moianès.net, el portal del Moianès i rodalies - La conscienciació mediambiental

La conscienciació mediambiental no es propietat ni patrimoni de cap ideologia extremista, subversiva, d'àmbit polític ni de cap govern. Es, simplement, responsabilitat de tots, des de els que governen fins els ciutadans, i tenir sentit comú en saber mesurar fins a on podem arribar en els aprofitaments dels recursos que obtenim del planeta sense posar en perill el futur d'aquet, de la pròpia humanitat i sense renunciar al progrés i a les noves tecnologies.

El entorn que afecta i condiciona especialment les circumstancies de la vida de las persones o la societat en el seu conjunt s’entén con a MEDI AMBIENT. Compren el conjunt de valors naturals, socials, culturals existents en un lloc i un moment determinat que influeix i compromet la vida del esser humà actual i el de les generacions futures. Això compren els essers vius, els objectes, l’aigua, el sol, l’aire i les relaciones entre ells, així com elements tan intangibles com la cultura.

Avui se’n parla molt, de la biosfera, de l’ecologia, del medi ambient. Se’n parla més que no se’n sap, com passa amb tot allò que es posa de moda, i es fa amb una estranya barreja de frivolitat desfermada i terror reverencial, confonent biosfera amb parcs naturals, ecologia amb contaminació i medi ambient amb meteorologia. Això en els casos més favorables, perquè tampoc falten els apocalíptics (i els aprofitats) de tots els colors, des dels que parlen de la biosfera com si fos una amenaça per al progrés i de l’ecologia com una ideologia extremista i subversiva, fins els que fan de la biosfera una divinitat i dels ecologistes el clergat de la nova fe perseguida pels infidels. Pocs perceben, segurament perquè no ha estat prou divulgada, la veritable dimensió del concepte de biosfera, tal com la va definir Vladimir Vernadskij, amb la seva obra sobre la biosfera (al 1926 en rus i al 1929 en francès), i tal com avui és entès pels ecòlegs de tots el món: La de la indissoluble solidaritat funcional de tots els éssers vius i la de la inevitable dependència d’aquests, sense excloure l’espècie humana, dels grans fluxos d’energia i de materials que afecten la globalitat de la Terra.

El mon globalment esta sofrint un canvi radical a on per damunt de tot imperen els diners i el consumisme. Això ha comportat lo que es diu FACTOR ANTROPOGÈNIC (Activitat humana) amb la emissió de milions de gasos tòxics a l’atmosfera, producte de la combustió i la producció industrial; la desforestació massiva de grans extensions de selves i boscos productores del gas vital, EL OXIGEN ; així com el desplegament de substancies i residus tòxics als rius i mars. Tot plegat han incrementat el deteriorament del MEDI AMBIENT. Es veritat que necessitem la industrialització però també es cert, que sense renunciar al progrés, hi ha que adoptar mides preventives per evitar el risc d’extinció de les especies , pricipalment la humana de la qual la supervivència ha d’estar per damunt dels interessos individuals i de grups. Tot i amb les moltes reunions, conferencies i acords que s’han celebrat a nivell internacional, regional i local, el problema de la contaminació ambiental i el seus efectes nocius segueix el seu curs destructiu.

Las acalorades discussions dels últims temps, per exemple, sobre las causes de la pluja àcida, l'energia renovable o sobre el canvi climàtic han posat de manifest que , per una part, la ecologia no satisfà les expectatives de la opinió pública i per un altre, que el pensament ecològic no ha arrelat suficientment a la política, la economia i la societat.

La ecologia estudia els essers vius i la relació que existeix entre aquets i el medi a on hi viuen. La ecologia com a ciència pot investigar bases i relacions, pot revelar causes estructurals del deterior del medi ambient i pot advertir sobre possibles catàstrofes ecològiques. Però la ecologia per si sola no està en situació de resoldre cap de tots aquest problemes que ens afecten. Les mides immediates exigides per a tothom contra la mort lenta dels mars i oceans, contra la desforestació i les amenaçadores catàstrofes climàtiques deuen aplicar-se a tot el mon a partir de la presa de decisions polítiques per governs valents i responsables, tot i tenint que això comporta de entrada decisions impopulars i per lo tant a costa de perdre o de deixar de guanyar vots.

La mida demogràfica ha augmentat dràsticament durant les darreres centúries i continua actualment fent-ho. Aquest creixement poblacional pot ser considerat la causa central de la crisi ambiental. L'impacta antropogènic sobre l’ecosfera és en funció de dos factors: la mida de la població humana i l'impacta ambiental de cadascuna de les persones, el qual varia fortament segons els països, i depèn sobretot de la natura i el grau d’industrialització.

Els recursos naturals que són accessibles per al sosteniment humà inclouen temptativament els no renovables, els quals representen un abastament finit que disminueix per explotació i ús (encara que la disponibilitat d’alguns d’ells pot ser de més llarga durada per reciclatge), i els renovables, els quals, si es gestionen adequadament, poden subministrar materials i/o energia de forma sostenible al llarg de molt de temps.

