Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

cultura
[ cultura ]

·El pont del Rossinyol i el pas de la Foradada de Sant Miquel del Fai
·Biblioteca de Moià - Agenda març 2024
·Sant Vicenç de Torelló, o Lloriana de Ter
·Biblioteca de Moià - Agenda febrer 2024
·Santa Margarida de Vilaltella i el Santuari dels Munts
·Biblioteca de Moià - Agenda gener 2024
·Una volta per la riera de Fonts Calents
·Biblioteca de Moià - Agenda desembre 2023
·Sant Pere de la Portella, l'abandó imperdonable

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
Meteo Moià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Collsuspina
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
Aportacions: L'amor de l'osset per la seva mare
Enviat el Diumenge, 22 de desembre a les 09:40:09 per Redaccio

opinió
Aquesta faula tan bonica ens alegrarà els cors aquests dies de Nadal!

Un paisatge meravellós, tot nevat…


Les muntanyes havien acabat de rebre els primers flocs de neu i n’havia quedat un bon gruix. Aquí vivien una óssa amb el seu fill.

Els dos óssos, mare i fill, poc es pensaven que aviat tindrien un greu incident.

Uns caçadors feia temps que perseguien als óssos, no els volien per aquelles muntanyes i un dia, un d’aquests caçadors va veure l’óssa i l’osset, tot i estar lluny va disparar un tret tan precís que va ferir de gravetat a la mare. L’óssa va quedar inconscient allà mateix i el pobre osset només feia que llepar-li la ferida amb l’esperança de curar-la, però quan es va adonar que la seva mare no es movia es va témer el pitjor, i va pensar que havia de fer alguna cosa.

L’osset tot plorós, pensava:

─Què puc fer jo, que sóc tan petit per salvar la vida a la meva mare?, després de pensar una estona se li va ocórrer una cosa:

─Ja ho sé! va exclamar, baixaré al poble a buscar ajuda, però… com hi vaig si mai he anat sol, sempre he anat al costat de la mare? es va preguntar.


L’osset no coneixia la muntanya, però va decidir jugar-se la vida per salvar la seva mare, l’estimava tant! abans d’anar a buscar ajuda, va agafar unes fulles seques i les va posar sobre la ferida i li va dir, sabent que ella ho escoltaria:

─Mare, t’has de pressionar aquestes herbes molt fort perquè no et sagni la ferida, i li va preguntar amb el cor encongit:

─M’has sentit, mare?

L’óssa va obrir els ulls com va poder, va donar a entendre al seu fill que l’havia escoltat i d’aquesta manera, l’osset més tranquil, va iniciar la seva marxa a través d’aquelles muntanyes nevades i desconegudes per ell.

L’osset s’enfonsava a la neu, li costava seguir endavant, però l’amor que sentia per la seva mare l’ajudava a continuar.

Cada vegada estava més cansat, pensava que no arribaria mai, però per fi va arribar a la vora de la carretera i allà, sí, que les seves forces van defallir i va quedar desmaiat sobre la neu.

S’anava quedant morat del fred i s’hagués mort congelat, si en aquest moment no hagués passat per allà, un quatre per quatre conduït per un pare que anava amb la seva filla.

Pare i filla anaven a la ciutat a comprar els regals per a les festes de Nadal.

El pare en veure l’osset va parar el cotxe, els dos es van acostar cap a on estava l’osset, van observar que estava inconscient, gairebé gelat i el pare va decidir portar-lo al primer veterinari que trobessin.

Deixarien córrer anar a comprar els regals de Nadal, era més important salvar la vida a l’osset.

A la consulta del veterinari l’osset es refeia, però tenia dos ditets congelats i el veterinari els va aconsellar que el deixessin allí un dia en observació per veure la seva evolució.

L’osset s’anava recuperant però en veure’s tancat allà dins s’anava posant nerviós, recordava la seva mare, estava molt inquiet i no parava de gemegar.

El pare havia parlat amb la família i tots estaven d’acord en portar-lo a casa un cop recuperat. Quina il·lusió els feia a tots!.

El veterinari abans de marxar els va explicar:

─Ja podeu portar l’osset a casa, però està nerviós, alguna cosa li passa.

