|
Segueix-nos també a facebook
|
|
|  | | Meteo Moià |  | | Meteo l'Estany |  | | Meteo Collsuspina |  | | Meteo Monistrol |
 | | Meteosat | |
|
| |
|
Osona: Sant Vicenç de Torelló, o Lloriana de Ter
|
|
A nava al Ripollès, deixava però la C-17 a l’alçada de Sant Vicenç de Torelló, llogaret que el 1937 hom conegué amb el nom de Lloriana de Ter.
Limita al NE amb Sant Pere de Torelló, al S amb Torelló i a l'W amb Orís. Té una forma com de tascó entre els termes de Torelló i de Sant Pere de Torelló. La base d'aquest tascó és al sector NW, i va des del puig dels Tres Batlles (825 m) fins a sobre Borgonyà, a tocar del Ter. Aquest és el sector més accidentat i menys poblat del terme, el qual limita amb l'antiga parròquia de Saderra, que al segle X formà també part del terme del castell de Torelló. La seva punta, en canvi, es troba vers els masos Collfred i Calverons, on coincideix amb els altres dos termes torellonencs, a poca distància dels límits municipals de Santa Maria de Corcó o sector de Sescorts.
Volia recollir imatges de l'església de Sant Vicenç de Torelló, documentada des del 1059; és un bell edifici romànic, hi ha constància que l’església fou anomenada esporàdicament Sant Vicenç de Cervià, i es reféu a la fi del segle XI amb un edifici de nau i petit creuer, amb un gran absis i un campanar de torre.
Al segle XII hom li afegí un gran atri a la banda de migdia, on hi havia l'antic portal.
Les noves devocions sorgides a la fi del segle XVI foren causa de l'afegitó de capelles laterals, i d'una transformació més radical el 1624, quan es construí una nova portada en el mur de ponent i s'hi afegí l'antic atri o galilea a manera de nau secundària.
El temple estava tancat amb pany i forrellat , ens expliquen que es conserven al Museu Episcopal de Vic les taules d'un retaule gòtic de Joan Gascó, pintat vers el 1520 i dedicat a sant Vicenç, i que havia estat traslladat a Borgonyà, d'on el recollí el bisbe Morgades.
El 1991, gràcies a la tasca d’en Miquel Puigbó es recuperà el contrapàs llarg, anomenat El Divino, dansa popular que s'havia ballat a Catalunya i una bona part del Rosselló fins ben entrada la segona meitat del segle XIX. Aquest ball és documentat durant la primera meitat del segle XVI i el seu origen és religiós, com es fa ben palès en el caràcter greu i auster dels moviments que el caracteritzen. El Divino es balla el dissabte de rams a la plaça de l'església del poble.
En això dels campanars de torre, tant comuns en aquestes terres d’Osona i àdhuc del Ripollès, subscric la tesi que respecte de Sant Feliuet de Terrassola defensa el Joan Raurell i Ges; les torres foren elevades prèviament a les esglésies i exercien funcions de guaita i bada, la funció de campanar se’ls assignarà quan s’assenta de forma definitiva i irreversible, el sistema econòmic d’explotació que coneixerem com feudalisme.
© Antonio Mora Vergés
|
Enviat per Redaccio el Dimecres, 07 de febrer a les 07:17:50 (527 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Osona: Presentació i activitats d'Osona Horse Malla
|
|
 Tothom ha vist l'hípica que hi ha a peu de la C-17 a l'arribada a Vic en el terme municipal de Malla. En els darrers anys, diferents equips l'han gestionada i des de fa uns mesos en Gil Carbonès i Baldich amb el seu equip se n'han fet responsables i hi han constituït la societat Osona Horse Malla. En aquests pocs mesos, el canvi en les instal·lacions i en els serveis ha estat espectacular. Han millorat molt les instal·lacions pels cavalls i pels ponis així com pels practicants de l'hípica en general i sobretot pels membres dels seus 5 equips de horseball.
