Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, per retratar aquesta esglesiola edificada, sota la invocació del Desterro de Jesús Nostre Senyor, pel Rv. Jaume Gónima, beneficiat de l'església parroquial de la vila de Moià i rector de Sant Pere de Marfà, i per la seva germana Lluïsa Busquets.
A la façana es pot veure l'escut de la família Alòs, que van ser els primers benefactors del temple en cedir els terrenys per erigir l'església.
Va ser beneïda pel senyor bisbe de Vic Fra Andreu de Sant Jeroni 1614-1625) el dia 11 d'octubre de 1620 (hi ha inscripció).
La capella original, de petites dimensions, va ser engrandida a finals del segle XVIII allargant la part del presbiteri i afegint una nova capella lateral. Al retaule major figurava la Fugida a Egipte i l'Infanticidi d'Herodes. Els altars laterals eren consagrats a la Mare de Déu dels Dolors (en 1816 hi fou fundada la congregació dels Dolors) i a Sant Francesc d'Assís.
La portalada de Sant Josep va ser contractada a la nissaga d'escultors Rubió. Se sap que el disseny de 1614 va ser encarregat a Jaume Rubió i es creu que molt probablement l'execució també podria haver estat d'ell. Si fos així, seria la única obra esculpida en pedra que es coneix d'un escultor Rubió.
El rellotge del campanar va ser construït per Josep Senesteva (segles XVIII-XIX) l'any 1789.
En els dies foscos que desencadenava la sedició del General Franco contra el Govern de la II República, com la majoria d'esglésies de la vila, va ser destruïda. L'església fou tancada al culte l'any 1936.
En anys posteriors va ser utilitzada com a magatzem d'una empresa i, últimament, com a magatzem de la brigada municipal. En algunes èpoques havia estat la seu i taller del grup teatral La Fura dels Baus.
L'any 1993 l'antiga església va ser convertida en auditori i sala polivalent amb capacitat per a 100 persones.
El rellotge després de la seva restauració l’any 2002, es va tornar a posar en marxa.
Transformada en sala d'actes i casal cultural, acull avui conferències, exposicions i actes culturals.
La Vila de Moià tenia a darreries del Primer Feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) 2.242 habitants, i estaven actives en aquella època TOTES les parròquies, i esglésies del terme. Amb 5.793 habitants a 31.12.2012, la major part d’edificis religiosos viuen una degradació continua.
Si l’església ‘Oficial’ de la mà del Sant Pare FRANCESC, no aconsegueix allò tant senzill que els reclamava la Verge del Miracle ‘ que torni a la part de Déu’, veurem desfer en pocs anys, la feina de més de vint segles.
Antonio Mora Vergés
Portada 