─Quan van arribar a casa l’osset no volia entrar, finalment davant la resistència de l’osset per entrar a casa, van decidir deixar-lo anar, però l’osset no se n’anava, només feia que mirar-los i gemegar, movia els bracets indicant el camí per on volia que l’acompanyessin.

Quan van entendre el petit ós, es van posar els equips de muntanya i van marxar junts, van seguir el rastre que l’osset havia deixat i no van trigar en trobar l’óssa, estava molt dèbil, però el pare va veure que encara li quedava un esbufec ​​de vida i va pensar que havien d’actuar de pressa i va dir a la nena que es quedés amb l’óssa i l’osset, que ell anava a la recerca d’un veterinari.

De seguida va trobar un veterinari i de pressa es van dirigir on es trobaven l’óssa, l’osset i la nena. Els va costar bastant arribar a causa del gruix de neu que hi havia.

Quan el veterinari va veure l’óssa es va témer el pitjor, la va examinar i preocupat, els va dir: ─si ens afanyem encara podem salvar-li la vida, però hauríem de poder baixar l’óssa a la consulta.

─I com? va preguntar el pare, de seguida van trobar la manera per baixar l’óssa, farien una llitera ajuntant els seus esquís amb les cordes que portaven per la neu i posarien l’óssa sobre la llitera.

Els va costar molt posar l’óssa sobre la llitera improvisada, quan van estar a punt es van posar en marxa. El pare i el metge anaven darrere amb l’óssa i la nena portant a coll l’osset.

La llitera feta amb els esquís i amb l’óssa sobre pesava molt, i amb grans treballs van poder arribar a la consulta del metge.

El veterinari els va dir que havia d’operar a l’óssa per treure-li la bala i que esperessin fora mentre durava l’operació; passava molta estona, estaven molt preocupats i finalment, va sortir el metge i els va dir que tot havia anat bé, però que l’óssa s’havia de recuperar, que tot dependria de la fortalesa d’ella i li va dir a la nena:

─Porta-li al seu fill, que segur que això la farà viure, la nena així ho va fer, i l’osset quan va veure a la seva mare adormida es va posar a plorar.

L’osset abraçat a la seva mare li deia:

─ Mare, mare, digues-me alguna cosa, digues-me que ja estàs bé! però la seva mare no podia respondre’l ja que encara estava sota els efectes de l’anestèsia.

La nena va consolar l’osset:

─Mira, veus, la teva mare ja està millor, només està adormida i no pot sentir-te, però sap que ets aquí amb ella. L’osset li va preguntar:

─De veritat sap que sóc aquí amb ella? i la nena li va contestar:

─Sí, és clar que ho sap! tranquil·litza’t, que es posarà bona de seguida, en sentir això, l’osset va somriure esperançat i es va quedar adormit.

El dia de Nadal el veterinari va trucar per telèfon dient-los que l’óssa ja estava curada i que anessin a buscar als óssos, que ell no podia tenir-los ja que s’anava fora a celebrar festes.

Tota la família van celebrar el Nadal ben acompanyats amb els óssos, sense regals, però més contents que mai, ells sabien que els havien salvat i només feien que ser agraïts, no paraven de jugar i distreure la família.

Va ser un Nadal molt diferent, però tots tenien prou amb haver salvat la vida dels óssos. Era el seu regal de Nadal. La felicitat que sentien l’haver pogut salvar la vida a l’óssa i l’osset no es podia pagar en res.

Quan l’óssa va estar recuperada, va tornar amb el seu fill a les muntanyes nevades.

L’amor va salvar la vida dels dos óssos. Encara que només sigui una faula, és una faula molt bonica com bé he dit al principi.


Rosa Ventura Cutrina

 
Enllaços relacionats
· Més sobre opinió
· Notícies de Redaccio


Notícia més llegida sobre opinió:
El fantasma del castell de ... Montjuich


Vots de l'article
Puntuació promig: 0
vots: 0

Si us plau espera un segon i vota per aquest article:

Excel·lent
Molt Bo
Bo
Regular
Dolent


Opcions

 Versió per a imprimir Versió per a imprimir


Temes associats

opinió

"Usuaris registrats" | Entrar/crear compte | 0 Comentaris
Els autors dels comentaris són els únics responsables del seu contingut.
La Redacció es reserva el dret d'eliminar un comentari si ho creu oportú.

No són permesos els comentaris anònims, Regístra't si us plau


Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.32 Segons