Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

societat
[ societat ]

·FIRA de la DONA de Sant Llorenç Savall
·Tercera edició del Mercat d'Olis i Vins a Manresa
·Fira de Santa Llúcia a Sant Llorenç Savall
·Festes de tardor, oli nou i artesania de Cabrianes
·Mercat d'Olis i Vins a l'Estany
·Presentació i activitats d'Osona Horse Malla
·La Fundació ”la Caixa” selecciona una iniciativa del Moianès
·Sant Llorenç Savall celebra la seva fira de Sant Ponç
·2ª Fira de la Dona de Sant Llorenç Savall

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
Meteo Moià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Collsuspina
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
Aportacions: Conte de Nadal
Enviat el Divendres, 16 de desembre a les 20:06:40 per Redaccio

opinió
La nena diminuta voltava per la casa sense trobar quelcom que li fes prou gràcia.
Era la nit de Reis i volia jugar, va agafar un llibre de contes del prestatge, per a veure si la podia distreure y es va trobar que el personatge principal era un ogre. No li va agradar gota. El monstre era mot lleig i sobre tot molt dolent. Es menjava les nenes i cada dia es tornava més gras.

Va decidir escriure al Reis, que sempre havien sigut generosos amb ella, i els hi va demanar qualsevol cosa per a jugar.

Els Reis li van regalar una ciutat en miniatura, perquè pogués voltar pels seus carrers. Ella, molt il·lusionada es va ficar a dintre i va començar a caminar pels seus carrers. Arribant a la plaça es va trobar una dona que demanava almoina al peu de l’església i es va aturar a parlar amb ella.

Per què demanes? No tens diners?
No tinc diners ni salut. Li va respondre. En aquesta ciutat només viuen els rics. Quan jo era jove no feia cas de la gent que demanava al carrer i mai hagués pensat llavors que algun dia em trobaria en la mateixa situació.

Jo no tinc res per donar-te, només el meu desig de que recobris ben aviat la salut.
Aquest és el millor regal que m’han fet fins ara. T’estic molt agraïda.

La nena va entrar a l’església i va quedar trasbalsada. Mai s’havia imaginat que dintre d’aquella església, l’or abundés d’aquella manera. L’altar major era tot fet d’or i les robes amb puntes d’obra més boniques que havia vist mai. Va guaitar amb admiració totes les joies que es trobaven allà i després va sortir una mica angoixada. A les afores la dona continuava asseguda en un esgraó de l’escala que pujava a la porta principal. Va seguir fen el seu passeig per la ciutat. Les cúpules del edificis oficials i de les esglésies pugnaven per pujar més alt.

Arribant a la plaça del mercat es va quedar mirant tots els articles que allí es venien. Tots de colors llampats i magnífica presencia, allà hi havia mocadors de coll, penjolls per a les orelles, anells i polseres, tot molt lluent i vistós. Entrant a dintre va veure els cabrits i vedells penjats a les parades que eren plenes de gent esperant que arribés el seu torn.

La nena va sentir pena per a les pobres bestioles que eren allà penjades sense pell.

Es clar! Va pensar, estem en festes, la gent ja té un motiu per menjar com si estigués morta de gana.

Es va acostar a un mostrador on hi havia tota mena de dolces i torrons.
Havia una dona darrere del mostrador i li va dir que no tenia diners perquè no era d’aquella ciutat, però que tenia gana i volia menjar-se un pastisset.

La dona li va contestar que si volia un pastisset havia d’anar a casa seva i demanar diners a la seva mare, ja que ella els tenia allà per vendre.

Aquesta ciutat no m’agrada - va dir - serà millor que marxi d’aquí.

La nena es va despertar a l’endemà i va veure que es trobava al seu llit, rodejada de les seves nines i dels seus ninots. Els Reis havien passat i li havien deixat caramels i torrons.


Irene Tironi

 
Enllaços relacionats
· Més sobre opinió
· Notícies de Redaccio


Notícia més llegida sobre opinió:
El fantasma del castell de ... Montjuich


Vots de l'article
Puntuació promig: 0
vots: 0

Si us plau espera un segon i vota per aquest article:

Excel·lent
Molt Bo
Bo
Regular
Dolent


Opcions

 Versió per a imprimir Versió per a imprimir


Temes associats

opinió

"Usuaris registrats" | Entrar/crear compte | 0 Comentaris
Els autors dels comentaris són els únics responsables del seu contingut.
La Redacció es reserva el dret d'eliminar un comentari si ho creu oportú.

No són permesos els comentaris anònims, Regístra't si us plau


Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.26 Segons