El proper dissabte dia 9 de setembre en una jornada de portes obertes dita Festa & Market, els osonencs en general i els esportistes del món cavall podran comprovar els canvis i millores així com conèixer el seu programa d'activitats pel curs 23 - 24. Hi haurà passejades gratuïtes en ponis pel recinte, partits de horseball, visites guiades a la masia i als estables, parades d'artesania, música i servei de bar.
La professionalitat d'Osona Horse Malla i dels seus professors i monitors està més que demostrada en el fet que la setmana passada 4 dels seus genets varen ser subcampions d'Europa de horseball a Verona (Itàlia) com a components de l'equip de la selecció espanyola.
Per a més informació tel. 667309131 i osonahorse2023@gmail.com
Us hi esperem amb els vostres amics/es i coneguts/es!!!
|
Enviat per Redaccio el Dilluns, 04 de setembre a les 09:23:22 (650 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Osona: La Tradi-truc comença a rodar per Catalunya
|
|
Lluís Marmi , activista cultural i emprenedor, conegut llibreter tonenc i ambulant, creador de l'etiqueta #llibrespensdetradicio com a marca d'intencions de difondre els llibres publicats de cultura popular i tradicional ha aconseguit aquest passat Sant Jordi fer realitat el seu somni de disposar de la Tradi-truc.
La Tradi-truc és una llibreria nòmada construïda a damunt d'un remolc per portar i exposar uns 600 llibres de tota temàtica cultural i popular catalana. Un cop desplegada permet la màxima comoditat tant pels compradors i lectors en la seva tria com també pel propi llibreter i dona el prestigi i la qualitat a aquesta especialitat literària.
El projecte de la Tradi-truc va començar fa uns 2 anys. És un model únic gràcies a les solucions tècniques aportades tant del carrossaire com pel propi llibreter. La inversió sense comptar els llibres i el vehicle és d'uns 20.000 euros que el 50% ha estat aportat per les donacions de molts Amics de la Tradillibreria a través d'un procés de crowfounding.
Lluís Marmi, ara amb la Tradi-truc, a més de poder seguir rodant per fires, mercats i festivals de Catalunya com ha fet en els darrers 17 anys, pot oferir als ajuntaments, associacions i entitats que ho desitgin la seva oferta i el servei de llibreria efímera local. Així com també accions de difusió cultural. D'aquesta manera, la cultura popular i tradicional escrita i la seva promoció pot arribar a tot arreu amb més eficàcia i comoditat per a tothom i retornar a la gent i els pobles part de la seva aportació a la cultura, ja que moltes vegades han estat el motiu d'edició dels llibres, però queden al marge per la dificultat que hi ha a l'accés d'aquesta branca cultural.
Per a més informació podeu contactar a través de la www.tradillibreria.com
|
Enviat per Redaccio el Dimecres, 03 de maig a les 07:36:18 (476 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Osona: Sant Esteve de Múnter a Muntanyola
|
|
 Tornàvem de terres del Moianès i de la nostra visita a la Creu del Puig Castellar, el Feliu Añaños Masllovet i l’Antonio Mora Vergés; el campanar de Sant Esteve de Múnter va cridar la nostra atenció, i ràpidament deixàvem la carretera principal per arribar-nos fins al petit nucli de Múnter. Ens cridava l’atenció l’edifici del nou cementiri extremadament modern, no únicament per l’església quasi adjunta, sinó fins i tot per l’entorn agrícola que l’acull. Certament hi ha colors perquè no a tots ens agrada el mateix, però la “creativitat” té un límit objectiu. Alguns ho defineixen com “mal gust”.
