Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

opinió
[ opinió ]

·L'observador
·Trobarem a faltar el teu somriure
·No tot anirà bé!
·Estem condemnats al confinament perpetu?
·Banderes d'oració
·Això és una “guerra”
·L'Hostal del Llop
·La recuperació de la masia catalana
·Recollir-se davant l'infinit

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
Meteo Moià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Collsuspina
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
Bages: Mercat de l'Oli i de Nadal de Cabrianes – Sallent - Cornet
societat

Cabrianes celebrarà aquest proper diumenge, dia 27 de novembre al matí, el 3r. mercat de l'oli i a la vegada, el mercat de Nadal amb productes locals com el pa i les coques, els làctics, el vi, la verdura, els ous ecològics i les produccions artesanes i casolanes dels veïns i veïnes de la població.

Aquesta tercera edició del mercat de l'oli estarà marcada per la davallada de la producció d'oli a causa de la sequera, comptarà amb la participació de productors d'oli del Bages, de l'Empordà, del Baix Ebre i de la Noguera com és el cas de la marca Terra la Vita amb seu a Cabrianes i oliveres a Artesa de Segre.

Els olis son majoritàriament d'oliva de la varietat arbequina i també de la varietat argudell, pròpia de l'Empordà, i ja hi haurà els olis de la collita d'enguany. O sigui, olis molt verds i frescos.

El mercat es complementarà amb la venda d'olives verdes, farcides i demés productes gourmands.

L'Ajuntament, l'OTP i AA.VV de Cabrianes i l'organització han previst per aquest dia una regulació especial del trànsit i l'aparcament a Cabrianes degut a l´èxit de les edicions anteriors del mercat. En cas de mal temps està previst que els 2 mercats es celebrin a cobert.


Enviat per Redaccio el Dijous, 24 de novembre a les 09:48:37 (28 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)

Bages: El turó d’Artés, de Santa Maria, o del Castell
cultura
Pujava fins al cim del petit turó on hi ha les restes de la torre campanar de Santa Maria d’Artés, i de l'antic castell que probablement protegia el camí de Manresa al Lluçanès. El lloc és la ‘cara’ d’aquesta població del Bages per als que van i venen per la C-25, l’eix tranversal.

El castell d'Artés, transformat en masia particular, formava part del recinte emmurallat que protegia durant l'edat mitjana el poblet nascut dalt del puig.

D'aquest recinte es conserven dos dels quatre antics portals i restes de murs. El castell manté encara molta part romànica i són perceptibles les dues torres que hi va construir vers el 1195 el bisbe de Vic, Guillem de Tavertet. Els bisbes de Vic hi construïren una residència en la que residien en els seus desplaçaments al Bages. Al segle XV s'amplià la residència episcopal i es modificaren les torres, que avui només s'endevinen en el conjunt heterogeni que formava el castell.

La primitiva església de Santa Maria d'Artés fou renovada al segle XII i el 1684 se li va erigir un campanar quadrat. Sota el paviment de l'antiga església parroquial es troba una necròpolis. Es tracta d'un fossar que fa d’enllaç entre el món paleocristià i el medieval.


Enviat per Redaccio el Dijous, 06 d'octubre a les 09:52:04 (65 Lectures)
(Llegir més... | 39849 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: Sant Vicenç de Castellet, la porta de Manresa
cultura
Torre de CastelletSortíem de Sabadell a les 8,00, el Joan Moliner Manau i l’Antonio Mora Verges, anàvem a Sant Vicenç de Castellet, concretament a Sant Jaume de Vallhonesta, on ens trobaríem amb membres del Centre Excursionista, que fan una gran tasca de senyalització de camins i llocs d’interès d’aquesta contrada, de peculiar bellesa.

La nostra intenció desprès d’esmorzar Sant Jaume de Vallhonesta va ser un dels grans hostals del camí ral era visitar el turó de Castellet, que s'eleva a la dreta del riu; l’Alfons Plans se’ns oferia per acompanyar-nos ja que disposa de les claus del recinte.

Una torre prismàtica -vestigi de l'antic castell de Castellet- i l'ermita de la Mare de Déu de Castellet -molt venerada pels santvicentins i els pobles de la rodalia- coronen el turó.

