Sortíem del bell mig del carrer Major de
Collsuspina, direcció al carrer de Vic per anar a agafar l’antic camí ral de
Manresa a Vic.
Creuàvem
el bosc de Casanoves fins anar a trobar els mítics Tres Roures. Des d’aquí enfilem
el camí que puja fins el Pla de Querol. Un cop al pla, ja en el camí que va del
Jordà a l’Espina, veiem davant nostra mig amagada per la vegetació la barraca
de Pla Querol, també anomenada l’Espineta pels vilatans. És una barraca de
pastor de planta quadrada. A l’interior hi trobem un banc de pedra, una
fornícula, que podria fer les funcions d’armari, un paraigua i roba de
recanvi per si el pastor o pagès es veu sorprès per un cavi sobtat de temps.
Seguim en direcció a ponent, pel mig del pla, fins a trobar
un gran bloc rocós que acull fins a tres balmes al seu voltant. La primera que
veiem sembla que si s’estan portant a terme tasques de condicionament per
habilitar-la com a refugi, doncs trobem diferents estris escampats pel seu
voltant.
Girem
lleugerament cap a la dreta fins a distingir una esplanada de pedra i al seu
darrera la poua de neu de l’Espina. Està mig enderrocada i sembla ser que no
estava coberta dons no s’ha trobat cap vestigi de la cúpula. Té uns 9 metres de
diàmetre i una fondària de 7. La esplanada que hi té el davant s’aprofitava per
recollir neu blanca de molta qualitat, totalment neta perquè no es barrejava
amb les restes de terra del voltant.
És una
construcció inusual i peculiar a la comarca del Moianès, tant per la seva cota,
propera als 1.000 metres d’alçada, com pel fet que no es troba a prop de cap
riera on se solien situar les poues de glaç per aprofitar els corrents d’aigua.
Al
Moianès es té constància d’una altre poua de neu, la poua de l’Era de les
Cases, situada en terme de Castellterçol.
Tornem
en darrera per anar a trobar el camí que hem deixat al principi. Tenim dos
opcions per tornar al poble, podem baixar per un caminet que hi ha a la dreta,
a on trobarem la barraca de Costa Vella o de la Daveseta, adossada al marge d'una
feixa i de planta arrodonida. Ens trobem en uns terrenys a on abans havia un
circuït de motos.
L’altre
opció per tornar al poble, és seguir pel camí principal direcció a l’Espina,
per on al cap e pocs minuts i passarem per davant. Cal parar-se uns moments per
contemplar la immensitat i bellesa d’aquest mas. I donem la volta i enllacem
amb el camí que ens portarà fins al poble. A pocs metres a la dreta podem veure
enfilada per sobre del camí una gran roca. És la balma del Teixidor. Si tenim temps i ganes ens hi podem acostar per
visitar-la. A l’altre banda del torrent i més allunyada hi veiem el Roc
Colomer, una altre roca curiosa que agafa el nom per la forma que tenia abans
de que patís un despreniment.
Entrem
de nou al poble per l’aparcament i parc infantil que hi ha al capdamunt del
carrer Major.
Feliu Añaños Masllovet
Portada 
