El malson del deute enterrat al jutjat.
A finals de febrer va tenir lloc a l'Audiència de Barcelona, la vista prèvia al judici que estava previst per al pròxim mes de maig, motivat per la denúncia presentada el 2012 per part de l’Associació Veïnal d’Afectats pel Deute Municipal - Moià Deute.
L'octubre de 2012, Moià tenia un deute proper al 400% del seu pressupost anual (24 milions d’euros) fruit d’una gestió pèssima i evidents irregularitats. El poble va haver de fer front a un deute il·legítim del qual passats molts anys encara se n’està refent.
Des de la plataforma ciutadana Moià Deute vam posar tot un seguit d’irregularitats en mans de la justícia, amb l’esperança que totes les il·legalitats realitzades pel que va ser alcalde vint-i-vuit anys i tots els seus col·laboradors necessaris, no quedessin impunes. I també, la voluntat ferma que aquest resultés un precedent exemplar, amb l’objectiu d’evitar que situacions com aquesta es tornin a repetir. Així com poder recuperar una part d’aquest deute il·legítim, al qual el poble ha hagut de fer front en els últims anys, generant, a la pràctica, un dèficit encara més gran i injust en inversions i serveis fonamentals i necessaris.
Amb tot en contra, un procés judicial etern, ple d’entrebancs, dilacions indegudes, amb fins a sis canvis de jutge, una fiscalia que no ha defensat en cap moment l’interès públic i on tot el procés ha anat avançant només gràcies als impulsos i accions realitzades per l’acusació popular (Moià Deute) i l’actual ajuntament com a parts afectades. Podem anunciar que el procés finalitza amb una sentència favorable al poble, i contrària a totes aquelles persones, partits polítics i empreses que pretenen fer ús dels béns públics en benefici dels seus interessos particulars.
En resum, la SENTÈNCIA dictada el passat 26 de febrer amb la conformitat i acceptació dels acusats dels fets que el ministeri fiscal veia provats, i publicada oficialment el 7 de març, diu el següent:
Es condemna D. Josep Montràs i Rovira i D. Josep Maria Forcada Rosell com a autors d'un delicte continuat de prevaricació administrativa dels articles 404 i 74.1 del Codi Penal en la redacció donada per la LO 10/95 de 23 de novembre, i amb la concurrència de la circumstància atenuant ordinària de dilacions indegudes de l'article 21.6 del Codi Penal.
S'imposa a D. Josep Montràs i Rovira una pena d’inhabilitació especial per a feina o càrrec públic durant 7 anys.
S'imposa a D. Josep Maria Forcada Rosell una pena d’inhabilitació especial per a feina o càrrec públic durant 5 anys.
Des de Moià Deute un cop tancat aquest llarg procés on hem assolit dos dels nostres objectius principals, lamentem la negativa de la fiscalia a demanar responsabilitats civils (retorn de part del deute) i el fet que s’hagi reduït la responsabilitat a només dues persones, quan resulta evident que hi havia molts més responsables i implicats en tot aquest escàndol.
Donem doncs el tema per tancat, no sense abans denunciar la vergonya que ens genera el funcionament dels jutjats de Manresa durant tot aquest procediment:
- Vergonya de veure com un procés amb unes irregularitats tan evidents i afectacions públiques tan grans, i on tot un poble n’ha patit les conseqüències, s’hagi pogut allargar més de dotze anys.
- Vergonya de veure com la desídia de la fiscalia amb nul interès a investigar res ha sigut constant. Fins i tot, veient que les il·legalitats eren evidents, no han volgut anar més enllà en cap dels fets, i això ha minimitzat molt les penes i les conseqüències.
- Vergonya de veure com hi ha hagut fins a sis jutges diferents en el procés d’instrucció, que no han fet més que demorar i allargar un procés que cada dia que passava, perdia embranzida, força i sentit. Resulta evident que el poble ja fa temps que ha girat full i ha perdut l'interès en aquest procés judicial patètic i vergonyós.
Des de Moià Deute només ens queda informat que en un període breu de temps l’associació es dissoldrà, i que desitgem que aquest exemple d’organització i perseverança veïnal que hem liderat, serveixi de precedent per encoratjar nous moviments veïnals a organitzar-se, i sobretot, per dissipar nous possibles casos de corrupció en el futur. MAI MÉS, NI A MOIÀ, NI ENLLOC!
MoiàDeute
Portada 