Els antecedents del castell i la senyoria de Castellet de Bages es remunten al segle X. El diminutiu Castellet, consta per primera vegada en una escriptura datada el 1099 , el (Castelleto subtus Menresa) 'Castellet més avall de Manresa', ha fet sempre una tasca de “porta de la Capital del Bages”.

Fou patrimoni de la mitra d'Urgell fins que el bisbe Arnau de Preixens, el 1179, el vengué amb tots els seus béns, possessions i drets al rei Alfons I el Trobador (altrament dit el Cast). Més endavant fou domini dels Castellet, documentats des del 1279, senyors d'aquest terme i d'altres terres, emparentats successivament amb els Rocafort, els Cardona, els Amat i els Boixadors. La senyoria feudal s'extingí amb el primer i l'últim baró de Castellet, Marià d'Alegre i d'Aparici (qui visqué a Barcelona en el palau del carrer de Montcada, que ara acull una part del Museu Picasso), el qual, en morir el 1831 sense successió, llegà els seus béns a l'hospital barceloní de la Santa Creu. El petit castell, marcat a l'origen pel signe de la senyoria episcopal, acabà la seva història amb una pia destinació benèfica.


Enviat per Redaccio el Dilluns, 09 de maig a les 08:49:44 (126 Lectures)
(Llegir més... | 40548 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: Acte de l’ANC Bages-Moianès sobre la sobirania energètica
política



L’Assemblea Nacional Catalana del Bages-Moianès organitza una xerrada amb el títol de «Per una república catalana independent, avancem cap a la sobirania energètica»

L’Assemblea Nacional Catalana del Bages-Moianès organitza una xerrada pel proper divendres deia 4 de Març a 2/4 de 8 del vespre a la sala d’actes del Casino de Manresa.

La campanya s’emmarca en la campanya nacional d’eines de país, que pretén impulsar tot tipus de sobiranies sectorials i estratègiques per empoderar la societat catalana com a nou front de lluita civil i de construcció de la república catalana, en el seu procés de ruptura amb l’estat Espanyol.

Comença una nova etapa del moviment independentista centrada en la construcció de sobiranies en tots els àmbits encarades a fer més fort el moviment independentista.

L’àmbit energètic, amb les pujades dels preus de la llum i del gas, necessita alternatives que no estiguin en mans de les empreses de l’Íbex que sustenten l’estat i que apostin per alternatives de consum com les comunitats energètiques.

L’acte comptarà amb les intervencions de:

Marta Roqueta, periodista i investigadora manresana.

Pep Puig, consultor en energia i medi ambient.

Alba  Rojas, de l’ateneu cooperatiu  de la Catalunya central.

Marta Jofra, de l’associació de municipis i entitats per la energia pública.

 

Manresa per la independència

Assemblea Nacional Catalana



Enviat per Redaccio el Dimecres, 02 de març a les 19:04:36 (148 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)

Bages: Debat entre les organitzacions de l'independentisme popular
política
L'ANC organitza un debat entre les organitzacions de l'independentisme popular per a buscar punts d'acord.

Les assemblees de l'ANC del Bages i el Moianès, amb la col·laboració d'Òmnium Cultural, el Consell per la República i la Intersindical-CSC, organitzen un debat amb el títol "Ara toca posar-nos d'acord, fem gran la força de la gent!".

L'entitat considera que en temps de desorientació i curt terminisme, el moviment popular ha de prendre la iniciativa política i donar una lliçó de treball conjunt, determinat i creatiu.

A l'acte, conduït per la directora del diari digital El Món Sílvia Barroso, hi intervindran Sergi Perelló (secretari general de la Intersindical-CSC), Ona Curto (presidenta de l'assemblea de representants del Consell per la República), Jordi Corrons (vicepresident d'Òmnium Cultural Bages-Moianès) i Martí Claret (secretari nacional de l'ANC).

L'acte serà el proper dimecres 23 de febrer a les 7 de la tarda a la Sala d'actes del Casino de Manresa.

 

Manresa per la independència

Assemblea Nacional Catalana


Enviat per Redaccio el Dijous, 17 de febrer a les 07:57:29 (175 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)

Bages: Salelles, a Sant Salvador de Guardiola
cultura
SalellesTenia moltes ganes de veure Salelles, confiava en que no es reproduís aquí, el malson de la desídia administrativa, que permet – quan no proposa directament – que siguin les parets d’aquest llocs històrics el suport “econòmic” on les empreses de serveis públics, llum, telèfon,... pengin els seus cables. Em dol comprovar un particular acarnissament ja que sembla que convergeixen aquí totes les connexions del terme.