L’ambient on es desenvolupen els éssers vius i, entre ells, els éssers humans és fonamental per a la seva subsistència. Per tant, els efectes de les pertorbacions d’aquest ambient, moltes d’elles de tipus antropogènic, poden ocasionar la desaparició d’espècies i fàcilment, entre elles, de l’espècie humana.

El fort desenvolupament de la societat humana ha desencadenat, òbviament, la necessitat d’abordar l’estudi i la comprensió de les ciències ambientals, en qualsevol dels àmbits esmentats i moltes vegades considerant la conjunció de tots ells, i també la tasca d’anàlisi i gestió mediambiental. Ambdues coses, els estudis i les tasques dels professionals del “medi ambient”, es mostren ara més que mai com a requisits indispensables al “desenvolupament sostenible” de la biosfera.

Les Ciències Ambientals, idènticament a l’Ecologia, són multidisciplinàries i interdisciplinàries. Les tres disciplines (subdisciplines) a tractar o àmbits fonamentals a considerar en aquestes Ciències Ambientals són de ben segur (Ehrlich et al., 1977):

·         El poblament humà,

·         Els recursos naturals i

·         L’ambient.

Si ens centrem en el Moianès que es el que aquí pertoca, ens trobem amb un territori singular, a on es concentren factors mol propis d’identitat, recursos econòmics , ambientals i de qualitat de vida que també cal preservar i potenciar. N’obsta’n hi ha algun municipi que també ha caigut amb la temptació de estimular el creixement demogràfic i industrial amb afany recaptatori sense tenir en conte si aquet es prou gran i reuneix las condicions i reserves adequades per poder-ho mantenir sense esgotar-lo o malmetre'l?. Penso que avui una bona gestió es saber fer-lo progressar mantenint els factors propis esmentats que la caracteritzen i saber fins a on arriben els límits. Es evident que això no es fàcil . Cal preguntar-nos si ho fem be. Jo en tinc dubtes.

Un element essencial, es sense cap dubte el aigua. I em pregunto:

·         Hi ha prou aigua per mantenir un augment de població sense esgotar els aqüífers?

·         Un cop emprada per la població. En corre prou per mantenir el caudal ecològic?

Si ens centrem en les noves activitats, sobre tot industrials, pot sembla que també totes hi caven sense tenir, moltes vegades, en conte uns altres aspectes també molt importants :

·         Son pernicioses per el entorn?

·         Com tractarem els residus que produeixen aquestes?

Respecte al augment desmesurat dels habitants:

·         Hi ha prou capacitat pròpia per eliminar els residus domèstics que no siguin en el futur un problema o malmetin la qualitat de vida del territori?

Aprofundint en l’actualitat i futur del Medi Ambient que en realitat es el objectiu d'aquet treball, en lo successiu d’aquesta secció, el Moianès te unes característiques que no tenen res a veure amb les comarques veïnes metropolitanes i multi industrials. La seva situació geogràfica prop dels Parcs Naturals del Montseny i de Sant Llorenç del Munt l'emplaça'n en un lloc privilegiat que cal saber aprofitar-ho.

De moment i de forma directa ajudat per aquets excessos hi han factors aliens a la comarca que son generals a tot el mon però que directa o indirectament ens afecten. Em refereixo a les substancies tòxiques en els aliments, excés de gasos tòxics i elements al·lèrgics en el aire que respirem, espècies de plantes i animals en perill d'extinció, incendis forestals, tempestes mes agressives, períodes de sequera mes espaiats, hiverns i estius amb temperatures canviants, i per acabar-ho d'adobar un anunciat canvi climàtic potser ;ajudat per els excessos i a la fam egoista dels homes en nom del progrés.

El Moianès tampoc se escapa i actualment existeixen un nombre considerable d'activitats que contribueixen a malmetre el territori: La contaminació en el aigua de les fonts naturals; rius i rieres seques o sense depurar; Cursos fluvials i aquàtics sense peixos, plens d'objectes de plàstic i altres elements; deixalles i runes domèstiques a qualsevol racó dels nostres boscos i pobles; esgotament dels aqüífers; contaminació acústica i del aire; excés de circulació motoritzada sense reglar en llocs sensibles; piles de branques i residus en mig del bosc produïts per les tales dels arbres; tales il·legals sen se ser penalitzades; acotats de caça mal gestionats; caça i pesca furtiva; espècies vegetals i animals emblemàtiques desaparegudes...... etc.

Tot això ens porta a fer una reflexió generalitzada de que: << La conscienciació mediambiental no es propietat ni patrimoni de cap ideologia extremista, subversiva, d'àmbit polític ni de cap govern. Es, simplement, responsabilitat de tots, desde els que governen fins els ciutadans, i tenir sentit comú en saber mesurar fins a on podem arribar en els aprofitaments dels recursos que obtenim del planeta sense posar en perill el futur d'aquet, de la pròpia humanitat i sense renunciar al progrés i a les noves tecnologies.>>

Josep Lainez