Algunes dades del lloc:
Poble disseminat del municipi de Muntanyola (Osona), situat al sector de la plana de Vic entre Malla, Tona i Muntanyola. L'església parroquial de Sant Esteve, en part romànica (s XII), és esmentada ja el 929. Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l'antic castell de Múnter, esmentat el 939, que fou de diversos senyors, fins que al s XIII passà a les mans dels Brull, i al XV a les dels Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat (creats comtes de Múnter el 1698). El 1840 fou annexat al municipi de Muntanyola.
|
|
Osona: Sant Sebastià a Santa Eulàlia de Riuprimer
|
|
 Anava a
visitar la capella de sant Sebastià, històricament al terme de Santa Eulàlia de
Riuprimer - actualment inclosa al de Vic - erigida amb motiu d’una pesta al
voltant de 1.520; havia vist aquest santuari des de Sant Joan del Galí, i avui tenia l’ocasió d’accedir-hi per la pista
forestal que surt des de Santa Eulàlia de Riuprimer; coincidia amb un
matrimoni, veïns de Rubí, que m’expliquen que segueixen les sortides que fem i
publiquem.
Hi ha
una placa que fa referència a l’anomenada conjura dels vigatans a Sant
Sebastià, i la Guerra de Successió.
Un
diumenge de primavera, el 17 de maig de 1705, un grup de patriotes van
reunir-se a la capella de Sant Sebastià -parròquia de Santa Eulàlia de
Riuprimer i terme de Sentfores, actualment agregat a Vic- amb l’objectiu de
revoltar-se contra el règim absolutista de Felip V i Fernández de Velasco, el
virrei a Catalunya.
Al grup
de patriotes assistents, consta que hi eren:
|
|
Osona: Fira de Primavera de Sant Pere de Torelló
|
|
 La Fira de Primavera aposta pel vi, el
formatge, la cervesa i els tastets.
Aquest
proper diumenge, dia 24 d'abril al matí, Sant Pere de Torelló tornarà a
celebrar la seva fira de primavera fent una aposta pel vi, el formatge, la
cervesa i els tastets també el d'arròs com n'és tradició.
El
visitant podrà tastar i comprar els vins de Mas la Clarella de Santa Maria de
Besora, de Terra la Vita de la D.O. Costers de Segre, els txacolís i les sidres
de la D.O Navarra. També els formatges catalans tipus Garrotxa i de la D.O.
Idiazabal.
La nova
cervesera manlleuenca Kom Beer que ocupa des de fa uns mesos les instal·lacions
de la desapareguda Pilster presentarà per primera vegada a la comarca els seus
diferents tipus de cervesa.
La fira
es complementarà amb la participació de les entitats locals amb la presentació
de les seves activitats, com l'aposta local per les energies renovables. Al
migdia, el Museu de la Torneria farà divulgació de la cultura tornera de fusta
a la Vall del Ges amb una demostració de tirades amb els seus diferents tipus
de baldufes.
El
mercat de segona mà i el lliurament d'una flor a cada família visitant a la
sortida de la plaça Doctor Montmany, fins a acabar les existències, posaran la
cirereta a l'edició d'enguany.
Ajuntament de Sant Pere de Torelló
|
Enviat per Redaccio el Dijous, 21 d'abril a les 15:15:26 (293 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Osona: Sant Julià de Cabrera. El Cabrerès
|
|
 Anàvem el Feliu Añaños Masllovet, l’Antoni
Uriz i l’Antonio Mora Vergés, per les terres que en altres temps senyorejava
els Senyors de Cabrera; llinatge vescomtal del Principat de Catalunya que prové
originàriament del castell de Cabrera, al Cabrerès.
Ens
aturàvem a l'antiga parròquia de Sant Julià, a 935 metres d’alçada, al peu de
la cinglera occidental de la serra de Cabrera, centrada per l'església forma un
nucli amb l'important mas del Prat de Sant Julià.
El temple
fou renovat vers els 1079, any que es troba documentat per primera vegada. És
un notable edifici romànic, d'una nau i transsepte, en el qual s'obrien els
tres absis. Damnificada pels terratrèmols de 1425-27, conserva d'aquell temps
una absidiola i l'absis central retocat; fou modificada novament el 1567, quan
es construí el portal adovellat i el petit campanar. Al davant, té el petit
cementiri i un pedró per a beneir el terme. La gran masia del Prat, on es
guarda la clau, és un conjunt d'edificis de pedra nua, solar del llinatge Prat
de Sant Julià, ennoblit al segle XVIII; esmentada ja al segle XIII, fou
ampliada al segle XVII.
