Aportacions: El fantasma del castell de ... Montjuich
Enviat el Dimecres, 03 de maig a les 06:05:00 per Redaccio |
|
Anònim va escriure "Capítol de “El Quixot Català” de Marcel.lí Miret El fantasma del castell de ... Montjuich
( No confondre amb el Gos dels Back Street Ville, ni amb el Sec de Tormes ).
Ja sabeu que a Montjuich hi ha un castell. Es veu des de molt lluny. És el primer que es veu de Barcelona, o la Torre de Collserola , o el Castell de Montjuich. Si t'apropes més, ja pots veure, la cosa aquesta en forma de cosa, i la Sagrada Família. Cada dia més envoltada de edificis bancaris, i altres escombraries arquitectòniques urbanes. Per no parlar de les escombraries del fum dels cotxes i les fàbriques. No hem de oblidar al Drack de fum, que fa molt anys que no tindria que estar, de la central elèctrica. Li diuen elèctrica però pel fum que fa sembla termonuclear, aviat faran bombes d'urani amb mans lliures.
Tornem al castell... El castell es va construir, com és obvi, per defensar la ciutat dels atacs per mar. La direm la era de “la cultura del canó”, que està vigent en la actualitat. L’evolució del canó , ha dur a prescindir del canó en si, i enviar la bala de canó , autopropulsada i dirigida amb precisió mil·limètrica a la víctima.
Les primeres etapes del canó, eren un tant fàl·liques. Guanyava el que més tenia ( de canons ) , el que mes gran el tenia ( de canó ) i el que mes lluny li arribava la bala ( de canó ). Això també va canviar els sistemes defensius. Els castells eren objectius molt fàcils per els canons i de seguida els feien runa. Les fortificacions es van convertir en formiguers, en lloc de fer castells, es feien refugis subterranis. De fet va ser una desgracia per la arquitectura èpica i romàntica dels castells, ja que van deixar de ser útils, i es van convertir en hotels, paradors de nacionals, ehem... Paradors Nacionals, i en hostals o museus. Com es el cas del nostre castell de la muntanya de Montjuich.
La veritat es que no és un castell gaire bonic. Té moltes muralles i és difícil saber a on és l’entrada. Al final trobes a algú que et dona un ticket i et vol cobrar, i de cop descobreixes que estàs al castell. De muralles, en té moltes, tant exteriors com d'interiors. Totes plenes de canons de pirates i d'altres fabricats a 1915 . Després té un fos grandiós. Al dia que ho omplin deixen secs el estanys de tot Catalunya. Actualment s’utilitzen per fer pràctiques esportives. Sobretot llançar fletxes amb arcs, tir d’arc. Deu ser perquè és un lloc enfonsat i envoltat de pedra, eixint les fletxes no sen van carrer a baix. Ni tenen que anar molt lluny per recollir-les. Les que no donen a la diana, s’aturen al mur. I quant es posen tots d’acord,toquen un xiulet ( el seu ) deixen de disparar, i fan un descanset per anar a recollir les fletxes. Tenen prohibit jugar a indis amb els turistes. L’últim que ho va fer es deia Jerònim Sànches i el va detenir la Guàrdia Urbana, ara tan sols fa l’indi a les pel·lícules de HollysMoon.
Val, parlaré del fantasma. Però abans teníem que saber que era un castell. Els que van fer la “mili”, es mereixen aquest recordatori. Em centro. De fantasmes hi ha molts , més a fora que a dins. Per desgràcia, els de a dins, van patir molt. Han abandonat la seva categoria de fantasmes per convertir-se en herois. No direm noms, companys, als recordarem a tots amb estima i honor perquè som i seran sempre bons companys.
Qui es el Fantasma del Castell de Montjuich ?... Esta bé , esta bé , no sigueu impacients . Els finals no es podem saber al principi, ens avorriríem molt. Amb un minut de pel·lícula, o de notícies , o de matrimoni tindríem prou. Les històries s'han de gaudir, i per gaudir-les s'han de saber coses, el perquè, el com, etc... És el que fa que les histories siguin el que son. El nostre fantasma es bassa en que el Castell tan sols el veiem hipotèticament. De fet no existeix. La propietat es del Sr. Bono i els papers hi són a Madrid. Es el mateix que els dels papers de Salamanca, que hi eren però no hi eren, i a sobre eren d’ells. Deixem el tema que ja són a on tenen que estar. De fet tenim un castell que no hi és, ni sabrem quan serà. Hem estat passejant en un castell fantasma, que no existeix , ni és a on té que ser. Que no és de la muntanya, que no és de la ciutat, que no és del país. I el més segur que tampoc està a la Muntanya de Montjuich , sinó a la Avinguda Passeig de Montjuich. Una avinguda que acaba en un fos envoltat de boira humitat i cocodrils. Podrien posar al Capità Garcí , els diumenges fent funcions, i el Sr. Clown de Pita Pan. De campaneta, ja fent el públic.
Actualment, la part central del castell, és un museu d’armes, suposo que del ministeri de la guerra, o com li diguin ara. Te tot tipus d’armes, antigues, usades i de segona má. Destaquen armadures, espasses, canons, pistoles de pirates, maquetes i col·leccions de soldats de plom. Al Sr. Bono ( ja ho diu el seu nom Bono, de Bó ), ho han posat de encarregat dels generals. El seu perfil és molt adient. és l'home més pacífic i humà del món. Tot ho resolt amb somriures i humanitat. Si s'ha de pacificar el mon, el Sr. Bono és la nostra arma secreta. El problema és que el Sr. Santa Claus Català de Nadal, li ha dit que el tornés “El Castell de Montjuich”. Em pregunto : Se le havia endut a Madrid, o a casa seva ?, Se ho havia reservat per jugar amb els soldadets de plom per ell i els seus amics del cole ?.
Es veu que el Senyor Bono, no deu ser gaire bo. Si se ha endut el Castell, el mateix l'any vinent es porta el Palau de la Generalitat, o el supositori de l’aigua, o la torre de la INFESTA. Sabem com pensen a Madrid, per Nadal tindrem regals. Ens faran com quan eren petits, demanaven el Castell de Montjuich , i ens duien el EIXIN CASTILLOS. Eixint va tot, al menys es divertit que es barallin per un castell, com a l'edat mitjana. Malgrat que ja son grandets per estar a la edat mitjana, millor que estiguin a la mitjana , que a la tangent o a la diagonal. La veritat, no se com es barallen per un castell, al final el prendran els “sense sostre” que és el que es tindria que fer.
"
|
| |
Puntuació promig: 3.33 vots: 3
|
|