Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

cultura
[ cultura ]

·Sant Julià de Cabrera. El Cabrerès
·Biblioteca de Moià - Agenda octubre 2021
·De l'Estany a Sant Cugat de Gavadons o de Coll Sa Sima
·Èxtasi romànic
·Biblioteca de Moià - Agenda d'agost i setembre 2021
·STAGNUM'21 - Programació Cultural a L'Estany
·Sant Jaume, dit de Marganell, en terme de Castellbell i el Vilar
·Biblioteca de Moià - Agenda juliol 2021
·Les tines del mas can Canals Nou a Sant Joan de Vilatorrada

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
MeteoMoià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
Moianès: Memòria d’un heroi tranquil
Enviat el Dimecres, 20 de juny a les 06:00:00 per Redaccio

cultura

Pare Llogari Picanyol i PlaEl tema de l’ensenyament del català m’ha fet present al Pare Llogari Picanyol i Pla, de les Escoles Pies de Sabadell. L’acció va transcórrer a la dècada dels seixanta del segle XX; el català estava proscrit de l’ensenyament i de la vida pública. Estudiàvem “comerç”, els fills de casa bona, feien el batxillerat per continuar desprès fins a la universitat; els que venien del món del treball, en el millor dels casos, començàvem la nostra vida laboral en una oficina i/l despatx tèxtil, repassant, tallant, empaquetant i transportant a les esquenes, peces i peces de roba.


La seva tasca consistia a donar-nos classe de religió, però el fundador de la revista “Sabadellum” , ens va sorprendre en regalar-nos un petit llibre que havia pogut editar gràcies a algun mecenes local, i que possiblement no havia passat cap mena de censura. Eren els primers rudiments de la gramàtica de la nostra llengua. El tracte era senzill, qui aproves català, superaria l’assignatura de religió, els que suspenguessin haurien d’examinar-se de religió al setembre.

Teníem un company –almenys – quin  pare era de l’anomenada Policia Governativa, aleshores “grisos"; sembla que la decisió del P. Llogari, no li va agradar gens, i no va tenir cap pensada millor que venir un dia al col·legi. L’escolapi era un home menut i grassonet, la imatge mateixa de la bonhomia; el “gris” contràriament era i mai més dit "un tros d’home", quasi dos metres d’alçada des dels talons a la gorra de l’uniforme, que lluïa amb indissimulada satisfacció.


Queria hablar con usted, Padre.

Doncs haurà de demanar hora a la consergeria, aquest no és el lloc, ni moment per poder-lo atendre.

Es sobre el tema de las clases de catalan, que no quiero que mi hijo lo aprenda.

El seu fill, com la resta d’alumnes de religió, han d’aprovar l’assignatura, i no faré en això cap excepció.

Padre, usted sabe que el catalán esta prohibido, y que soy guardia, si yo quisiera... li va sortir el to xuleta.

Jove, és millor que surti ara mateix del col·legi i no hi torni. Si vol que el seu fill continuí amb nosaltres ja sap les condicions, i abans d’amenaçar a ningú vagi amb compte, perquè certament no sap amb qui està enraonant!

El P. Llogari el va deixar amb a paraula a la boca.

El fill del guàrdia va estudiar català, i va fer-ho de forma profitosa.

En el meu cas, l’acció del P. LLogari – en aquells anys el coneixíem com Leodegari, catalanitzant el nom en castellà, per eliminació de la darrera vocal -   em va permetre conèixer la meva llengua i la meva cultura; ambdós coses han estat cabdals en la meva existència.

El Dr. Llogari  Picanyol i Pla , Escolapi, Prevere, estudiós de prestigi, fundador i mantenidor de la revista "Sabadellum" és l’exemple palès de l’heroi tranquil, al qui dissortadament oblida la comunitat amb massa rapidesa.

A la seva memòria.

(©) Antonio Mora Vergés


 
Enllaços relacionats
· Més sobre cultura
· Notícies de Redaccio


Notícia més llegida sobre cultura:
El Secret de Marfà


Vots de l'article
Puntuació promig: 3.33
vots: 3


Si us plau espera un segon i vota per aquest article:

Excel·lent
Molt Bo
Bo
Regular
Dolent


Opcions

 Versió per a imprimir Versió per a imprimir


Temes associats

cultura

"Usuaris registrats" | Entrar/crear compte | 1 Comentari | Buscar discusions
Els autors dels comentaris són els únics responsables del seu contingut.
La Redacció es reserva el dret d'eliminar un comentari si ho creu oportú.

No són permesos els comentaris anònims, Regístra't si us plau

Re: Memòria d’un heroi tranquil (Puntuació 1)
per fananos (fananos@moianes.net) el Dissabte, 23 de juny a les 18:10:56
(Informació de l'usuari | Enviar un missatge) http://www.moianes.net
L'escolapi Llogari Pinayol va fundar també l'any 1960 la revista moianesa Modilianum. 




Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.17 Segons