Josep Pla deia del Cabrerès que és una de les
comarques més belles de Catalunya; conreus, vaques, bens, prats, boscos de
roures i faigs, formen el decorat que ens acompanyarà al llarg d’aquest matí.
|
|
Osona: Sant Pere de Torelló recupera la Fira de Primavera
|
|
 El
proper diumenge dia 30 de maig al matí, Sant Pere de Torelló recuperarà la seva
Fira de Primavera, que l'any passat per la pandèmia no es va poder celebrar,
tot i que adaptada a totes les mesures que marca el Procicat per a la prevenció
del Covid19 en fires de mercat.
L'espai
firal creix i serà el de la plaça del Dr. Monmany i carrer annexa fins el
pavelló municipal, amb la circulació dels visitants en 1 sol sentit. El mercat
local d'ocasió i un inflable marcaran el gir i el retorn cap a la plaça. Pel
camí, els visitants es trobaran unes 30 parades d'artesans alimentaris i no
alimentaris, la mostra i el concurs de maneig de baldufes, a càrrec de l'equip
del Museu de la Torneria de la Vall del Ges. Tancarà la passejada, l'espai de
flors i plantes, amb el lliurament gratuït d'1 planta per unitat de
convivència, fins acabar les existències.
La
tradicional arrossada popular es tornarà a cuinar a la plaça i els visitants,
per 1 euro, podran recollir un tastet per endur-se'n a casa, ja que el consum
de menjar i begudes a la via pública no està permès.
L'Ajuntament,
com a organitzador de la primera Fira de la represa a la Vall del Ges, convida
a tothom a participar-hi i a gaudir-ne, a la vegada que prega a tots els
visitants el màxim compliment de les mesures per a la prevenció del Covid 19 a
la via pública.
Us hi
esperem!!
Ajuntament de Sant Pere de Torelló
|
Enviat per Redaccio el Dimecres, 26 de maig a les 09:39:46 (450 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Osona: Sant Andreu de la Vola a Sant Pere de Torelló
|
|
 Tornàvem
sota una intensa pluja del Santuari de Sant Nazari de la Vola, el Sergi i la
Ester, ens conduïen fins l’antiga parròquia rural de Sant Andreu situada a la
vall del riu Fornès, a l'angle entre les serres de Cabrera i de Curull. El lloc
pertany avui al municipi de Sant Pere de Torelló.
Quan al
topònim Torelló; Coromines defensa un origen cèltic relacionat amb la tribu
dels TARBELLI que hauria ocupat un tros d’Aquitània , entre Bordeus i els
Pirineus. Aquesta tesi està reforçada per l’abundància de topònims cèltics al
entorn de Torelló, CARERAC, GUBIAC, REIXAC, CODINAC,....
El Feliu
i el Tomàs recolliran imatges de la contrada, protegits en algun moment a
manera de sostre, per una capellina que la Carmen i jo mateix sosteníem amb no
poques dificultats. Son aquesta mena de situacions les que – a banda de ‘fer
equip’- ens deixen un record inesborrable als que tenim el goig de
participar-hi.
Em crida
l’atenció una pica baptismal situada fora de l’església, i a l’ombra de
l’esvelt campanar, el petit cementiri que literalment situat damunt de
l’autovia C-37, ha esdevingut un lloc on sembla difícils garantir ‘el descans
etern’ .
Esmentada
com Avetola,
[lloc amb pocs, o cap avet] en trobem constància documental l’any 923; el nom
evolucionarà fins l’actual Vola. La església de Sant Andreu fou consagrada el
1032. L'actual edifici és el resultat d'obres i ampliacions, dutes a termes en
els anys 1594, 1774 i 1828. El seu terme formà ajuntament propi, amb el nom de
la Vola i Curull, fins el 1926, que es fusionà amb Sant Pere de Torelló.
|
|
Osona: Els gegants de la Grevolosa de Sant Pere de Torelló
|
|
 Havíem sortit del Vallès,
la passada tardor, a les 7,00h amb una temperatura de 3 graus
positius, creàvem la Plana de Vic sota una intensa boira, i amb una temperatura
ambient de -2 graus, i quan assolíem el punt de trobada, a la sortida de
Torelló de l’autovia C-37, al voltat de les 8,00, el termòmetre marcava tres
graus positius. Ens esperaven el Sergi i la Ester, que ens faran de sherpa, per
les terres altes , sota les collades de Bracons.
