Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

política
[ política ]

·Acte de presentació de la candidatura dels socialistes de Moià
·Salvador Illa visita Moià
·Susana Tapia candidata per Moià
·Presentació de Susana Tapia, candidata del PSC a Moià
·Acte de l’ANC Bages-Moianès sobre la sobirania energètica
·Debat entre les organitzacions de l'independentisme popular
·L'Ateneu Popular del Moianès es reivindica amb la seva ocupació
·Rafael Mazanera candidat socialista a les eleccions del 14F
·ERC demana a la DIBA acabar amb la bretxa digital

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
Meteo Moià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Collsuspina
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
Aportacions: Un grill a casa dels avis
Enviat el Dissabte, 09 de novembre a les 19:08:16 per Redaccio

opinió
Doncs sí, a casa dels meus avis tenien un grill, no l’havien pogut trobar mai, no coneixien el seu amagatall i a l'estiu només se sentia el cant del grill, amb el seu característic "cric-cric".

Cada any passava les vacances a casa dels meus avis, em tenia ben intrigada el grill, quan els meus avis dormien i es pensaven que jo també dormia, sortia al pati a veure si veia al grill, i alguna vegada l'àvia m’havia enxampat escoltant el cant del grill i em preguntava: ─com és que no estàs dormint, que no tens son? no ─li contestava i afegia: ─estic molt fresca aquí al pati, dins fa massa calor i a més, gaudeixo molt amb el cant del grill.

L'àvia em va aclarir: ─Fa temps que el sentim, però mai l’hem vist, hem buscat però res, i em diu: ─Me’n torno al llit, tracta de no anar a dormir massa tard, d'acord? d'acord ─vaig contestar, fins demà. L'àvia es va acostar, em va fer un petó i jo li vaig donar un altre. I se'n va anar a dormir.

Per costum, jo sortia cada dia al pati a escoltar el cant del grill, m’encantava el seu cant, de vegades grinyolava fort. El buscava sempre, havia mirat per la bassa, per les bardisses, enmig de les fulles, per la gespa, per tots els racons, i el grill no apareixia.

Al matí, encara que anava a dormir tard, era la primera a aixecar-me per contemplar la magnífica vista que tenia des de la meva habitació, un paisatge tot verd i envoltat de muntanyes, m’arreglava i baixava a esmorzar.

L'àvia ja tenia l'esmorzar preparat, jo era la primera a seure a taula i quant l'avi baixava començàvem a esmorzar. Un cop esmorzat, ajudava una mica a l'àvia a recollir la taula i després, pujava a l'habitació, em feia el llit i endreçava les meves coses. Després, m’ajeia recolzada a la capçalera del llit, amb uns preciosos coixins fets de ganxet de l’àvia, procurant no esbarriar gaire el llit, i em posava a llegir contes, tots els que podia.

Em passava tot el matí llegint. L'àvia sempre m'havia dit que sortís a jugar amb les altres nenes i jo, sempre contestava el mateix: ─iaia, no em ve de gust, m'ho passo molt bé llegint contes, i a més, estic molt fresca a l'habitació. Un cop, l'àvia em va regalar un conte que havia estat d'ella i que parlava de grills.

Era molt interessant, m'anava bé per aprendre dels grills. En el conte, s'explicava que els grills saltaven alt perquè no els agafessin i el que més em va sorprendre, va ser que podien tenir en el cos diferents dibuixos que els servia de camuflatge per confondre’s amb el seu entorn. Em vaig preguntar:

─Serà per aquest motiu que no el trobem?, vaig continuar llegint, i també em vaig assabentar que els grills tenien les antenes més llargues que les llagostes, curiós, oi?, tot i que els grills eren més petits que les llagostes .

Una altra sorpresa va ser saber que els grills grinyolaven perquè delimitaven el seu territori o bé, estaven buscant parella. I el millor del cas, les femelles no grinyolaven, elles sols esperaven els cants dels grills! vaig pensar:

─Doncs sí que fa temps que busca parella el nostre grill, que no para de cantar i cantar!

Ara llegeixo una cosa molt interessant:

─Hi ha un tipus de grill que viu en un cau i excava un forat per fer més potent la seva veu, l'entrada d'aquest forat li fa d'altaveu i se’l sent hores lluny. Sí que són eixerits, els murris!

Continuo llegint, m'assabento que viuen sota les pedres i a la vora dels camins, aquí sí, que vaig pensar on podia amagar-se el grill. Quan vaig acabar de llegir el conte, vaig quedar pensant en el grill de casa que sempre estava amb el seu "cric-cric" ben alt. Me’n vaig oblidar, va arribar la tarda i vaig anar a banyar-me a la bassa com feia sempre.

M'estava banyant quan vaig sentir el grill abans que de costum, semblava que volgués fer-me companyia, "cric - cric", tota l'estona al pati, Vaig sortir de l'aigua i vaig començar a buscar pel jardí, però l'àvia em va cridar per berenar.

Com el berenar no es podia perdre, pa amb xocolata, i jo tenia molta gana, vaig anar corrent dins.

