U
n dissabte de setembre, havíem quedat per anar a veure el Pi de les Quatre Besses del Dalmau, per a algunes persones només un pi pinyoner, encara que de proporcions magnifiques:
Mides (en metres)
Alçària
28,0
Volt del canó (a 1,3 m)
4,40
Volt de la soca
4,70
Està ubicat a la Vall de Mur. El recorregut fins al Pi de les Quatre Besses, el farien per un camí que anomenàvem lluminós en la part més alta, i des del que en tot moment era visible la casa de la Mola i el massís de Sant Llorenç del Munt.
Per a nosaltres era també, retrobar-nos amb el nostre passat; explicava fa ja molt de temps, que aquestes havien estat les terres en que la tribu dels catals s’havia fer forta, i on havia acabat desapareixen a mans dels bàrbars del Nord, explicava també que en reconeixement del valor amb que havien lluitat fins al darrer individu, els bàrbars parlaven d’aquesta terra, com el land dels catals, i que amb el pas dels segles, s’havia acabat parlant dels catalans.
Es tractava doncs d’anar a veure un arbre monumental, i alhora l’exemple viu, d’una vella llegenda; els catals si ho recordeu eren animistes, no podien entendre l’existència lluny del seu riu, de les seves muntanyes i dels accidents naturals que conformaven el seu món; per això havien decidit en assemblea, i així ho van fer, lluitar fins a la mort , i ens diu una llegenda que el Cap catal Axel, greument ferit i conscient ja de que era el darrer de la seva tribu, ens veure’s encerclat pels bàrbars, i volen ser fidel al jurament de no deixar-se agafar viu, es va treure les sandàlies, i va remoure la terra amb la planta dels peus, al temps que demanava als deus que li permetessin desaparèixer de la vista dels bàrbars, esdevenint alhora un símbol del seu poble i del seu món.
La llegenda ens explica que tot d’una, del lloc que ocupava el cos del Cap catal, va sorgir un arbre poderós amb quatre branques que s’alçaven orgulloses vers el cel, era us ho deveu imaginar;
Nom
Pi de les quatre besses del Dalmau
Protecció
Ordre de 30 d'agost de 1988 DOGC 1042, 12-09-1988
Número d'identificació
04.16.01
Espècie
Pinus pinea
Com veieu no va ser fins molts i molts segles desprès, que els descendents d’aquells bàrbars que havien exterminat la tribu dels catals, tot i viure sempre més fascinats per la gesta dels herois que van lluitar fins a la mort, van prendre la decisió de reconèixer si més no, el valor monumental del Pi de les Quatre Besses.
El nom de catal que esdevindria amb el temps CATALANS, en la llengua dels Bàrbars , designa alhora a aquells herois, però també a totes les persones que se senten tant lligades a la seva terra, a les seves costums, que s'estimen més, morir, que marxar.
Nosaltres varen saludar amb tot el respecte al “Vell Guerrer”.
Actualment el Pi de les Quatre Besses està malalt, molt malat, gairebé és un cadàver dempeus i dissortadament els actuals bàrbars, més enllà dels discursos bonics, estan entestats en esborrar fins al darrer vestigi del món dels catals.
Antonio Mora Vergés
Portada 