Deixem l’autovia per agafar l’antiga carretera BV-5224, superem el petit nucli
de Sant Andreu de la Vola, i continuem l’ascensió fins el quilòmetre 23'5 on
deixem els cotxes aparcats al costat de la carretera. Des d`aquest punt surt el
camí que ens portarà a la fageda de la Grevolosa al cap d'uns trenta minuts de
caminada (seguim les marques grogues).
Avui la frase ‘el nom no fa la cosa’ recupera tot els sentit, la
fama merescuda d’aquesta fageda, s’ha construït mitjançant la colonització de
l’indret pels faigs, facilitada possiblement per la sobreexplotació del grèvol.
A dia d’avui existeixen poques grevoledes, a causa de l'acció de l'home que ha
utilitzat la seva fusta per a diferents finalitats.
En el mon rural les qualitats del grèvol, una fusta que resisteix molt la
humitat i que aguanta la podridura , va fer que majoritàriament s’utilitzessin
per construir cledes pel bestiar, o per fer estaques de tanques o particions de
finques.
Pels usos tradicionals abans, i per l’excessiva demanda nadalenca, l'espècie ha
disminuït tant que avui es troba sota protecció.
Les grevoledes pures es caracteritzaven per formar un bosc molt dens que deixa
passar poc la llum, això feia que en seu l'interior, poguessin créixer poques
plantes; l'ombra que regnava en el seu interior, les convertia en refugi
habitual del bestiar a l'estiu, això justament va provocar primer la seva
transformació, i posteriorment la seva quasi desaparició, ja que perquè pogués
entrar el bestiar, s'anaven tallant els arbres més grans.
Amb el
temps - com en el cas de la fageda de la Grevolosa- s'han format grevoledes
secundàries, constituïdes per molts exemplars de rebrot, més prims i menys
vigorosos.
|
|
Osona: Cerdà, el gegant de la Garga
|
|
 Feia temps que veníem
posposant aquesta sortida a la casa natal de l’enginyer i urbanista Ildefons
Cerdà i Sunyer; esperàvem - innocents de nosaltres – que l’allau d’accidents i
d’incidents de tota mena que patia Barcelona i l’anomenada àrea metropolitana
acabaria solucionant-se. Dissortadament semblava fer-se realitat la frase
popular “a Barcelona,
creixen els nans” [dita sia la frase amb tot el respecte a
les persones de talla menuda].
L’anomenat pla de la Garga, és un replà d’erosió de la capçalera del Congost,
de 640 a 800 metres d’altitud, constituït pel mateix material calcari que forma
els cingles de Bertí. El Cerdà senyoreja des d’aquesta alçaria els límits de
Centelles i Aiguafreda.
Ens trobàvem a les 8,00 a la Plaça Granados de Sabadell, queia una fina pluja
que confiàvem no trobar-nos en els límits de l’Alt Vallès i Osona. Anàvem
únicament l’Antoni Ibáñez i Olivares, i l’Antonio Mora Vergés [la decisió de mantenir la O en el
meu nom propi, lluny de voler facilitar les coses al món castellà, és com els
números a la pell dels jueus que van sobreviure l’horror dels camps nazis; un
record permanent d’aquells temps en que a Catalunya, ni tant sols tenies dret a
decidir el teu nom, o el del teu fill].
