Castellterçol: Josep Franch: una vida de pel.lícula
Enviat el Dimecres, 27 de juliol a les 06:00:00 per Redaccio |
|
L'Ajuntament de Castellterçol inaugurarà l'Espai Franc el proper 30 de juliol.
L’Espai Franc està situat al carrer Racó 10-12, al mig de la població, al costat del futur equipament cultural El Centre i a prop de la Casa Museu Prat de la Riba amb la qual vol formar un tàndem museístic que generi un nou interès cultural pels que visiten Castellterçol.
Josep Franch Clapers va néixer a Castellterçol el 23 de maig de 1915 fill de Josep Franch i Font -constructor de carruatges- i de Concepció Clapers i Espinet. Inicià els seus estudis a l’escola parroquial del poble on als set anys omplia cartipassos amb dibuixos que després bescanviava amb altres nois per solucions de problemes aritmètics que li eren difícils de resoldre.
Als 14 anys es traslladà a Barcelona per assistir a l’Escola de Patrons Decoradors. Poc després començà a treballar per al taller d’imatgeria religiosa Bochaca d’Olot, on practicà l’escultura, el daurat i l’ornamentació de sants. A l'inici dels anys trenta tornà a Barcelona per assistir als cursos de Llotja on descobrí la pintura a l’aigua obtenint el primer premi de l’Agrupació d’Aquarel•listes de Catalunya. Són anys d’aprenentatge i d’admiració vers alguns artistes que en aquell temps exposaven a la ciutat com Alsina, Farré, Cases, Sunyer, Llimona, Clarà i Picasso.
Al final de la guerra civil espanyola, com milers de combatents, passà a França, on viu el calvari dels camps de concentració de Saint-Cyprien i Gurs. És durant aquesta peregrinació cap a l’exili que Franch Clapers realitza els centenars de documents d’aquella epopeia gràfica. En aquells anys té dues preocupacions: sobreviure i testimoniar. El seu testimoni el constitueixen els centenars de dibuixos que va acumulant diàriament i és la més abundosa i esgarrifosa crònica dels camps francesos per a refugiats republicans espanyols. Al cap de pocs mesos d’estar al camp de concentració s’apoderen d’ell els alemanys que acaben d’envair el sud de França. L’obliguen a treballar per a l’organització TOD en el camuflatge de bateries de costa i fortificacions. En aquest període, i a causa de la confiança que va merèixer dels ocupants evità moltes deportacions. Aquest fet però, va provocar que la gestapo el pressionés per obtenir informació de la resistència. Franch Clapers es negà a fer de delator i aconseguí evadir-se i refugiar-se als Baixos Alps. Els alemanys tement pels plànols de les fortificacions inicien una campanya de recerca. Quan ja el tenien encerclat va ser avisat per la resistència i aconseguí novament escapar-se. Durant uns mesos va viure en clandestinitat fins a l’alliberació del territori francès.
Després de la guerra s’establí a França i exposà a Arlés, Avinyó, Marsella, Montpeller, Narbona, Tolosa i finalment, el maig de 1946, a París. Aquesta exposició fou presidida pel president de la Generalitat a l’Exili Josep Irla amb la presència de Giner de los Ríos com a representant del govern de la República, les autoritats franceses del moment i fins i tot Pablo Picasso.
Posteriorment Franch Clapers s’orientà vers l’art mural i l’any 1963 va obtenir la medalla d’or de la Chambre des Métiers de París. Aquest premi li obrí moltes portes i començà a exposar al Canadà, Estats Units, Florència, Munic penjant els seus mosaics a diversos llocs del món. Després de l’èxit de l’exposició de París, Franch és reclamat per treballar-hi però ha d’abandonar el projecte per problemes de salut de la seva dona.
Retornat a Saint Remy, i per tirar endavant econòmicament ha de dedicar-se a la decoració. Ell, però no renuncia al seu propòsit i es lleva cada dia a les cinc del matí per treballar tres hores diàries en la seva activitat preferida: la pintura, l’escultura, el mosaic i el vitrall. Un costum laboral que manté quan ja s'hi pot dedicar plenament perquè considera que al matí es treballa molt millor.
|
| |
Puntuació promig: 5 vots: 1
|
|