|
Segueix-nos també a facebook
|
|
|  | | Meteo Moià |  | | Meteo l'Estany |  | | Meteo Collsuspina |  | | Meteo Monistrol |
 | | Meteosat | |
|
| |
|
Bages: 5è Mercat de l'Oli i Tardor de Cabrianes
|
|
 Cabrianes, aquest cap de setmana, molt oli i tardor.
Aquest proper cap de setmana dies 29 i 30 de novembre, el veïnat de Cabrianes del municipi de Sallent i Cornet celebrarà dins dels actes de la seva Festa de Tardor, el tradicional concert del dissabte al vespre i el Mercat de Tardor al diumenge al matí. A la vegada i en paral·lel hi haurà, la 5a. edició del Mercat de l'Oli que destacarà per ser l'edició més professional i bagenca de les fins ara celebrades.
L'oli que s'hi presentarà ja serà de la collita d'aquesta tardor i entre els 6 marques hi haurà una bona representació bagenca a més de poder olorar, tastar i comprar olis de 6 varietats d'olives diferents d'arreu de Catalunya.
El pa, el vi, els ous, els licors, les verdures i els formatges de proximitat acompanyaran l'esdeveniment conjuntament amb les olives grans i farcides i els embotits de la Garrotxa.
La matinal començarà amb un esmorzar popular a càrrec del CAU i s'acabarà amb sorteigos de paneres de productes i l'actuació del grup musical 3a. planta.
Aquests 2 mercats formen part dels actes de la dita Festa de Tardor que organitza l'OTP i l'associació de veïns de Cabrianes amb la col·laboració de la Regidoria de Turisme, Patrimoni i Participació Ciutadana de l'Ajuntament i les empreses Firalia i Terra la Vita, olis i vins, de Cabrianes.
Relació d'expositors de proximitat del 5è. Mercat de l'Oli i de Tardor:
Oli de Cabrianes, oliva arbequina
Terra la Vita de Cabrianes, oliva arbequina de la Noguera
Olis i vins del celler masia sant Iscle de Talamanca, oliva verdal manresà
Oli, vi i olives Colltort de Santa Maria d'Oló, oliva vera del Vallès
3 Vessanes de l'Empordà, oliva argudell
Oli Sodelplana del Pallars, oliva negral i verdiell
Forn de Cabrianes
Ous i vi de l'Oriol de Cabrianes
Licors Xarrup d'Avinyó
Formatgeria ca la Pruvi de Marganell
Us hi esperem amb els vostres amics /ges i coneguts /des!!!
|
Enviat per Redaccio el Dimecres, 26 de novembre a les 09:40:39 (102 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Bages: CaixaGuissona celebra la inauguració de la seva nova oficina a Manresa
|
|
 CaixaGuissona celebra la inauguració institucional de la seva nova oficina a Manresa amb la presència de les autoritats locals.
● L’alcalde de Manresa, Marc Aloy i Guàrdia, ha acompanyat l’entitat en la seva primera obertura d’oficina en 14 anys.
● L’acte ha comptat amb la participació de Daniel Marsol, president de CaixaGuissona, i Martí Bravo, director general de CaixaGuissona.
● La nova oficina reforça el compromís de CaixaGuissona amb la proximitat i l’atenció personal, complementant un model altament digitalitzat.
CaixaGuissona va celebrar el passat 3 d’octubre la inauguració institucional de la seva nova oficina a Manresa, la cinquena a Catalunya. L’acte va reunir representants de la direcció de l’entitat i de les autoritats municipals, entre ells l’alcalde Marc Aloy i Guàrdia, que ha donat la benvinguda a CaixaGuissona i ha destacat el dinamisme econòmic i social de la ciutat. La cerimònia ha estat presidida pel president de l’entitat, Daniel Marsol, acompanyat del director general, Martí Bravo.
La nova oficina, situada al carrer Carrasco i Formiguera, 10, compta amb 160 m2 i un equip inicial de tres treballadors que atendran els més de 5.500 clients que CaixaGuissona ja té a Catalunya Central. Amb aquesta obertura, la primera que CaixaGuissona realitza en 14 anys, l’entitat reforça la seva aposta per la proximitat i l’atenció personalitzada, tot complementant un model de banca altament digitalitzat.
|
|
Bages: Mare de Déu de Matadars, mal dita Santa Maria
|
|
 Anàvem al terme del Pont de Vilomara i Rocafort, la nostra destinació és l’església del que fou lloc o vila rural de Matadarcos, trobem constància documental de l’indret des del 955.
El 958 Ansulf va donar el lloc “amb les esglésies i altars que allà hi ha i altres santuaris situats en dit lloc” a l'abat Cesari del monestir de Santa Cecília de Montserrat. Això – i els trets clarament mossàrabs que son encara visibles - han donat peu a defensar la tesis que es desenvolupes aquí un centre primitiu de monaquisme.
Aquest bocí extrem i allunyat del terme de Mura – al que va pertànyer fins a dates recents - va formar sempre una quadra autònoma sota els abats de Santa Cecília i després de Montserrat, quadra que al segle XIV tenia almenys tres famílies.
No podem accedir a l’interior del recinte, on es troba la primitiva església; reproduïm sense poder-ho comprovar: edifici d'una nau amb volta de canó, dos arcs torals, fris al llarg dels murs i finestres de doble esqueixada.
|
|
Bages: Torre de Santa Caterina de Manresa. La inexplicada
|
|
 Anàvem al límit de la comarca del Bages, l’Antoni Ibáñez Olivares i l’Antonio Mora Vergés, per unes coses i altres – la vida és un no parar -, no havíem tingut ocasió de sortir junts des de feia temps, i un cop superat el llit del Cardener, al final quasi de la fortíssima pujada que fa la carretera, em vaig desviar a l’esquerra per anar a veure la Torre de Santa Caterina, i des d’aquella balconada natural tota Manresa.
La minsa informació d’aquest indret ens diu que fou aixecada l’any 1836, “amb motiu de les guerres entre carlins i isabelins, gairebé coincidint amb l’ampliació del castell de Puigterra, avui totalment desaparegut”.
Sortosament els manresans gaudeixen del Jordi Bonvehí i Castanyer, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona l'any 2009. Vocal de la junta del Cercle d'Humanitats Alumni UB. Membre fundador del portal de vídeos d'història en català HistoTube. Guia turístic al Museu de la Tècnica de Manresa. Col•laborador de l'associació Memòria i Història de Manresa (memoria.cat); en la seva condició d’autor i editor del blog https://www.historiesmanresanes.cat que us recomano molt, li demanaré - si no ho ha fet ja – que afegeixi la Torre de Santa Caterina a les ‘històries manresanes’.
Recollíem algunes imatges de la torre depredada avui per les noves tecnologies, i per descomptat una bellíssima panoràmica de la capital del Bages.
