 Són les quatre de la matinada i la son no em vol visitar. No trobo una cosa més adient a les meves aspiracions que escriure quatre lletres de les que tinc barrejades en un sac. N’hi ha moltes, només he d’ordenar-les com si fos un trencaclosques i he d’anar escullin les que em facin falta per escriure el que vull. Les lletres són entremaliades i juguen a l’amagatall. No estan acostumades a que els faci treballar en aquestes hores tan inusuals.
A mi, personalment, m’encanta escriure a la matinada, quan tothom dorm. És l’hora ideal per a la meva inspiració, però avui no sé què escriure, perquè les lletres se m’amaguen i no puc trobar la que busco en cada moment. Per això em limito a parlar d’elles.
Són una bona companya sempre que se les estimi, pots passar molt de temps amb elles sempre que et visiti la inspiració.
Mai no m’han agradat els números, no més me he aficionat a les lletres des de molt joveneta, i escriure és el que més m’agrada.
Encara que ara em fan el buit, no deixaré d’estimar-les perquè sé que estaran sempre amb mi, fins el dia que em mori.
|
| |
Puntuació promig: 5
vots: 1
|
|
Portada 
