Lluçanès |
 |
|
|
Santuari de la Mare de Déu de Lurdes-vista 709 vegadesFebrer 2011. El santuari de Lurdes de Prats de Lluçanès, dalt de la serra que limita la vall de la riera Gavarresa, prop de la carretera de Prats a Vic, fou erigit el 1881 i ampliat i modificat totalment amb un nou atri i campanar, el 1958, any del centenari de les aparicions a Lurdes, per Josep M. Pericas. Fou el primer d'Espanya dedicat a aquesta advocació.
|
|
Santuari de la Mare de Déu de Lurdes-vista 683 vegadesFebrer 2011. En el seu interior s'hi venera la imatge de la Mare de Déu de Lourdes, reproducció de l'existent abans de la guerra; la corona fou conservada. A la volta de l'absis hi ha unes pintures murals de Ramon Noé i Antoni Cortada (aquest últim, natural de Prats de Lluçanès, hi és pintat representant un malalt que suplica a la verge). En un dels braços del creuer hi ha encastat un fragment d'una pedra de Lurdes. Des de la seva balconada (741 metres) es pot contemplar una de les panoràmiques més boniques de la comarca del Lluçanès.
|
|
Santuari de la Mare de Déu dels Munts-vista 555 vegadesDesembre 2008. Es troba al terme de Sant Agustí, a 1059 metres d'altitud, punt més alt del municipi des d'on es divisa una extraordinària panoràmica. Esmentat ja el 1170, el santuari està format per una sola nau de 20m de llargada. L'església ha sofert moltes reformes i ampliacions; l'actual fou iniciada al segle XVII.
|
|
Santuari de la Mare de Déu dels Munts-vista 538 vegadesDesembre 2008. Al seu interior trobem el retaule major d'estil neoclàssic i un templet on es troba una imatge de Santa Maria, patrona del Lluçanès, obra romànica del segle XIII que fou restaurada l'any 1929. Es troba en terme de Sant Agustí de Lluçanès.
|
|
Serrallonga-vista 522 vegadesMarç 2009. Masia que dona nom a l'església rural de Sant Pere que hi té a tocar. Terme d'Alpens
|
|
Santa Creu de Jutglar-vista 528 vegadesAbril 2009. Les primeres notícies sobre Santa Creu són del 984: hi apareix l'església de Santa Creu depenent de l'església de Santa Maria d'Olost (el 1878 esdevindrà parròquia independent). Cap el 1733 es va construir una nova església, la que hi ha avui, uns metres apartada de l'antiga. L'edifici, poc característic, comprèn una sola nau. A principis d'aquest mateix segle, es va començar a formar el poble.
|
|
Sant Adjutori-vista 520 vegadesNovembre 2008. Situada a 623 metres d'altitud, es va acabar de construir el 1717. Consta de la capella amb uns grans contraforts a la paret lateral, i la casa dels ermitans amb un petit campanar d'espadanya situat al seu darrera. Domina tota la vall i, per això, des d'allà es pot contemplar una excel·lent panoràmica del poble. Es troba en terme d'Olost.
|
|
Santa Eulàlia de Pardines-vista 535 vegadesSetembre 2008. Esmentada ja el 944 dins la demarcació del castell d'Oristà, aviat passà al domini dels senyors de Lluçà. Per la seva importància li foren unides el 1435, en qualitat de sufragànies, les antigues parròquies de Sant Vicenç de Prats i de Sant Andreu de Llanars, que se n'independitzaren el 1787. La gran església és un edifici entre barroc i neoclàssic bastit en 1790-1809, amb la rectoria adossada. Pertany al terme de Prats de Lluçanès.
|
|
Sant Agustí de Lluçanès-vista 513 vegadesMarç 2009. La parròquia de Sant Agustí de Lluçanès, ara sota la dependència de la Parròquia de Sant Boi de Lluçanès, existia ja el 905 quan és citada en l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà com a sufragània seva. L'església fou refeta al segle XI i ampliada amb capelles laterals i un portal nou vers el 1731; destaca el campanar, originàriament d'espadanya, entre d'altres elements que conserven la bellesa del romànic; es troba al peu de la carretera de Sant Quirze a Berga, prop del mas el Grau.
|
|
Sant Amanç de Pedrós-vista 545 vegadesGener 2009. Romànica del segle XII, es té constància d'ençà de 982 quan forma part del terme del Castell d'Oristà. Al segle XIV consta com a sufragània de Santa Maria de Gaià, i a partir de 1878 de Sant Pau de Pinós. Sense culte des de 1936. La trobem en terme de Santa Maria de Merlès.
|
|
Santa Margarida de Vilaltella-vista 530 vegadesDesembre 2008. Originalment era una construcció romànica del segle XI o principis del XII, d'una sola nau, de planta gairebé rectangular i amb un absis semicircular a la banda de llevant. Els murs actuals són encara els primitius romànics fins a dos metres d'altura i amb grans contraforts en una banda. La resta fou construïda posteriorment, des de l'any 1988, apareix un nou temple ben restaurat. Pertany al terme de Perafita.
|
|
Santa Maria de Pinós o de Ginebret-vista 672 vegadesGener 2009. Ermita romànica del segle XI-XII sufragània de Sant Pau de Pinós. La capella està situada prop de la casa anomenada Ginebret, i no gaire lluny del lloc on s'aixecava el castell de Pinós. La trobem en terme de Santa Maria de Merlès.
|
|
| 124 fotos en 11 pàgina(s) |
|
|
|
|
|
|
6 | |
|
|
|
|
|