Feta la feina, continuem el nostre camí que ens portarà a conèixer més llocs interessants; Salelles, la Grevolosa ,...
Antonio Mora Vergés
|
Enviat per Redaccio el Dijous, 19 de juny a les 10:23:56 (217 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Bages: Fira de l'Oli a Manresa
|
|
 Aquest dissabte, fira d'olis premiats a Catalunya.
Aquest dissabte, dia 12 d'abril durant tot el dia, Manresa celebrarà a la plaça Sant Domènec, la tradicional fira anual de l'Oli amb olis premiats en els diferents concursos dels millors olis de Catalunya i també de les Borges Blanques.
Aquests olis són de les varietats arbequina de les comarques lleidatanes, tant de la Noguera com del Pallars. Per primera vegada, també hi haurà olis de la varietat d'oliva vera del Vallès.
La fira es complementarà amb parades d'olives grans i farcides, cosmètica natural, vins, formatges, pastisseria holandesa i també amb jerseis garrotxins de feina.
Aquesta fira, ara a l'inici de la primavera, tanca el recorregut de les fires d'oli a Catalunya que comença cada any al final de la tardor a l'Empordà. Així doncs, és l'última possibilitat d'aquesta temporada de comprar de manera directa a la Catalunya central olis de petits productors i que no es troben a les botigues convencionals.
Us hi esperem amb els vostres amics /ges!!!
|
Enviat per Redaccio el Dimarts, 08 d'abril a les 12:03:05 (136 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Bages: Santa Magdalena de Talamanca
|
|
 Aquesta població del Bages, dins la zona denominada Valls del Montcau, té quan al seu topònim un gran secret. Sens dubte està relacionat amb els Tala, de poblacions tant conegudes com Talavera de la Reina, o tant desconegudes com Talavera, a la comarca catalana de la Segarra, frontera ja amb les terres de la Conca de Barberà
En el cas de la ciutat de Castellà la Nova, província de Toledo; el riu Tajo encara avui la rega amb les seves aigües; quan a la nostra Talavera, la que tenim a la Segarra, prop de Cervera, malgrat estar dins d’una de les comarques més seques de Catalunya, te dins del seu extens terme, la capçalera del riu Ondara [ mes conegut avui en aquell indret com barranc de Civit ]; però : ¿Quina deu d’aigua hi havia per aquestes contrades en el període iber, que no fos el riu Llobregat, i permetés per la seva absència, o menor cabal – en termes comparatius - designar aquest lloc amb el sufix MANCA? El que us deia un secret que – com la majoria – esperem esbrinar en algun moment.
Talamanca té molts elements d’interès, d’alguns – la necròpolis de la Vila - anomenada també com “tombes del Moro “, potser pel topònim Vila, etimològicament derivat del BIN,BINI àrab, pel nostre Coromines, quina autoritat en aquestes matèries està fora de qualsevol dubte .
Toca avui parlar-vos d’una joia malmesa, oblidada, Santa Magdalena de Talamanca; no cal que us escarrasseu en buscar-la a l’enciclopèdia, no la trobareu; i certament fa poc més de vint anys encara foren recuperats, de les runes del cementiri que hi ha a tocar de l’església, diversos fragments de sarcòfags romànics.
|
|
Bages: Mercat de l'Oli i de Nadal de Cabrianes
|
|
 Cabrianes obre la temporada de mercats de Nadal a Catalunya.
Cabrianes celebrarà el proper diumenge, dia 17 de novembre al matí, el mercat de Nadal més matiner de Catalunya.
Aquesta circumstància es deu al fet de voler fer un mercat potent d'unes 50 parades fruit de la suma de les parades d'oli, d'artesania i dins les festes de tardor de la població amb diferents activitats d'art, cultura i gastronomia. També al fet de poder tenir a plaça l'oli nou en el moment de més gust i aroma.
Hi haurà a la plaça de la Vinya, l'oli nou premium de 4 productors catalans com son l'Oli Migjorn del Bages, Oli Cooperativa de la Granadella de les Garrigues, Oli Terra la Vita de la Noguera, Oli Sodelplana del Pallars Jussà, El festival gastronòmic es completarà amb els pans i les coques del forn de Cabrianes, els licors Xarrup d'Avinyó, la verdura ecològica del Bages, els vins de la D.O. Costers de Segre,...etc.
El visitant podrà olorar, tastar i comprar els olis nous d'una collita que ha estat díficil i de mitjana de producció a causa de la sequera però que els sommeliers de l'oli diuen que pot ser una de les millors en gust, qualitat i propietats organolèptiques de la dècada. A les oliveres els hi agrada la sequera.
El tradicional Mercat de Nadal estarà a la plaça del Centru amb les produccions artesanes i casolanes dels veïns i veïnes de la població.
En aquesta edició també hi haurà l'esmorzar popular que tant bona acollida va tenir en l'edició passada organitzat per l'AAVV Cabrianes i el CAU de Cabrianes.
Aquests 2 mercats formen part dels actes de la dita Fira de Tardor que organitza l'OTP i l'associació de veïns de Cabrianes amb la col·laboració de la Regidoria de Turisme, Patrimoni i Participació Ciutadana de l'Ajuntament i les empreses Firalia i Terra la Vita, olis i vins, de Cabrianes.
Us hi esperem amb els vostres amics /ges i coneguts /des!!!
|
Enviat per Redaccio el Dijous, 14 de novembre a les 07:32:30 (482 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Bages: Sant Pere de Serraïma
|
|
 Anàvem el Joan Escoda Prats, la Maria Moncal Casanovas, el Francesc Cladellas Carreras i l’Antonio Mora Vergés pel gran altiplà de Serraïma que a llevant del terme de Sallent de Llobregat, entre el riu de Cornet i la riera Gavarresa i solcat profundament pels torrents que davallen cap al Llobregat, està coronat pel Montcogul — el cim més alt del terme de Sallent de Llobregat i del sector central del Bages — que presideix l'espaiós conjunt. El topònim clarament descriptiu fa referència a la immensitat d’aquest espai.
Tot aquest territori està situat dintre dels límits del castell de Sallent, i des del principi del segle XI, passà a ser propietat del monestir de Sant Benet de Bages principalment, i també dels de l'Estany, Serrateix i la Portella. Sant Pere i Sant Martí formaren sengles quadres autònomes, en les quals exercien jurisdicció l'abat de Sant Benet —la civil— i el senyor de Sallent —la criminal—.