La boira ens faria companyia fins quasi les 12,00 hores, conformant per a
nosaltres uns paisatges de somni; el castell de Sant Martí de Centelles
parcialment embolcallat semblava recuperar el seu antic esplendor; l’esvoranc
terrible del Congost vist des del mirador del cingle del Cerdà donava la
sensació d’un espai infinit cobert de blancor; fins la visió apocalíptica de la
planta de tractament de residus que a l’abric de la costa del Cerdà i sota el
Puig Minyó empudega l’ambient – i qui si sap si les aigües – d’aquests indrets
paradisíacs, ens va ser estalviada en un primer moment. El sol acabaria però
descobrint-nos la crua realitat d’aquest paisatge; ignorat per molts, oblidat
per altres , i conscientment malmès pels interessos mesquins d’una minoria que
només mira la Catalunya interior, per col·locar-hi allò que –segons diuen –
necessita la gran metròpoli, però quines conseqüències negatives i/o
perjudicials no vol patir.
|
|
Osona: La transformació de Sant Vicenç de Malla
|
|
 Arribàvem a l’aparcament
de Sant Vicenç de Malla, el Feliu Añaños Masllovet i l’Antonio Mora Vergés,
només baixar del vehicle veiem el nyap fet en la darrera restauració, sembla
que per tal d’incorporar a l’obra els nous materials. Ens preguntem si les
pedres han perdut la seva qualitat de "materials de construccio“; la estètica
del nou cementeri, te sens dubte una cosa bona, allunya el desig de morir, tota
vegada que en aquell lloc, descansar en pau, deu ser una tasca feixuga.
Algunes dades del lloc :
Temple edificat dins el terme del castell d'Orsal o de Malla. Les primeres
notícies del castell que tenim daten de l'any 924, quan Lleó i la seva muller
Anna va fer donació d'una casa situada dins els dominis del castell a Sant Pere
de Vic. L'església, en canvi, no la trobem documentada fins l'any 962 en la
donació que va fer Guiniguís Mascaró, vescomte de Girona, a la seva dona
Gersòlima d'un alou situat a l'apèndix d'Orsal, al costat de Sant Vicenç.
Des de l'any 1052 exerceix com a parròquia. Uns anys més tard en 1078 va ser
necessari reconstruir el temple, tal i com consta en una donació feta per
aquest objectiu. En el segle XIV es van construir diverses capelles laterals
que van acollir altars dedicats a Sant Pere, Sant Feliu i Sant Joan.
|
|
Osona: Castell de Sant Martí i Santa Maria de Centelles
|
|
 Anàvem
el Tomàs Irigaray López, el Feliu Añaños Masllovet, el Josep Antoni Uriz i
l’Antonio Mora Vergés a Sant Martí de Centelles; fèiem el recorregut des de
Sabadell, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Sant Quirze de Safaja, i
seguint la carretera 1413b fins al terme
de Sant Martí de Centelles, amatents a trobar al costat esquerra de la marxa un
petit cartell de senderisme, de color verd, que assenyala per anar al Castell de Sant Martí.
L’accés
et porta fins la plaça - presidida actualment per una petita farola - del
cementiri i l’església de Sant Martí, on va trobar aixopluc la imatge de Santa
Maria del Castell, desprès de la desfeta del 1714.
Havíem
tingut ocasió de contemplar aquesta imatge, en ocasió d’una anterior visita en
la estava l’església oberta, i teníem em compromís d’apropar-nos al inicial
lloc de culte d’aquesta imatge de la que s’ha escrit:
|
|
Osona: Un tomb per Torelló
|
|
 Anàvem a la terra dels
Tarbelli, la Maria Jesús Lorente, la Carmen Toledo, el Feliu Añaños, el Tomàs
Irigaray i l’Antonio Mora; ens havien convidat el Sergi i l’Ester.
Haurem de tornar
perquè Torelló necessita i demana més d’una visita; ens posaven un caramel a la
boca al creuar els jardins que ens portaran a la Plaça Vella, on - paradoxes de la vida – un autèntic
‘tarbelli’, Guillem Parrella, cap al 1560, deixava enrere la pobresa i les
guerres de religió de la seva Alvèrnia natal per establir-se a Torelló on va
treballar com a paraire.
