Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

medi ambient
[ medi ambient ]

·Alarma als municipis afectats per la massificació eòlica i solar
·Campanya per conscienciar el turisme amb l'activitat rural
·El territori diu PROU! Mobilització Bages, Moianès i Osona
·Varies entitats demanen aturar macroprojectes que posen en perill el territori
·Estudi Hidrogeològic a les Coves del Toll
·El gegantí roure del Giol
·Dissabte 1 d'Agost: Nit Internacional dels Ratpenats
·Empreses del Moianès es formen sobre les oportunitats del turisme sostenible
·Nit Internacional dels Ratpenats a Moià

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
MeteoMoià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
Aportacions: Diàleg per a la comprensió*
Enviat el Divendres, 30 de novembre a les 17:19:11 per Redaccio

opinió
Benvolguts i benvolgudes.

Em dic Antoni Ibáñez Olivares, vaig néixer al centre de Sabadell -fet que deixa una empremta inesborrable-, on sempre he viscut. Sóc llicenciat en Filosofia i Lletres, per la UAB, i comptable. Pertanyo a l'Església Espanyola Reformada Espiscopal (d'inspiració anglicana), la parròquia de la qual a Sabadell és l'Església de Crist, del Carrer del Sol. La nostra pastora, Susan Woodcock, ens va deixar fa uns mesos, i des d'aquí aprofito per retre-li un sentit homenatge.


La meditació que tot seguit exposaré tracta d’identitats i de pertinences, segons les definicions que l'escriptor libanès Amin Maalouf en va fer en el primer capítol del seu llibre Les identitats que maten, que va ser publicat en català l'any 1999, i es pot trobar a les biblioteques de Sabadell. Em va ser encarregada pel Grup de Diàleg Interreligiós de Sabadell, que forma part de l'Associació Catalana de la UNESCO per al Diàleg Interreligiós, la qual aglutina un bon nombre d'entitats i d'iniciatives dedicades a tal finalitat: la comunicació entre religions.

M'agradaria demanar la comprensió de tots vostès per tal que entenguin positivament el que diré, ja que, en trobar-nos en plena campanya electoral, qualsevol relació amb la contesa partidària -perfectament legítima- és pura coincidència. Aquesta vol ser una reflexió cívico-religiosa, per no dir de mera urbanitat.


Entrant en matèria, “pertinença” (en el sentit de “vincle”) equival al lligam entre una persona i un grup, mentre que la “identitat” d'una persona està formada pel conjunt de les seves “pertinences”. Per exemple, si un conegut nostre, de ficció, a qui anomenarem John White, diu: “vaig néixer a Boston i sóc blanc”, està definint la seva pertinença a un grup de persones, probablement a la dels més antics colonitzadors d'Amèrica del Nord, tota vegada que els anglesos hi van fundar la regió de Nova Anglaterra, de la qual Boston és la capital. A més a més, la seva afirmació probablement porta implícita la pertinença a un tipus de cultura: la cultura anglosaxona d'aquells primers emigrants. John Smith també podria dir que assisteix tots els diumenges al culte de la seva església metodista, i també que treballa com a gestor d'hipoteques al First National Bank. Per tant, l'amic John, té com a mínim tres pertinences, que, juntes, identifiquen la seva identitat i la d'un conjunt de persones, o “tribu” (els mascles blancs, anglosaxons, i protestants), que durant segles han estat la casta dominant als Estat Units d'Amèrica. Mentre en John sigui conscient que la seva identitat és complexa, perquè està formada per la pertinença a diversos grups (imaginem que, a sobre, fos homosexual o comunista), i que la seva identitat pot canviar per esdeveniments sobtats (com per exemple, la pèrdua de la feina, i, per tant, de la seva situació social), es mantindrà, en relació amb altres persones o grups de persones en una posició prudentment pacífica i relativament oberta. Però, quan, per qualsevol circumstància, una sola de les vinculacions, en especial la pertinença a la “tribu”, s'imposi exclusivament sobre les altres fins a identificar-se com l'únic tret de la identitat, s'iniciarà un moviment molt perillós que pot dur a milers de John White a l'agressió, amb l'excusa de la defensa de la pròpia identitat (“tribu”). I, podeu estar segurs, aviat en sorgirà el líder més o menys carismàtic. Em seguiu?