L'església de Sant Pere de Serraïma, centre de la parròquia, de l'antiga quadra i de la caseria de Serraïma és flanquejada pels masos del Sellarés i de Sant Pere, i s'aixeca al mig d'un planell enlairat. Existia ja el 1021, quan fou donada al monestir de Sant Benet de Bages. Conserva sencer l'edifici romànic, del segle XI, d'una nau que s'obre a llevant amb un absis semicircular ; la façana, el mur de ponent , el campanar i les dues capelles que flanquegen l’església no formaven part de l'obra original; com en el cas de la propera Sant Martí de Serraïma, que actualment és sufragània de Sant Pere, els diners d’Amèrica – producte de la venda bàsicament d’alcohols – servirien per engrandir, quan no refer en la seva totalitat aquestes petites esglésies parroquials.
|
|
Bages: Sant Salvador de Vallformosa o de Servitge a Rajadell
|
|
 No tenia clar si estava retratant aquesta esglesiola quan m'aturava al capdamunt d'un camí, al costat del tancat del que fou Mas senyorial de Servitge.
L'enciclopèdia de Catalunya diu en relació al indret: Vallformosa. Poble del municipi de Rajadell (Bages), al vessant de migdia de la serra del Coll, divisòria d'aigües de les rieres de Castellfollit i de Rajadell. La vil·la de Vallformosa és documentada en una butlla del 978. L'església de Sant Salvador, annexa a l'actual mas Servitge, fou una de les set filials de la seu de Manresa, d'ençà del segle XI.
De la descripció tècnica de Sant Salvador reprodueixo: Es tracta d'una església historicista de caire gòtic, de la qual en destaca una portalada lateral. Aquesta presenta un arc de mig punt adovellat que alterna el color blanc i el rosa, i dues columnes a banda i banda que també juguen amb aquests colors. Tot el conjunt està en mal estat.
Església d'estil historicista i neoclàssic, de notable interès arquitectònic i artístic. Les voltes i la decoració mural, d'un classicisme de força qualitat, són els elements més valuosos. La Vallformosa és coneguda documentalment a partir d'una butlla del Papa Benet VII, de l'any 978. L'església de Sant Salvador apareix esmentada per primera vegada el 1282. Aquesta església, igual que la de Monistrol, tenia el rang de parròquia. Al segle XI les terres de la parròquia formaven part del terme de Manresa. La senyoria sobre les terres de Vallformosa corresponia a la família dels Eimeric. Sembla ser que el paborde de la Seu de Manresa (de la que durant molts anys la parròquia va ser filial) i el veguer de Manresa també hi exerciren drets senyorials. El 1576 l'hereva dels Cruïlles (aleshores els senyors de Rajadell) es casà amb Bernat d'Eimeric. D'aquesta manera s'ajuntaven totes les jurisdiccions de l'actual terme de Rajadell sota una sola família: els Cruïlles Eimeric. Tanmateix l'església ha sofert molts canvis, i de la construcció primitiva no sembla que en quedi res. L'actual edifici neoclàssic es pot datar pels volts de 1772, segons les marques de les rajoles.
|
|
Bages: Tercera edició del Mercat d'Olis i Vins a Manresa
|
|
 El proper dissabte, dia 2 de març, Manresa celebrarà a la plaça Sant Domènec i durant tot el dia, la tercera edició del Mercat d'Olis, Vins i demés aliments gourmands amb unes 15 parades.
Aquest mercat forma part del conjunt d'activitats que l'UBIC organitza dins del tradicional cap de setmana del Fora-Stocks.
El visitant podrà olorar, tastar i comprar si s'escau, els olis de 6 molins/trulls que premsen les varietats d'oliva arbequina, ja sigui de regadiu o secà, argudell i picual. La novetat d'aquesta edició és la presentació dels olis aromàtics d'alfàbrega, all i mandarina del moli d'oli Can Gibert de Sant Genís de la comarca de l'Anoia. També dels sabons fets amb oli d'oliva i coco.
Els vins seran de les DO Pla de Bages, Empordà, Costers del Segre, Navarra i també de la població de Calonge. També hi seran les ratafies i els licors digestius com l'aiguanaf i les Aromes de Montserrat.
Un festival gastronòmic en el millor moment de l'any quan els olis i vins son més frescos al ser de la collita d'olives i raïm de la verema de la tardor passada.
|
Enviat per Redaccio el Dijous, 22 de febrer a les 18:31:39 (739 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Bages: Festes de tardor, oli nou i artesania de Cabrianes
|
|
 Cabrianes celebrarà el cap de setmana dels dies 25 i 26 de novembre les seves festes de tardor amb diferents activitats d'art, cultura i gastronomia. La de més ressò comarcal és el Mercat de l'Oli i de Nadal del diumenge al matí a partir de les 10h.
Aquest any hi haurà a la plaça de la Vinya, l'oli nou premium de 5 productors catalans com son l'Oli Migjorn del Bages, Oli Cooperativa de la Granadella de les Garrigues, Oli Terra la Vita de la Noguera, Oli Sodelplana del Pallars Jussà i Oli Olivetes del Baix Ebre. El festival gastronòmic es completarà amb els pans i les coques del forn de Cabrianes, els ous ecològics de l'Oriol, les propostes enoturístiques de Mas els Plans, els licors Xarrup d'Avinyó, la verdura ecològica del Bages, els vins de la D.O. Costers de Segre,...etc.
El visitant podrà olorar, tastar i comprar els olis nous d'una collita que ha estat díficil i curta de producció a causa de la sequera però que els sommeliers de l'oli diuen que pot ser una de les millors en gust, qualitat i propietats organolèptiques de la dècada. A les oliveres els hi agrada la sequera.
El tradicional Mercat de Nadal estarà a la plaça del Centru amb les produccions artesanes i casolanes dels veïns i veïnes de la població.
En aquesta edició i com a novetat hi haurà un esmorzar popular organitzat per l'AAVV Cabrianes i el CAU de Cabrianes.
L'organització d'aquest potent cap de setmana d'activitats és a càrrec de l'OTP i l'associació de veïns de Cabrianes amb la col·laboració de la Regidoria de Turisme, Patrimoni i Participació Ciutadana de l'Ajuntament i les empreses Firalia i Terra la Vita, olis i vins, de Cabrianes.
Us hi esperem amb els vostres amics i coneguts!!!
|
Enviat per Redaccio el Dijous, 16 de novembre a les 11:53:04 (803 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Bages: Mercat de l'Oli i de Nadal de Cabrianes – Sallent - Cornet
|
|
 Cabrianes celebrarà aquest proper diumenge, dia 27 de novembre al matí, el 3r. mercat de l'oli i a la vegada, el mercat de Nadal amb productes locals com el pa i les coques, els làctics, el vi, la verdura, els ous ecològics i les produccions artesanes i casolanes dels veïns i veïnes de la població.
Aquesta tercera edició del mercat de l'oli estarà marcada per la davallada de la producció d'oli a causa de la sequera, comptarà amb la participació de productors d'oli del Bages, de l'Empordà, del Baix Ebre i de la Noguera com és el cas de la marca Terra la Vita amb seu a Cabrianes i oliveres a Artesa de Segre.
Els olis son majoritàriament d'oliva de la varietat arbequina i també de la varietat argudell, pròpia de l'Empordà, i ja hi haurà els olis de la collita d'enguany. O sigui, olis molt verds i frescos.