Al tombant de segle,
quan ja havia fet fortuna, es va
instal·lar a la Plaça Vella o del Mercadal, en una magnifica casa que
porta el seu cognom, i que avui pertany a l’Ajuntament. En dues generacions, els Parrella van passar
de simples immigrats francesos a ciutadans honrats de Barcelona. Gràcies a la
seva empenta, els Parrella foren alguns dels grans protagonistes que van
dinamitzar l’economia del país als segles XVI i XVII, i entraren ràpidament en
els cercles més selectes de la societat.
El Tomàs; qui sinó?, me’n ensenya un escut situat
damunt d’una gran portalada, que possiblement pertanyia a les germanes de la
congregació dels Sagrats Cors, que l’any 1941 vivien a l’últim pis de la casa de Can Parrella
que es va habilitar com a residència i convent.
|
|
Osona: La Creu del Puig Castellar
|
|
 Anàvem únicament el Feliu Añaños i Masllovet i l’Antonio Mora Vergés. La nostra destinació als límits del Moianès, feia descansar damunt el Feliu les responsabilitats d’exercir de sherpa.
Sortíem de Sabadell a les 8,05, consumit ja el termini de gràcia, i fèiem via en direcció Sentmenat, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Castellterçol, Moià i Collsuspina, passada aquesta població, i a poc de començar el descens del Coll de la Pollosa, ens desviàvem a la dreta, pels camins del que volia ser una gran urbanització en aquestes alçades del Puigsagordi que superen lleugerament els 1000 metres.
Ens arribarem fins al Roc de la Guàrdia, i desistirem ben aviat de trobar el Cau de la Guilla i la Cova del Falcó - avui ens falten el Jaume i el Lluis experts en la localització d’avencs i coves -, passarem per davant les antenes fent camí al Puig Castellar.
|
|  |
|
La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
|
|
Hem rebut
9268270
impressions des de maig 2005
|
| Dilluns, 11 d'abril | | · | Reunió de l'alcaldessa de Vic amb el president de l'AEHTOSONA |
| Dissabte, 28 de novembre | | · | TV3 emetrà en directe l'actuació de la Coral Lloriana Jove a la Fira de Nadal |
| Dimecres, 04 de novembre | | · | El Pont de la Riera de Sant Pere de Torelló |
| Dimarts, 13 d'octubre | | · | Venut el 85% del bestiar subhastat al Mercat de Raça Bruna de Vic |
| Dilluns, 05 de maig | | · | Èxit de la Matinal Amort Bikers a Vic |
| Diumenge, 27 d'abril | | · | 3a Matinal Amort Bikers Osona |
| Dilluns, 09 de desembre | | · | Es publica en una web documentació privada de Mn. Guiteras fill de Moià |
| Dimarts, 01 de gener | | · | Festa dels Tonis de Taradell 2013 |
| Dilluns, 10 de gener | | · | Festa dels Tonis de Taradell |
| Dijous, 16 de desembre | | · | Nadal a Cabrera |
| Divendres, 24 de setembre | | · | CCM presenta la primera cervesa ecològica artesana |
| Dijous, 22 de juliol | | · | Castell de Sant Martí de Centelles |
| Dimecres, 09 de juny | | · | La Companyia Cervesera del Montseny li planta cara a la crisi |
| Dijous, 28 de gener | | · | Santa Maria Savall, al costat de la Sauva Negra |
| Dimarts, 05 de gener | | · | Sant Joan del Galí, en el camí del Lluçanès |
| Dimecres, 14 d'octubre | | · | Castell de Popa de Taradell |
| Divendres, 23 de gener | | · | Un rellotger de Moià restaura dos rellotges antics de l’Ajuntament de Vic |
| Dilluns, 19 de novembre | | · | Enquestes a peu carrer en la primera acció de participació pel nou POUM |
| Dijous, 15 de novembre | | · | El TSJC ordena l'enderroc de la planta de purins de Santa Maria de Corcó |
| Dijous, 13 de setembre | | · | Cine Club Vic arrenca nova temporada |
Articles Vells
|
|
Portada 