Quan vaig tornar a sortir al pati el grill ja no cantava, em vaig tornar a banyar i no el vaig sentir més, ho vaig deixar estar.

Com sempre, a la nit sopàvem a l’agida prenent la fresca i després ens hi quedàvem una estona, però va arribar l'hora d'anar a dormir i aquest cop, el grill no se sentia, havia acabat el seu cant. Tots vam comentar: ─És estrany, no se sent el grill aquesta nit! i vaig pensar: ─on s'haurà ficat? la curiositat ja no em va deixar tranquil·la. Vaig anar a dormir pensant què hauria passat amb el grill, i des de la meva habitació trobava a faltar el seu cant, ja que era com un més de la família.

Em vaig adormir pensant on estaria el grill, només pensava en el matí del dia següent a aixecar totes les pedres que hi hagués al jardí.

A la matinada ja estava desperta i el vaig tornar a sentir, vaig baixar corrent cap a la cuina i vaig dir als avis: ─Ja ha tornat, ho sentiu? els meus avis els va fer gracia i van somriure. Surto al pati i em trobo amb el regal que en la pedra de la bassa hi havia dos grills i semblava com si em donessin el bon dia.

M'acosto a poc a poc i per la meva sorpresa, no es van espantar i no van marxar. D'aquesta manera, em vaig adonar que el grill més gran havia de ser el grill de casa, perquè no em va tenir por i va saltar a la meva mà, i l'altre, d'un color una mica més fosc, hauria de ser la femella, la seva parella.

El grill em va cantar: ─"Cric-cric", com si volgués presentar-me la seva parella i ella, també va respondre amb un "grunyit". Em vaig asseure sobre la pedra de la bassa amb el grill a la mà i es va posar a cantar, la companya el mirava embadalida, com si sabessin que ja tornaven a estar a casa. Vaig pensar:

─Segur que el grill sempre ha estat amb mi, al meu costat encara que jo no l'hagi vist mai, perquè sé que em coneix, n’estic segura. Els deixaré aquí sobre la pedra i aniré a dir-ho als avis. Els dic als grills: ─No marxeu ara, que vaig a buscar els avis, eh? Entro nerviosa dins de la casa i els dic:

─Avis, tenim dos grills, un mascle i una femella, estan damunt de la pedra de la bassa, veniu a veure'ls. Els avis van sortir tan de pressa com van poder, per sort, els grills encara hi eren. Donava la impressió que havien estat esperant, com jo els havia dit, després de veure'ns a tots i saludar-nos altra vegada, es van ficar al seu cau i van esperar a la nit per tornar a sortir per cantar. Em vaig fixar que no estaven molt lluny, estaven en un parterre de flors envoltat de pedres, i allà era on havien fet el seu niu.

Els avis em van preguntar: ─com has sabut quin era el mascle i quina la femella? mirant-me de reüll a l'àvia, i somrient, vaig contestar que era gràcies a un conte que parlava de grills que l'àvia m'havia regalat. L'avi li va preguntar a l'àvia: ─Era aquell conte que et vaig regalar pel teu sant? l'àvia va contestar que sí i l'avi, content em va dir: ─Fas bé de llegir llibres, com més llegeixis, més aprendràs, per cert, l'àvia encara té una bona pila de llibres.

Des d'aquest dia que vaig saber on eren els grills, cada dia al matí els anava a saludar i ells també em saludaven, millor dit, el grill em cantava i la seva companya es quedava al seu costat. Ell cantava sempre, sobretot a la nit, que era quan jo els anava a veure perquè m'agradava passar una estona amb ells i abans d'anar-me'n, els desitjava bona nit. Un dia per a la meva sorpresa, em vaig trobar tres grills. Hi havia dos que cantaven. Vaig pensar: ─Tenen companyia, però quan vaig arribar, vaig tenir la sorpresa que havien tingut un fillet, un petit grill que amb prou feines tenia veu per cantar ─mira que bé, vaig pensar, ja han ampliat la família.

Li vaig posar un nom al petit grill: ─Cri, perquè en prou feines tenia veu per cantar.

Pel meu cap va córrer el pensament que ara hi hauria dos grills cantant a casa dels avis i la mare grill hauria d'esperar una altra vegada, a veure si tenia una grill femella per trobar-se acompanyada.

I a saber quants grills van arribar a tenir!


Rosa Ventura Cutrina

 
Enllaços relacionats
· Més sobre opinió
· Notícies de Redaccio


Notícia més llegida sobre opinió:
El fantasma del castell de ... Montjuich


Vots de l'article
Puntuació promig: 0
vots: 0

Si us plau espera un segon i vota per aquest article:

Excel·lent
Molt Bo
Bo
Regular
Dolent


Opcions

 Versió per a imprimir Versió per a imprimir


Temes associats

opinió

"Usuaris registrats" | Entrar/crear compte | 0 Comentaris
Els autors dels comentaris són els únics responsables del seu contingut.
La Redacció es reserva el dret d'eliminar un comentari si ho creu oportú.

No són permesos els comentaris anònims, Regístra't si us plau


Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.24 Segons