El mercat es complementarà amb la venda d'olives verdes, farcides i demés productes gourmands.
L'Ajuntament, l'OTP i AA.VV de Cabrianes i l'organització han previst per aquest dia una regulació especial del trànsit i l'aparcament a Cabrianes degut a l´èxit de les edicions anteriors del mercat. En cas de mal temps està previst que els 2 mercats es celebrin a cobert.
|
Enviat per Redaccio el Dijous, 24 de novembre a les 09:48:37 (576 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Bages: El turó d’Artés, de Santa Maria, o del Castell
|
|
 Pujava fins al cim del petit turó on hi ha
les restes de la torre campanar de Santa Maria d’Artés, i de l'antic castell
que probablement protegia el camí de Manresa al Lluçanès. El lloc és la ‘cara’
d’aquesta població del Bages per als que van i venen per la C-25, l’eix
tranversal.
El
castell d'Artés, transformat en masia particular, formava part del recinte
emmurallat que protegia durant l'edat mitjana el poblet nascut dalt del puig.
D'aquest
recinte es conserven dos dels quatre antics portals i restes de murs. El
castell manté encara molta part romànica i són perceptibles les dues torres que
hi va construir vers el 1195 el bisbe de Vic, Guillem de Tavertet. Els bisbes
de Vic hi construïren una residència en la que residien en els seus
desplaçaments al Bages. Al segle XV s'amplià la residència episcopal i es
modificaren les torres, que avui només s'endevinen en el conjunt heterogeni que
formava el castell.
La primitiva església de Santa Maria d'Artés fou renovada
al segle XII i el 1684 se li va erigir un campanar quadrat. Sota el paviment de
l'antiga església parroquial es troba una necròpolis. Es tracta d'un fossar que
fa d’enllaç entre el món paleocristià i el medieval.
|
|
Bages: Sant Vicenç de Castellet, la porta de Manresa
|
|
 Sortíem de Sabadell a les 8,00, el Joan Moliner Manau i
l’Antonio Mora Verges, anàvem a Sant Vicenç de Castellet, concretament a Sant
Jaume de Vallhonesta, on ens trobaríem amb membres del Centre Excursionista,
que fan una gran tasca de senyalització de camins i llocs d’interès d’aquesta
contrada, de peculiar bellesa.
La nostra intenció desprès d’esmorzar –
Sant Jaume de Vallhonesta va ser un dels grans hostals del camí ral –
era visitar el turó de Castellet, que s'eleva a la dreta del riu; l’Alfons
Plans se’ns oferia per acompanyar-nos ja que disposa de les claus del recinte.
Una torre prismàtica -vestigi de l'antic castell de
Castellet- i l'ermita de la Mare de Déu de Castellet -molt venerada pels
santvicentins i els pobles de la rodalia- coronen el turó.
Els antecedents del castell i la senyoria de Castellet de
Bages es remunten al segle X. El diminutiu Castellet, consta per primera vegada
en una escriptura datada el 1099 , el (Castelleto
subtus Menresa) 'Castellet
més avall de Manresa', ha fet sempre una tasca de “porta de la Capital del Bages”. Fou patrimoni de la
mitra d'Urgell fins que el bisbe Arnau de Preixens, el 1179, el vengué amb tots
els seus béns, possessions i drets al rei Alfons I el Trobador (altrament dit
el Cast). Més endavant fou domini dels Castellet, documentats des del 1279,
senyors d'aquest terme i d'altres terres, emparentats successivament amb els
Rocafort, els Cardona, els Amat i els Boixadors. La senyoria feudal s'extingí
amb el primer i l'últim baró de Castellet, Marià d'Alegre i d'Aparici (qui
visqué a Barcelona en el palau del carrer de Montcada, que ara acull una part
del Museu Picasso), el qual, en morir el 1831 sense successió, llegà els seus
béns a l'hospital barceloní de la Santa Creu. El petit castell, marcat a
l'origen pel signe de la senyoria episcopal, acabà la seva història amb una pia
destinació benèfica.
|
|
Bages: Acte de l’ANC Bages-Moianès sobre la sobirania energètica
|
|
L’Assemblea
Nacional Catalana del Bages-Moianès organitza una xerrada amb el títol de «Per una república catalana
independent, avancem cap a la sobirania energètica»
L’Assemblea Nacional Catalana del Bages-Moianès organitza una xerrada pel proper divendres deia 4 de Març a 2/4 de 8 del
vespre a la sala d’actes del Casino de Manresa.
La
campanya s’emmarca en la campanya nacional d’eines de país, que pretén impulsar
tot tipus de sobiranies sectorials i estratègiques per empoderar la societat
catalana com a nou front de lluita civil i de construcció de la república catalana, en el seu procés de ruptura amb
l’estat Espanyol.
Comença
una nova etapa del moviment independentista centrada en la construcció de
sobiranies en tots els àmbits encarades a fer més fort el moviment
independentista.
L’àmbit
energètic, amb les pujades dels preus de
la llum i del gas, necessita alternatives que no estiguin en mans de les
empreses de l’Íbex que sustenten l’estat i que apostin per alternatives de consum com les comunitats energètiques.
L’acte
comptarà amb les intervencions de:
Marta
Roqueta,
periodista i investigadora manresana.
Pep
Puig,
consultor en energia i medi ambient.
Alba Rojas, de l’ateneu cooperatiu de la Catalunya central.
Marta
Jofra,
de l’associació de municipis i entitats
per la energia pública.
Manresa per la
independència
Assemblea Nacional Catalana |
Enviat per Redaccio el Dimecres, 02 de març a les 19:04:36 (788 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Bages: Debat entre les organitzacions de l'independentisme popular
|
|
 L'ANC organitza un debat entre les
organitzacions de l'independentisme popular per a buscar punts d'acord.
Les
assemblees de l'ANC del Bages i el Moianès, amb la col·laboració d'Òmnium
Cultural, el Consell per la República i la Intersindical-CSC, organitzen un
debat amb el títol "Ara toca posar-nos d'acord, fem gran la força de la
gent!".
L'entitat
considera que en temps de desorientació i curt terminisme, el moviment popular
ha de prendre la iniciativa política i donar una lliçó de treball conjunt,
determinat i creatiu.
A
l'acte, conduït per la directora del diari digital El Món Sílvia Barroso, hi
intervindran Sergi Perelló (secretari general de la Intersindical-CSC), Ona
Curto (presidenta de l'assemblea de representants del Consell per la
República), Jordi Corrons (vicepresident d'Òmnium Cultural Bages-Moianès) i
Martí Claret (secretari nacional de l'ANC).
L'acte serà el proper dimecres 23 de febrer a
les 7 de la tarda a la Sala d'actes del Casino de Manresa.
