Anàvem a
Coaner, el menys poblat dels nuclis poblacionals que formen Sant Mateu de
Bages, el Josep Sansalvador Castellet, el Tomàs Irigaray López, el Feliu Añaños
Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés, havíem quedar amb el Josep Ars Oliva, per
visitar la Capella de la Pietat (anomenada també Sant Josep de la Riera al
segle XVII).
Coaner és un
espai força desconegut per molts catalans; s’hi arriba a través d’un camí rural
que neix a la C-1410 a, dins del terme municipal de Súria. A la C-55, pk. 47,
agafarem la sortida Súria Nord, i ens dirigirem a la població de Súria, a uns
900 m. (pk.16,300 de la C-1410a) després
de la rotonda, a ma esquerrà, trobarem un camí, i un rètol indicatiu de Coaner.
Després de passar per la Riera i la Ribera, haurem de seguir el camí rural.
Després d’uns 5 quilòmetres, i arribarem
al Conjunt històric de Coaner.
La vall limita al Sud amb Sant Mateu, a l’Est amb
Súria i Navàs, al Nord amb Valls de Torroella i a l’oest amb Castelltallat i
Salo. És configurada per un seguit de masos disseminats al llarg de la riera de
Coaner i part de la vall de la riera de Salo. La riera de Coaner neix prop de
la Molsosa i discorre travessant les faldes de la Serra de Castelltallat fins a
desembocar al riu Cardener, prop del límit oriental del terme.
Es tracta
d’una zona boscosa, que si bé delmada pels focs de l’any 1994, conserva encara
el seu encant natural. El nucli del poble el formen l’església parroquial de
Sant Julià, la Torre -anomenada vulgarment com “dels Moros”-, la rectoria i el
mas anomenat Can Serra. Un xic apartat –
encara que visible des de Sant Julià – hi ha el Santuari de la Verge de Coaner,
bastit a mitjans del segle XVII, que a partir de l’any 1716 va guardar un
impressionant retaule barroc obra de l’escultor osonenc Segimon Pujol (Gurb
1668 – Folgueroles 1759).
La imatge de
la Mare de Déu de Coaner es troba a l’ Església del Roser, abans del
Sagrat Cor, de la Colònia Valls de Torroella, situada en el ‘territori
històric’ de Coaner. Una de les MOLTES coses que voldrien dur a terme els
‘amics de Coaner’ fora el retorn de la imatge al seu Santuari, i/o en el seu
defecte, una NOVA imatge.
Si bé ja
trobem vestigis de poblament prehistòric a la zona (cal remarcar la proximitat
al dolmen de Castelltallat), podem situar el naixement de Coaner com a unitat
de població durant els segles IX-X, en el marc de la reconquesta cristiana que
emprengueren els comtes catalans contra les terres dels sarraïns. Coaner era
situat en un punt estratègic, prop de la frontera musulmana, al límit
occidental del comtat de Berga. Així, podem datar la Torre i el castell
d’aquella època, en la qual aquests tenien una funció clarament militar i
defensiva.
Us deixo un
enllaç a la pàgina de l’associació d’amics de Coaner: http://www.amicsdecoaner.org/p/retalls-de-coaner.html
El Josep Ars
Oliva ens explica que el diumenge següent al 8 de setembre (de les mares de
Déu trobades) davant del Santuari de Coaner es celebra un Aplec.
Antonio Mora
Vergés
Portada 
