Aprofitava una de les meves estades
a Moià per arribar-me fins al Saiol, un magnífic edifici de tres pisos i portal
clivellat amb torre central de planta quadrada de quatre pisos i teulada a
quatre vessants, encarat a llevant.
L'origen
del topònim és incert, recollia algunes hipòtesis, del Diccionari de d'Institut
d'Estudis Catalans:
- Saia f. Túnica
talar que usaven els homes i les dones. Etimologia: del llatí *sagĭa,
derivat de sagum, "túnica curta, vesta militar". Faria
referència que l'edifici "vesteix" un petit promontori del
terreny.
- Saiol, -ola adj.
Varietat de figuer i de figa (Fabra Dicc.). V. sajola. Faria referència a
l'existència en aquest indret d'un petit nombre – és un diminutiu llatí
ol/ola – de figueres d'aquesta espècie.
El
parament presenta diverses obertures en les que es pot observar un bon treball
escultòric. L'accés a l'edifici es fa per un arc de mig punt de grans dovelles
de pedra.
Destaca
del conjunt una torre central quadrada coberta a quatre vessants en la seva
part central damunt de l'eix de l'arc abans esmentat. Al costat sud hi ha una
altre torre més petita, també quadrada. La coberta del mas és de teula a una
vessant.
S'explica d'aquest edifici, on son visibles mostres de diferents estils
arquitectònics, medieval, gòtic, modern, renaixement; que va ser palau
d'esbarjo dels comtes de Barcelona. Altres fonts l'esmenten com "la
casa-habitació" d'un empleat dels comtes i després dels reis d'Aragó. Té
l'aspecte d'una casa forta del segle XVI.
L'any 1819 va ser comprat per la comunitat de presbiteris de Moià, cosa que va
fer que rebés la denominació de Torre dels Capellans. Fins fa 50 anys encara
era una masia.
Posteriorment va esdevenir una residència per gent de Barcelona i a l'abril de
1978, en Xavier Mas i la seva esposa van firmar un contracte pel qual el Saiol
entrava en lloguer. Fa més de 20 anys s'habilitava per fer colònies escolars,
estades de turisme familiar i d'esplais, i avui continua donant aquest
servei.
Antonio Mora Vergés