Manresa per la independència
Assemblea
Nacional Catalana
|
Enviat per Redaccio el Dijous, 17 de febrer a les 07:57:29 (489 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Bages: Salelles, a Sant Salvador de Guardiola
|
|
 Tenia
moltes ganes de veure Salelles, confiava en que no es reproduís aquí, el malson
de la desídia administrativa, que permet – quan no proposa directament – que
siguin les parets d’aquest llocs històrics el suport “econòmic” on les empreses
de serveis públics, llum, telèfon,... pengin els seus cables. Em dol comprovar
un particular acarnissament ja que sembla que convergeixen aquí totes les
connexions del terme.
La
primera documentació del lloc de Salelles, topònim format amb diminutiu de Sala "residència senyorial", és de
l’any 962 quan el matrimoni format per Galí i la seva muller Glassicia van
vendre al levita Floclan, dues peces de vinya. Salelles és avui un petit nucli
agregat a Sant Salvador de Guardiola.
Encara
avui el poble de Salelles produeix bons vins, aquesta secular tradició vinícola
es va reforçar el 1926 amb la creació del Celler Cooperatiu que avui és un dels
importants de la comarca.
|
|
Bages: El Basilisc del cementiri de la Santa Creu de Palou a les Valls del Montcau
|
|
 Per endavant la descripció d’un basilisc;
pertany a la família del iguànids, gènere dels rèptils saure, acostumem a tenir
una mida d’uns 80 centímetres de llargada, de colors variables bruns o
verdosos. El mascles tenen una cresta erèctil damunt el cap, i una altra al
llarg de l’esquena i de la cua.
N’hi ha
diverses espècies que viuen als marges dels rius i rierols de l’Amèrica
tropical; es mouen ràpidament, i poden córrer per damunt l’aigua.
Ara la
descripció mitològica; rèptil fabulós al que s’atribueix la facultat de matar
amb la mirada, s’acostuma a representar-lo amb ulls i boca ardent, cos de serp,
potes de gall, ales espinoses, cua en forma de llança. S’especula que alguns
galls poden pondre ous com les gallines, son però de mida més petita i de
colors vius, verds, vermell o blau. Si els ous cauen al foc – o algú els hi
llença – en neix un basilisc.
A
Catalunya tenim encara més versions d’aquest ésser fantàstic, neix del baf de
l’or, que segons la creença popular, és un metall que ja porta els gens
d’aquest animaló.
|
|
Bages: Sant Jaume, dit de Marganell, en terme de Castellbell i el Vilar
|
|
 Anàvem el Feliu Añaños Masllovet, el Tomàs
Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, a les terres del Bages properes a la
serralada Montserratina; en aquest indret, accessibles i propers, es possible
gaudir de la contemplació de llocs tant meravellosos com la capella rural
coneguda com Sant Jaume de Marganell, tot i trobar-se actualment dins el terme
municipal de Castellbell i El Vilar.
L’ermita
limita amb un ampli camp en el que pasturen lliurament cavalls i poltres que
tots plegats, però d’una manera especial el Tomàs, convertirem en objectiu de
les nostres màquines de retratar, sens dubte n’hauria gaudit molt l’Antoni
Ibáñez Olivares, ‘l’home que enraona amb els cavalls’ al que obligacions de
caire familiar han privat d’acompanyar-nos aquest mati; a l’acostar-me a la
tanca uns poltres venien ràpidament al meu encontre, i em xiuxiuejaven quina
era la millor de les perspectives possibles per recollir imatges d’aquest joia
del romànic català.
Ens expliquen que fou edificada en la primera meitat
del segle XII, i va romandre sota domini del Monestir de Santa Cecília de
Montserrat, fins a la desamortització eclesiàstica, i d’aleshores ençà depèn de
Sant Cristòfol de Castellbell.
|
|
Bages: Les tines del mas can Canals Nou a Sant Joan de Vilatorrada
|
|
 M’aturava davant d’aquest conjunt de quatre
tines de planta circular, el talús que s’aprecia al fons de les imatges, em
confirma que en algun moment es va dur a terme un ‘buidatge del terreny’ que si
bé els hi dona una major visibilitat, en compromet la seva estabilitat.
Llegia
que fins l’any 1962 hi havia fins a 10 tines (sis de planta quadrada i quatre
de planta circular ). En aquella data, i segons en expliquen, degut al seu mal
estat de conservació, les de planta quadrada, i les barraques van ser
enderrocades.
Hem
tingut ocasió de veure’n al Pont de Vilomara, a Talamanca, i en altres
poblacions del Bages; les tines arreu tenen característiques similars.
La seva
planta exterior pot ser quadrangular o circular. La part inferior està
realitzada amb pedra i morter. L'interior acostuma a ser circular, i està
recobert amb peces de ceràmica envernissada. La coberta està formada normalment
per una volta cònica de pedra seca recoberta de terra per impermeabilitzar-la.
La tina té normalment un accés superior des d'on s'abocava el most un cop
premsat, i a la part inferior hi havia els brocs per on es buidava. Moltes
tenien una barraca adossada que tancava l'accés de la tina per la part inferior
i a més podia servir per guardar les eines.
Les
tines apareixen al Bages - i curiosament només en alguns indrets d’aquesta
comarca - a finals dels segle XVIII, i la seva utilització es perllongarà al
llarg del segle XIX; son la conseqüència de la gran demanda de vins i licors –
preferentment de les colònies americanes -, que va comportar una gran expansió
agrària, que va empènyer a bona part dels propietaris a rompré els boscos, i a
plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores
considerats marginals.
El raïm
es premsava al peu de la vinya i posteriorment es transportava fins al celler.
Amb aquest sistema s'aconseguia reduir notablement el volum que s'havia de
transportar, i conseqüentment, les despeses que se'n derivaven.
Les
tines que trobem al costat del mas, es destinaven per a dipositar el raïm dels
rabassaires que conreaven terres del mas.
Antonio Mora Vergés
|
Enviat per Redaccio el Dijous, 17 de juny a les 09:28:38 (566 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Bages: L'oli triomfa a Cabrianes
|
|
 En un matí fred i rúfol, Cabrianes ha celebrat la
primera edició del mercat de l'Oli amb un bon nombre de visitants vinguts de totes les poblacions
veïnes que han pogut conèixer, tastar i comprar les 6 marques diferents d'oli,
de 5 tipus d'olives diferents. Els olis locals com l'Olivar de Cabrianes
d'en Josep Guitart i Terra la Vita de l'Albert Finestres han acabat
les existències.
La parada de
l'Erm, oli d'oliva de muntanya, feia dubtar als visitants en
presentar la seva cervesa Oliba Green, de la Vall pirinenca de la Bercedana,
que utilitza en la seva producció olives de varietats autòctones del Pirineu. Diferents
restauradors de la comarca s'han interessat en aquesta cervesa per
incorporar-la a la seva carta.
