Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

economia
[ economia ]

·Cerca de mentors al Moianès per a joves en vulnerabilitat socioeconòmica
·Uns 20 joves del Moianès sol·liciten la Beca Impulsa
·Neix el Projecte Vitamina
·Es presenta el Projecte Vitamina
·La Bassola, 50 anys de tradició ramadera
·La Fundació Impulsa engega el curs becant gairebé 250 alumnes
·El 93% de joves de la Fundació Impulsa es graduen
·La Fundació Impulsa busca també mentors i mentores pel Moianès
·Inici del programa Impulsa Oportunitats

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
Meteo Moià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Collsuspina
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
Moià: “Un cop passada la transició”
Enviat el Dimecres, 20 de novembre a les 19:04:00 per Redaccio

opinió
LA POSSIBLE VERITABLE HISTÒRIA POLÍTICA DE MOIÀ, explicada, entre moltes altres coses, per un socialista (que no del PSC), pacifista (fins que no puc més), activista (sempre que el temps em deixa). Com la majoria ja sabeu, fa molts anys, ara ja més de deu, que em dedico a seguir de prop als governants de torn. Fins i tot quan representa que són del “mateix bàndol”.

Per començar pel final (perquè és la mare dels ous) i tot fent memòria (la dels altres, la meva no era ni un embrió), cal remuntar-se a les primeres eleccions democràtiques del 1979, on Josep Montràs es va presentar a les llistes de CiU i tot i no guanyar les eleccions (que va guanyar UCD, ara m’hi referiré), es va formar a Moià un govern d’unitat que va atorgar la cartera d’Hisenda a la persona que no la va deixar anar mai fins que va plegar (amb alguna petita excepció parcial els últims anys), ni més ni menys que al molt honorable Josep Montràs (convidat a deixar Banca Catalana, havent desestabilitzat l’economia del Club Esportiu, i altres desastres en la granja familiar (mort de totes les ovelles...). Montràs va tenir el sou embargat durant molts anys per diferents motius. Per cert, un dels més alts entre els alcaldes que governaven pobles de mida similar (li era imprescindible per a cobrar un sou normalet tot i l’embargament).

Retornant a UCD, la llista va ser configurada a ultimíssima hora per evitar que CiU (un partit massa revolucionari!) pogués arribar a tenir l’alcaldia. De presa i corrent es van reunir la bona gent, la influent, la de pes i van pensar qui podria ser l’alcalde i dit i fet, el senyor Sebastià Ubasart serà l’alcalde pel partit UCD (pare de l’actual PP). Sense entrar en la seva figura, ni rebuscar en el passat... va ser un alcalde moderat, que va cercar la concòrdia dins l’ajuntament entre els partits... Ara bé, encara que als pobles es vota a les persones, que guanyés UCD ja té collons!

A les segones eleccions, amb Montràs com alcaldable, guanya les eleccions i inicia la que anomeno la primera era Montràs, centrada bàsicament a fer poble, modernitzar-lo, quedar bé amb la gent, ajudar a tothom, fer favors, i el més important, retornar els favors rebuts abans de ser alcalde. Això es va traduir en noves zones urbanitzables sempre escollides per atzar (mai va tenir res a veure qui era propietari dels terrenys). “Si fas un parell de pisos més no passa res”, “si vols ja t’ho construeixo jo i ja ho trobarem” , “avui per tu, demà per mi”. “Eiii! que tal? una cerveseta?” “Escolta com tenim lo de l’escorxador? Bé, be ja he parlat amb el meu fill que s’encarregui de que és construeixin unes casetes on hi ha el vell, i tu, encara que sigui ambientalment il·legal, construeix el nou escorxador on et vagi millor, ja ho trobarem”... I així tothom content! (be tothom no) la bona gent, la de sempre, la del poble... tots contents. I de disbauxa en disbauxa i de copeta en copeta, “doneu-me el metàl·lic a mi, ja vaig jo a pagar el compte”. I la Visa va que treu fum i el metàl·lic déu sap on para (tot això, i amb tots els meus respectes, ben sabut per tothom, que és el que és més trist i més greu). De mica en mica el deute i les irregularitats van creixent de mida, de forma i de persones implicades.

