Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

economia
[ economia ]

·La Bassola, 50 anys de tradició ramadera
·La Fundació Impulsa engega el curs becant gairebé 250 alumnes
·El 93% de joves de la Fundació Impulsa es graduen
·La Fundació Impulsa busca també mentors i mentores pel Moianès
·Inici del programa Impulsa Oportunitats
·Programes de Foment de l'Ocupació al Moianès
·L'essència de l'oli verd en una presentació premiada
·Cal Vives, finalista al 6è Concurs Nacional de Botifarra d'Ou Artesana
·El dron va a veure les vaques

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
MeteoMoià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
Moià: Parròquia de Sant Feliu de Rodors
Enviat el Dissabte, 12 de novembre a les 15:20:16 per Redaccio

cultura
Teníem dins del que podem anomenar, “la llista del Feliu“, entre d’altres llocs per visitar i recollir-ne imatges, l’esmentada ermita i en el seu cas,  les runes del Castell de Rodors, que sembla es trobava al cim del turó en quina base hi ha, l’església, la casa de l’ermità, i l’espai buit del petit cementiri, del que possiblement per evitar-ne la profanació i/o a conseqüència d’alguna, s’endugueren – qui sap quan de temps fa – els cossos dels difunts. La imatge de desolació, quasi d’espoli, causa una estranya sensació, com de dolor, pel trànsit involuntari dels cadàvers, obligats a descansar per sempre més, lluny d’aquest paisatge en el que devien néixer, viure i morir. Hi ha sens dubte raons per a prendre aquesta mena de decisions, però en el meu cas, em costa molt d’entendre-les.

Havíem sortit de Sabadell a les 8,00, i voltàvem per Montví de Dalt i de Baix, passades lleugerament les 9,00; lluny de nosaltres tota voluntat de polemitzar, però a qui correspongui, cal que adopti ràpidament les mesures sanitàries precises, per evitar l’allau de rates provocat sens dubte, per la circulació superficial de les aigües brutes. Hi ha antecedents de greus intoxicacions col·lectives, justament en aquesta urbanització, en ocasió de la inauguració en el primer feixisme, de la aleshores dita Font Nova de Montví. Tenim l’esperança d’estalviar-nos l’edició d’una segona versió d’aquesta història, quina aparença tragicòmica, no amaga l’extrema gravetat quan a la deixadesa de les seves funcions més elementals, per part dels qui governen, en l’actualitat, i en aquell període fosc del nostre passat comú.

Recollíem imatges de Vilalta, dedicada avui – segons sembla – més a tasques relacionades amb l’agroturisme i a casa de colònies, que a l’activitat agrícola tradicional; ens arribàvem fins a Casamitjana en la que s’han acabat les obres, per dedicar-la també al turisme rural; des d’aquesta casa, recollíem imatges de Sant Feliu de Rodors, on aniríem més tard; fotografiàvem en el camí, Codinachs, amb tota l’aparença de trobar-se a l’inici del definitiu abandó; recollíem també el Soler de Terrades, on contràriament tens la percepció que hi ha una forta voluntat de permanència i de millora.

Fèiem finalment Sant Feliu de Rodors, quan al Castell ens comenten que no hi ha a dia d’avui, cap rastre de l’antiga construcció. L’església te com a tret més singular el seu campanar, que des de lluny, sembla més una torre de defensa; potser l’any 939, en la que s’esmentà la seva existència per primera vegada,  aquesta part de l’edifici exercia més la funció militar, que la eclesiàstica. Observem el detall del pou pluvial, que ens fa saber de l’absència d’una deu regular d’aigua en aquest indret; l’abandó esmentat anteriorment del petit cementiri que donà servei entre els segles XV i XX, i el tancament amb pany i forrellat de tots els accessos, que no podran però barrar el pas de l’enemic més demolidor i destructiu, el temps i l’abandó !

Retornàvem al nostre Vallès, creuant pel centre de Moià. Consumin un bon xic més del temps previst, i malgrat la millora del traçat de la C-59, fins a Castellterçol, arribem passades les 14,00 hores al peu de la Torre de l’Aigua de Sabadell.


© Antonio Mora Vergés

 
Enllaços relacionats
· Més sobre cultura
· Notícies de Redaccio


Notícia més llegida sobre cultura:
El Secret de Marfà


Vots de l'article
Puntuació promig: 0
vots: 0

Si us plau espera un segon i vota per aquest article:

Excel·lent
Molt Bo
Bo
Regular
Dolent


Opcions

 Versió per a imprimir Versió per a imprimir


Temes associats

culturaopinió

"Usuaris registrats" | Entrar/crear compte | 0 Comentaris
Els autors dels comentaris són els únics responsables del seu contingut.
La Redacció es reserva el dret d'eliminar un comentari si ho creu oportú.

No són permesos els comentaris anònims, Regístra't si us plau


Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.16 Segons