El mercat,
tal com estava previst s'ha completat amb d'altres parades d'alimentació
gourmet, i en tot moment s'han complert totes les mesures de prevenció per al
Covid19, així com l'aforament permès del 30% a la plaça de la Vinya.
Per a més informació: Albert Finestres 609 384 484
|
Enviat per Redaccio el Dilluns, 28 de desembre a les 13:54:55 (633 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Bages: Cabrianes estrena un mercat de l'Oli
|
|
 El Mercat de l'Oli de Cabrianes del proper diumenge,
dia 27 de desembre al matí, comptarà amb 6 marques d'oli de 5 tipus d'olives
diferents (arbequina, argudell, empeltre, morrut i vera) i amb la cervesa d'oli
d'olives del Pirineu.
Hi
participaran l'Oli Terra la Vita i l'Olivar de Cabrianes - Sallent; Oli Canyal
i de Pau, de l'Empordà: Oli ecològic Eco Setrill de l'Urgell i Olivetes de les
Terres de l'Ebre, que presentaran entre altres els seus olis nous de la collita
d'oliva d'aquest any. També hi haurà la presentació, tast i venda de la cervesa
Oliba Green de la vall pirinenca de la Bercedana, que utilitza en la seva
producció olives de varietats autòctones del Pirineu. No hi podien faltar les
olives verdes acabades de collir i les grans adobades i farcides.
El mercat es
complementarà amb d'altres parades d'alimentació gourmet i es complirà amb
totes les mesures de prevenció del Covid-19 així com amb l'aforament permès del
30% en la plaça de la Vinya i l'aparcament de davant del poliesportiu de
Cabrianes.
Us hi
esperem!
Per a més informació: Albert Finestres 609 384 484
|
Enviat per Redaccio el Dimecres, 23 de desembre a les 09:00:40 (507 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Bages: El pont gòtic de Sant Antoni o Pont Vell d'Avinyó
|
|
 El Bages per on discorren el Cardener i el
Llobregat i un gran nombre de rieres, acumula un tresor històric patrimonial,
poc o gens valorat, i dissortadament força desconegut; els ponts.
Ens
arribaven en aquesta ocasió únicament el Tomàs irigaray Lopez i l’Antonio Mora
Vergés fins Avinyó; municipi del Bages, a la vall mitjana de la riera
Gavarresa, a la zona de contacte amb el Lluçanès; el terme és drenat per la
riera de Relat. Extensió: 63 km2; Població: 2122 habitants.
L’objectiu
que perseguim en aquest mati boirós i rúfol es el pont gòtic sobre la riera de
Relat.
Avinyó és un municipi situat al nord del Bages, a la
vall de la Gavarresa, a prop ja de les terres del Lluçanès. El terme és gran i
hi ha abundància d'alzinars i pinedes. Els conreus són de secà, principalment
cereals. En la ramaderia destaca el sector porcí. És notable la importància de
la vinya, anys enrere encara molt més estesa, però que s'ha anat transformant
profundament amb la introducció de ceps de qualitat i mètodes de conreu
avançats. La denominació d'origen Pla de Bages potenciarà encara més aquesta
activitat.
El municipi tal com es va constituir definitivament a la fi del primer terç del
segle XIX, és format per tres antigues entitats d'història i característiques
geogràfiques diferenciades: el nucli central, que ha donat el nom del municipi,
inclou l'antic terme del castell d'Avinyó i és un sector relativament homogeni,
centrat per la població; la part N del terme és composta per l'antiga quadra i
jurisdicció de Relat, formada per la vall d'aquest riu i els seus vessants, que
és la porta o canal de comunicació entre el Bages i el Lluçanès; finalment, la
part S, des de la unió de la riera d'Oló amb la Gavarresa, i el sector SE, que s'allarga
fins a l'Hostal de la Grossa, al límit amb Moià, ja dalt de l'altiplà del Moianès,
és formada per la parròquia de Santa Maria d'Horta, integrada en la vall
històrica d'Artés, de la qual es va separar definitivament al principi del
segle XIX.
|
|
Bages: Tornada a la riera de Mal Rubí en els límits del Moianès
|
|
 Ho
he vist escrit també com Malrubí, en un i altre cas, el nom i les altes parets que en alguns indrets
marquen els límits, ens fa pensar en que lluny de l’acció benèfica que
històricament exercien les aigües del Nil a Egipte; les riuades, dites també en la catalana llengua rubinades que baixaven
pel llit d’aquest corrent d’aigua, comportàvem sempre resultats calamitosos per
a les finques colindants i els seus moradors i/o propietaris.
Havíem
vingut al setembre, el Feliu Añaños i Masllovet, l’Antoni Ibáñez Olivares,
l’Antonio Mora Vergés, i el Santiago Moya i Romero. Donàvem per desaparegut el
molí dels Clapers, i finalment no aconseguíem accedir al molí, ni a les runes de
la Sala del Solà de Sant Esteve, ni a l’ermita que vèiem però des de la riba
contraria. (*)
Ens
trobàvem a les 9,00 a l’aparcament de l’Urbisol, amb el Joan i el Jesús Escoda
i Prats, en aquesta ocasió ho intentaríem, els esmentats Joan i Jesús, el Tomàs
Irigaray López, i l’Antonio Mora Vergés.
Veníem de quatre poblacions diferents que pertanyen a tres comarques.
El Mal Rubí ens espera curull de colors, grocs, daurats, vermells,
verds, el creuem per sota de la finca de Vilagonella, i comencem a pujar fins
veure les runes immenses de la Sala del Solà de Sant Esteve, que deixem a la
nostra esquerra per arribar-nos fins l’ermita de Sant Esteve de la que diem en
la crònica d’aquella sortida [*] “ que des de la distància sembla mantenir un
bon estat de conservació. Els binocles
ens confirmaran que dissortadament això és únicament un miratge “. La realitat és molt pitjor del que ens podíem
imaginar ; la porta està oberta, les tombes trencades i plenes de runa diversa,
les bigues al límit de la seva resistència denuncien un abandó infinit, la
teulada ha cedit ja en algun punt, i podria cedir en ocasió d’un temporal de
pluges i/o d’una nevada. Deixem la porta ajustada alcem a l cel un prec. A qui pertoqui que hi posi remei urgent!!!
|
|
Bages: La barraca de Santa Cecília. Joia de Talamanca
|
|
 Ens trobàvem a Talamanca: El Joan Escoda
Prats que ens farà de guia, el Feliu Añaños Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés;
travessàvem la població fins la part posterior de Castell, on iniciàvem el
descens fins a la llit de la Riera de Talamanca, superàvem la Sínia coneguda
per uns com del Molí Menut, i per altres del Camí Ral; creuàvem el llit eixut
de la riera per enfilar-nos fins la
zona, que en el mapa del Centre
Excursionista de Terrassa, anomenen com Soleis del Molí Menut, a mesura que
anem ascendint constatem com a conseqüència dels incendis de l’any 2003, que el
paisatge que veiem a la nostra esquerra és d’una elevada desolació; arribem al
punt indicat i al costat dret del camí trobem un pla boscós, extremadament
brut i descuidat, com únicament és possible trobar-los a Catalunya, i ens hi
endinsem a la recerca de la barraca de
Santa Cecília, l’anomenem així per la seva proximitat amb les restes de
l’antiga ermita dedicada a aquesta Santa.