Per desgràcia, el que acabo d’explicar com una teoria ja va succeir en la realitat: així, quan la classe dominant americana, els “wasp” (white, anglosaxon and protestant) van sentir amenaçat, l'any 1965, el seu poder, van convertir la pertinença a la nació americana en el seu tret identitari dominant (oblidant, per cert, la seva condició de cristians, que obliga a comportar-se amorosament i pacífica amb tothom); va sorgir un líder, el president Johnson -qui, paradoxalment, el 1964 havia signat la Llei de Drets Civils, que suprimia la segregació dels negres, i moltes altres lleis socials- i es van llançar a una dura guerra d'extermini de l'amenaça que percebien, amb raó o sense, al Vietnam. Probablement el nostre amic John White aleshores s'hauria allistat com a voluntari, fent passar la seva pertinença a la nació, per damunt de la seva pertinença religiosa cristiana, que com he dit prescriu l'amor i la fraternitat entre les persones de tot el món.

Però hauríem de tenir molta cura a no dimonitzar ni els americans, ni ningú, perquè tots, si ens toquessin el voraviu de la identitat (nacional o religiosa), podríem passar en un instant de màrtirs a botxins. Veiem, si no, el cas del poble jueu, que en menys d'una generació, havent patit l'holocaust, va imposar un dur sistema de segregació als palestins d’origen àrab perquè els considerava una amenaça per a la seva supervivència com a estat.

Tot el que he dit fins ara es pot aplicar fil per randa al fenomen religiós. Ho tornem a veure en la creuada contra l'islam a ran de l'atemptat contra les Torres Bessones de Nova York, que a Occident ja va desencadenar una onada de por i de sospites contra qualsevol expressió musulmana, i, al mitjà Orient -com a reacció- un fort esperit de venjança contra Occident. Aquesta és la realitat en què ens movem. Però és inevitable, aquesta realitat?

Permeteu-me que, almenys per un dia sigui optimista. Jo estic convençut que els homes i les dones intel·ligents faran via cap al terreny de l'entesa i veuran que el color de la pell, la cultura, la llengua, el país o la religió de l'altre no són -prenent la metàfora de Maalouf- ni una pàgina en blanc, en la qual s'hi poden guixar gargots, ni una pàgina acabada i impresa, intocable, sinó una pàgina a mig escriure.

La paraula clau és diàleg. El diàleg implica un contracte moral en virtut del qual es produeix un intercanvi que permet esbrinar -sense perdre la pròpia pertinença- què és allò que, tot i formar part de l'altre, pot ser valuós per a mi, i viceversa. El diàleg profund i serè, permet que ens escoltem. I mentre ens escoltem no guerregem, i mentre ens escoltem treballem per la comprensió, que és conseqüència del diàleg, tal com el lema d'aquesta trobada proposa.

Que Déu us beneeixi a tots.

Antoni Ibáñez-Olivares


 (*) Meditació pronunciada en la XIII Trobada Interreligiosa de Sabadell, celebrada al Casal Pere Quart d'aquesta ciutat dia 17 de novembre de 2012.

 
Enllaços relacionats
· Més sobre opinió
· Notícies de Redaccio


Notícia més llegida sobre opinió:
El fantasma del castell de ... Montjuich


Vots de l'article
Puntuació promig: 0
vots: 0

Si us plau espera un segon i vota per aquest article:

Excel·lent
Molt Bo
Bo
Regular
Dolent


Opcions

 Versió per a imprimir Versió per a imprimir


Temes associats

opiniósocietat

"Usuaris registrats" | Entrar/crear compte | 0 Comentaris
Els autors dels comentaris són els únics responsables del seu contingut.
La Redacció es reserva el dret d'eliminar un comentari si ho creu oportú.

No són permesos els comentaris anònims, Regístra't si us plau


Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.23 Segons