Osona: La Creu del Puig Castellar
Enviat el Dilluns, 06 juny a les 07:54:03 per Redaccio |
|
 Anàvem únicament el Feliu Añaños i Masllovet i l’Antonio Mora Vergés. La nostra destinació als límits del Moianès, feia descansar damunt el Feliu les responsabilitats d’exercir de sherpa.
Sortíem de Sabadell a les 8,05, consumit ja el termini de gràcia, i fèiem via en direcció Sentmenat, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Castellterçol, Moià i Collsuspina, passada aquesta població, i a poc de començar el descens del Coll de la Pollosa, ens desviàvem a la dreta, pels camins del que volia ser una gran urbanització en aquestes alçades del Puigsagordi que superen lleugerament els 1000 metres.
Ens arribarem fins al Roc de la Guàrdia, i desistirem ben aviat de trobar el Cau de la Guilla i la Cova del Falcó - avui ens falten el Jaume i el Lluis experts en la localització d’avencs i coves -, passarem per davant les antenes fent camí al Puig Castellar.
El turó està coronat per una moderna creu de pedra datada l'any 1968. Hi ha evidencies d’algun element anterior datat a principis del segle XX. L'accés a la creu és fàcil, tot i que no planer, cal únicament buscar un camí segur per arribar-hi.
A la creu, amb les dates 1949 Vich – 1968 Lyon, s’esmenta JOSE Mª COSTA FORCADA, IN MEMORIAM. Cercant informació per fer aquesta crònica, m’assabento que va ser construïda en aquest indret per un pares desolats pel suïcidi del seu fill de 19 anys. No he tingut esma per ampliar aquesta noticia tràgica.
Esmorzem còmodament assentats davant la creu, al front, damunt el cel d’Osona observem una munió de globus aerostàtics; potser estem en temporada de vols, també però és possible qui tingui relació amb la gran afluència de persones que visiten la Ciutat dels Sants, en ocasió del seu famós mercat; a la esquerra la silueta inconfusible de Moià ens recorda on som: als límits de l’altiplà del Moianès; a la dreta espolsant-se la boira, divisem els pobles i viles construïdes prop del llit del Congost, nascut justament a Collsuspina, als peus quasi de Sant Cugat de Gavadons o de Coll Sa Sima. La presència de grans blocs de pedra calcària fa d’aquest paisatge quelcom especial, diferenciat clarament de les zones de conreu i/o de bosc que dominen en aquesta zona.
Com sempre, us esperonem a fer – vosaltres també – aprofitant un cap de setmana de lleure, aquesta sortida de mínima dificultat, i de màxima bellesa.
© Antonio Mora Vergés
|
| |
Puntuació promig: 0
vots: 0
|
|
Portada 