No triguem gaire a trobar el nostre objectiu; una cabana de pedra seca, de forma rectangular, i
d’unes mides més que generoses; ens crida l’atenció que disposa, d’unes petites obertures a la
manera de finestres, d’un banc interior, d’un espai que podria haver fet
funcions d’armari, i molt particularment que en l’ampit de la porta, gravat a
la pedra hi diu: 6 juny i a sota 1789; les pedres de la façana principal, ens
parlen per les seves magnifiques proporcions d’un possible ús en el període
romànic.
|
|
Bages: Exposició a Manresa en motiu dels 10 anys de CACiS de Calders
|
|
 CACiS Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat i el Museu Comarcal de Manresa us convida a
la inauguració de l'exposició El Forn de
la Calç de la indústria minera a la indústria cultural i a la
presentació de la publicació commemorativa dels deu anys, editada pel CACiS i dissenyada per l'artista i
dissenyadora austríaca Laura Sperl.
L'exposició
"El Forn de la Calç de la indústria minera a la indústria cultural"
mostra la recuperació i reutilització dels Forns de Calç de Calders després de
deu anys. El Forn de la Calç de Calders és un clar exponent del patrimoni
industrial i els nous models de gestió cultural. Aquesta relació provoca una
aproximació a la intervenció en el patrimoni industrial diferent a l'habitual fins
aquest moment. Aquesta exposició completa la
trilogia del seu desè aniversari i ens endinsa en el procés de transformació de
l'antiga explotació minera, dels seus
edificis i dels seus actuals usos.
L'exposició
aplega fotografies de la memòria dels forns i creacions contemporànies
realitzades per artistes que han residit o exposat al Centre d'Art Contemporani
El Forn de la Calç durant els darrers deu anys. Una selecció d'obres inspirades
en el paisatge mineral i vegetal de l'entorn, amb tècniques tradicionals com la
pedra seca, la cistelleria i moltes altres recuperades del món rural amb una
mirada contemporània.
|
|
Bages: Puigdoure i Mata-Rodona, l'orgull del nostre passat!
|
|
 Un dissabte de mitjans de desembre, quan tot
just s’aixecava el sol, deixàvem el vehicle a l’aparcament de l’Alzina del
Salari, i començàvem a caminar darrera
el Joan Moliner i Manau, el Tomàs Irigaray i jo; anàvem a donar inici al que –
només pel temps – seria una missió impossible; recollir imatges de les masies
de Puigdoure i Mata-Rodona, en el Parc de Sant Llorenç del Munti i l’Obac, i
tornar a les 14,00 hores.
Ens aturàvem per deixar constància de la contemplació
del pessebre del Coll del Boix, i sense arribar-nos a l’alzina del Vent, creuàvem
la polèmica pista, quina finalitat ultima no és evidentment la protecció del
massís, i seguíem fins l’era dels
Enrics, el Collet i turó del Malpàs, i
pel Coll de la Creu dels Alls, arribaven a la casa de Puigdoure; la finca
malgrat el deplorable estat de conservació, conseqüència directa i volguda del
regim de “mans mortes” a que la Diputació de Barcelona condemna, de fa anys a
totes les més que mil·lenàries cases que en virtut del seu poder polític acaba
adquirint, conserva la serena bellesa que des del període romà havien anat
acumulant els successius estadants; fa per descomptar honor al seu nom, i
s’endevina per les restes dels cups de vi i de l’oli, que la finca disposava de
tot allò que era necessari per viure amb el màxim confort fins a dates molts
recents. Esmorzàvem al voltant de la pedra de l’antic molí d’oli,
arrecerats del vent i gaudint de
l’escalfor del sol. El Tomàs recollia en magnifiques fotografies la infinita
desolació d’aquesta casa.
|
|
Bages: El camí del Moliner per les Valls del Montcau
|
|
 La riera de Talamanca, té quan a restes de
l’enginy humà, aplicat a l’aprofitament hidràulic dels cabals d’aigua
habitualment escassos, que es recullen en aquesta vessant del Montcau
tributaria del riu Llobregat, una gran importància. El Joan Moliner i Manau,
al qui nomenem amb tota justícia, sherpa de les Valls del Montcau, ens portaria
per aquella contrada en una sortida matinal més que deliciosa. L’acompanyàvem en
aquesta ocasió: el Feliu Añaños Masllovet,
el Tomàs Irigaray López, i l’Antonio
Mora Vergés.
El primer lloc que visitàvem era la sínia de Can Valls; la sínia era una màquina per elevar aigua des
d’un curs fluvial o un pou. Consisteix en dues rodes: l’una horitzontal, a la
qual es comunica un moviment de rotació mitjançant un pal horitzontal mogut per
un animal, i l’altra vertical, que engrana amb la primera i mou una sèrie de
calaixos disposats al llarg d’una cadena sense fi, la part inferior de la qual
va submergida en l’aigua del curs o del pou. En aquest cas, l’aigua s’obtenia
d’una surgència natural que s’elevava fins a un safareig connectat a un sistema
de canals que, per gravetat, la repartia pels horts del marge de la riera. La
palanca de ferro, situada prop de la roda exterior, permetia escollir un dels
diversos sistemes de canals existents per fer arribar l’aigua a l’hort que es
volia regar.
|
|
Bages: Arnaules, el pont de Déu
|
|
 N’havíem parlat amb la Geni de Santa Mònica.
M’agrada la seva tesi que situa aquest espai natural dins del món Càtal, com un
fenomen més que s’explica únicament des de l’animisme.
Posem-nos en situació:
Tenim un perill greu i manifest per als
Càtals que corren en direcció al gran riu [aleshores era efectivament Gran l’actual Llobregat], heu de fer l’esforç d’imaginar-vos la orografia
primigènia, ni Manresa, ni l’autopista més cara del món, ni el Pont Gòtic de
Vilomara, ni.... en sou capaços? ; en
la seva carrera vers el gran riu s’interposa l’esvoranc paorós que segles a
venir, s’anomenarà Arnaules, el xaman “el que coneix“, es descalça i
amb els peus nus damunt la terra, com formant-ne part, prega als deus de la
natura per trobar una sortida a aquell atzucac terrible; poseu-hi soroll,
polseguera, espant d’aquells caçadors, tant i tant innocents, malgrat la seva
aparença, i la resposta en forma de pont la podreu contemplar avui encara. L’empleat bolivià de la darrera granja, des d’on ja es fa visible el
pont, al temps que ens indicava l’accés més habitual, assentia quan al
caràcter màgic, del que qualifiquem avui
con un fenomen natural.
|
|
Bages: La CUP porta la campanya per uns serveis funeraris públics a la DIBA
|
|
 Aquest dijous 26 de
gener el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar una proposta per elaborar
un cens de cementiris i serveis funeraris a la demarcació de Barcelona i donar
suport als estudis de viabilitat per reinternalitzar els serveis funeraris. La
moció presentada pel grup de la CUP a la Diputació va ser aprovada per
majoria absoluta amb els vots a favor de tots els grups excepte els del PP que
hi van votar en contra. La moció forma part de la campanya iniciada per la CUP
a la comarca del Bages per reclamar el retorn a una gestió pública dels serveis
funeraris.