La segona era Montràs, la gran decadència, CiU perd la Generalitat... escampall de dirigents i directius, i déu i sa mare pel territori, i a nosaltres ens cau un tal Rossell, unes empreses mig fantasmes dites MTM, dites Contratas ANCO, entre moltes altres. I patam aquí la bona gent, la de sempre, collons la del poble... ja no són tan importants, ja no són tan influents, ara ja n’hi ha uns altres. Ara CiU necessita ajuda (no he dit diners eh!) i hi ha un allau de grans idees i inversions (només ens faltava el gran museu de l’os. El podríem posar allà a sota les cavernes, al lloc més profund i fosc del “pàrking”), ens regalen llibres “bonics” just abans d’eleccions pagats per “patrocinadors” (les empreses mig fantasmes o plenes de fantasmes) i finalment resulta que no, que els paguem entre tots amb unes facturetes inofensives que s’havien traspaperat fins passades les eleccions. I tu, tens el teu pis? (gran campanya aquesta dels pisos per joves, només falta que ens donin les claus i cap a la Caserna falta gent!) En resum, aquesta és l’era on el deute es desorbita, es desespera, es denuncia a qui no vol escoltar, s’ofereix als regidors un sou (perquè sinó ningú vol ser-ho, ara ja ni per interessos personals) i grans promeses sempre frustrades, si no jugues al joc dels disbarats i al de callar i abaixar el cap, ja pots marxar. L’època del gran desastre financer que no és res més que la continuïtat i la permissivitat de la primera era, d’una dinàmica que es venia gestant, recolzat per molts i que no és res més que una manera de fes i deixa’m fer, opacitat i, què carai, una mala gestió de tres parells de... (que hi ha exemples que esgarrifen). Una desesperació per aferrar-se al poder, el lloc de treball, la posició i la figura. Un projecte sentenciat a mort des del dia que va néixer i que ens ha matat a tots!. Parlem d’IBI, parlem de MoiàFutur, de Bulgaria (què se’ns hi ha perdut a part de la dignitat?), de gespes i vestuaris, parlem d’obres inacabades (al Comadran, a la Costa de la Creu...), plans (des)urbanístics, de capes d’asfalt que s’han pagat i no hi són, de WC d’or... Parlem de personatges mafiosos, homes de partit, interessos ocults, polítics que es tapen les vergonyes, negocis rodons, salts al buit, d’irresponsables i dels diners dels bancs, que encara avui és freguen les mans. Sense tots ells, aquesta història, no hauria estat possible.

I un adéu que no és per sempre, perquè com diria una companya de lluites, segueix present la llosa, la mateixa llosa de sempre. I unes eleccions per canviar-ho tot que només han canviat les cares i l’ús de la raó amb l’ètica dels de sempre, els bons, els influents que avui han canviat de nom. L’evolució natural d’una bola de neu que cau muntanya avall sense control ni tant sols per part d’aquells que tenen les eines i la responsabilitat d’aturar-la. I els mateixos votants de cada quatre anys. Sí, i nosaltres, els que sempre ens queixem i mai ens cansem, també, els que mai hem sabut fer-nos confiança, els que, els que... però les coses canvien i la confiança es guanya i la feina es fa deixant-s’hi la pell (com diria el continuista Guiteras). Nous embrions, nous projectes, noves il·lusions que neixen i poden ser el demà. Un futur que de moment no ha fet més que mantenir-se immòbil, com qui no gosa donar un pas per no rebre una clatellada, qui no vol entrebancar-se. Com qui no vol molestar als bons, als de sempre, que ara ja no sabem ni quina cara tenen, només que són aquells, amb corbata o sense, que s’amaguen darrere grans organitzacions públiques i privades.

Vet aquí, un text pendent. Escrit amb amor i molt respecte pels projectes que germinen amb força, per l’oportunitat de reconstruir que mai es perd i sempre és nova, que és de tots. 
 

Dídac Rimoldi Camí 
 

Apunt final: Els fets no estan ordenants cronològicament i en falten molts. El que s’insinua està basat en informacions que han estat d’una manera o altra publicades a la premsa, revistes, butlletins o d’altres
mitjans... algunes són parcials i incomplets; seria una tasca matemàticament impossible, en tant poc espai, explicar-ho tot i documentar-ho. L’objectiu del relat no és fer un anàlisi i descripció empírica (que espero algú faci ben aviat), sinó un recull d’idees, tendències i dinàmiques, que des del meu punt de vista, es venen gestant ininterrompudament. No tinc la veritat absoluta ni molt menys,aquesta només és l’opinió d’un veí que disposa d’una mica més d’informació, molts anys d’indignacions i molta motivació per modificar la ruta de la nostra història! Si tens algun dubte, comentari o crítica em pots escriure a kothso@gmail.com

 
Enllaços relacionats
· Més sobre opinió
· Notícies de Redaccio


Notícia més llegida sobre opinió:
El fantasma del castell de ... Montjuich


Vots de l'article
Puntuació promig: 3.44
vots: 9


Si us plau espera un segon i vota per aquest article:

Excel·lent
Molt Bo
Bo
Regular
Dolent


Opcions

 Versió per a imprimir Versió per a imprimir


Temes associats

opiniópolítica

"Usuaris registrats" | Entrar/crear compte | 0 Comentaris
Els autors dels comentaris són els únics responsables del seu contingut.
La Redacció es reserva el dret d'eliminar un comentari si ho creu oportú.

No són permesos els comentaris anònims, Regístra't si us plau


Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.23 Segons