La proposta inclou la realització d'un cens de cementiris i serveis funeraris a
la demarcació de Barcelona que recollirà el cost d'un enterrament estàndard a
cada municipi per poder així comparar el cost dels serveis funeraris a tota la
demarcació incloent-hi totes els serveis associats com l'edició de
recordatoris, el cost del fèretre o el lloguer de la sala de vetlles. La
proposta aprovada també inclou cobertura tècnica, jurídica i econòmica a tots
aquells ajuntaments, consorcis públics supramunicipals i consells comarcals que
vulguin engegar processos d’internalització de cementiris o serveis funeraris i
que així ho sol·licitin. Aquesta cobertura inclourà l’estudi de la viabilitat
econòmica i jurídica de creació d’empreses públiques supramunicipals quan s’escaigui.
|
|  |
|
La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
|
|
Hem rebut
9883761
impressions des de maig 2005
|
| Dilluns, 09 de gener | | · | Visita a Coaner |
| Divendres, 21 d'octubre | | · | Artés demanarà un estudi per crear una empresa pública de serveis funeraris |
| Dijous, 22 de setembre | | · | La CUP vol que el CCB estudiï crear una empresa de serveis funeraris |
| Dimarts, 26 de gener | | · | La CUP organitza a Manresa un acte per explicar l'acord amb Junts pel Sí |
| Dijous, 10 de desembre | | · | El llorer de Casassaies |
| Dimecres, 21 d'octubre | | · | La Festa de la tapa i la cervesa de Sallent creix en superfície i en actuacions |
| Dimarts, 22 de setembre | | · | Excursió al Puig de la Balma, Puig Andreu i Turó del Mal Pas |
| Dimecres, 28 de maig | | · | Acte polític de la CUP de la Catalunya central a Navàs |
| Dissabte, 04 de gener | | · | Sant Jordi de Lloberes |
| Diumenge, 13 d'octubre | | · | El Puig de la Balma |
| Dilluns, 08 d'abril | | · | Abril, el mes del vi a Paradores |
| Dimarts, 05 de juny | | · | Les runes de Sant Jaume de Vallhonesta |
| Dilluns, 13 de febrer | | · | Cererols. Súria |
| Dilluns, 10 d'octubre | | · | Concert semiacústic de LA GRAN AVENTURA |
| Dimecres, 11 de maig | | · | I Caminada Nocturna de Vallhonesta |
| Dimecres, 06 d'abril | | · | MONTSERRAT |
| Divendres, 18 de març | | · | Concert de rock del grup LGP a Manresa |
| Dimarts, 01 de març | | · | Remodelació de les places del Monestir de Montserrat |
| Dimecres, 27 d'octubre | | · | El Castell de Cardona s'ha convertit en el 1er Parador Museu de Catalunya |
| Dimarts, 26 d'octubre | | · | La Subdelegada del Govern a Barcelona visita obres del FEOSL al Bages |
| Dilluns, 25 d'octubre | | · | Cardona es convertirà en el cinquè Parador Museu de la història |
| Dimarts, 06 de juliol | | · | “la Caixa” col·labora amb el Patronat de la Caritat de la Vila d'Artés |
| Divendres, 02 de juliol | | · | Cardona celebra su segunda cena esotérica |
| Dilluns, 22 de febrer | | · | Santa Eugènia de Relat, i la barraca de pedra seca |
| Dimarts, 11 de novembre | | · | Sant Esteve de Sallent, romànic de planta circular |
| Dilluns, 10 de novembre | | · | Preparan la població per a la possible arribada del mosquit tigre |
| Dimecres, 19 de setembre | | · | El monistrolenc Josep Maria Camps, nou responsable de fires i mercats de Vic |
| Dimarts, 29 de maig | | · | Les arrels no naixen del ciment |
| Dilluns, 12 de març | | · | Viatge al País de les Tines |
| Dijous, 08 de març | | · | El Consorci de les Valls del Montcau rehabilita dos conjunts de tines |
| · | Huguet diu que el Bages pot arribar a ser un ecomuseu |
| Dimarts, 20 de febrer | | · | L'Ajuntament reuneix els veïns per definir quin tipus d'habitatges volen |
| Divendres, 16 de febrer | | · | Els grans reptes del segle XXI |
| Dijous, 14 de desembre | | · | Demanen 210 euros per intentar aturar les obres a Sant Llorenç del Munt |
| · | Un miler de persones es concentra a Manresa |
| Dilluns, 04 de setembre | | · | ERC pactarà amb qui vulgui una Catalunya amb un govern estable |
| Dilluns, 10 de juliol | | · | Tines de les Balmes Roges |
| Divendres, 30 de juny | | · | El Torneig '4 motors d'Europa' es disputa a Manresa |
| Dimecres, 14 de juny | | · | S'ha de procurar “que el país tingui bons lideratges en tots els terrenys” |
| Dijous, 08 de juny | | · | Programa d'oci nocturn alternatiu per a adolescents i joves |
| Dimecres, 07 de juny | | · | Caixa Manresa aporta 90.000 euros a la Fundació Cruyff |
| Dimecres, 31 de maig | | · | Una cooperativa promou 30 habitatges socials a Manresa |
| Dilluns, 24 d'abril | | · | Seminari sobre transferència tecnològica en agricultura ecològica |
| Divendres, 21 d'abril | | · | El PSC espera que Manresa tingui nou alcalde la setmana que ve |
| Divendres, 31 de març | | · | Els conductors del grup Castellà arriben a un acord amb la direcció |
| Dimecres, 29 de març | | · | El Casal la Fadulla vol explicar com va viure Manresa la Guerra Civil |
| Dijous, 23 de març | | · | Comdemna per la mort d'una veïna a mans de l'excompany sentimental |
| Dimarts, 21 de març | | · | Manresa recorda la figura del cuiner Ignasi Domènech |
| Dijous, 16 de març | | · | Manresa rep la presidència del programa per a emprenedors E-LAB |
| Dissabte, 25 de febrer | | · | Proa publica un recull de contes breus del manresà Joan Esculies |
Articles Vells
|
|
Portada 