La primera documentació del lloc de Salelles, topònim format amb diminutiu de Sala "residència senyorial", és de l’any 962 quan el matrimoni format per Galí i la seva muller Glassicia van vendre al levita Floclan, dues peces de vinya. Salelles és avui un petit nucli agregat a Sant Salvador de Guardiola.

Encara avui el poble de Salelles produeix bons vins, aquesta secular tradició vinícola es va reforçar el 1926 amb la creació del Celler Cooperatiu que avui és un dels importants de la comarca.


Enviat per Redaccio el Dilluns, 13 de desembre a les 07:43:05 (176 Lectures)
(Llegir més... | 39173 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: El Basilisc del cementiri de la Santa Creu de Palou a les Valls del Montcau
cultura
BasiliscPer endavant la descripció d’un basilisc; pertany a la família del iguànids, gènere dels rèptils saure, acostumem a tenir una mida d’uns 80 centímetres de llargada, de colors variables bruns o verdosos. El mascles tenen una cresta erèctil damunt el cap, i una altra al llarg de l’esquena i de la cua.

N’hi ha diverses espècies que viuen als marges dels rius i rierols de l’Amèrica tropical; es mouen ràpidament, i poden córrer per damunt l’aigua.

Ara la descripció mitològica; rèptil fabulós al que s’atribueix la facultat de matar amb la mirada, s’acostuma a representar-lo amb ulls i boca ardent, cos de serp, potes de gall, ales espinoses, cua en forma de llança. S’especula que alguns galls poden pondre ous com les gallines, son però de mida més petita i de colors vius, verds, vermell o blau. Si els ous cauen al foc – o algú els hi llença – en neix un basilisc.

A Catalunya tenim encara més versions d’aquest ésser fantàstic, neix del baf de l’or, que segons la creença popular, és un metall que ja porta els gens d’aquest animaló.


Enviat per Redaccio el Dimecres, 10 de novembre a les 20:08:52 (512 Lectures)
(Llegir més... | 43734 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: Sant Jaume, dit de Marganell, en terme de Castellbell i el Vilar
cultura
Anàvem el Feliu Añaños Masllovet, el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, a les terres del Bages properes a la serralada Montserratina; en aquest indret, accessibles i propers, es possible gaudir de la contemplació de llocs tant meravellosos com la capella rural coneguda com Sant Jaume de Marganell, tot i trobar-se actualment dins el terme municipal de Castellbell i El Vilar.

L’ermita limita amb un ampli camp en el que pasturen lliurament cavalls i poltres que tots plegats, però d’una manera especial el Tomàs, convertirem en objectiu de les nostres màquines de retratar, sens dubte n’hauria gaudit molt l’Antoni Ibáñez Olivares, ‘l’home que enraona amb els cavalls’ al que obligacions de caire familiar han privat d’acompanyar-nos aquest mati; a l’acostar-me a la tanca uns poltres venien ràpidament al meu encontre, i em xiuxiuejaven quina era la millor de les perspectives possibles per recollir imatges d’aquest joia del romànic català.

Ens expliquen que fou edificada en la primera meitat del segle XII, i va romandre sota domini del Monestir de Santa Cecília de Montserrat, fins a la desamortització eclesiàstica, i d’aleshores ençà depèn de Sant Cristòfol de Castellbell.


Enviat per Redaccio el Dimecres, 21 de juliol a les 09:30:43 (337 Lectures)
(Llegir més... | 39644 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: Les tines del mas can Canals Nou a Sant Joan de Vilatorrada
cultura
M’aturava davant d’aquest conjunt de quatre tines de planta circular, el talús que s’aprecia al fons de les imatges, em confirma que en algun moment es va dur a terme un ‘buidatge del terreny’ que si bé els hi dona una major visibilitat, en compromet la seva estabilitat.

Llegia que fins l’any 1962 hi havia fins a 10 tines (sis de planta quadrada i quatre de planta circular ). En aquella data, i segons en expliquen, degut al seu mal estat de conservació, les de planta quadrada, i les barraques van ser enderrocades.

Hem tingut ocasió de veure’n al Pont de Vilomara, a Talamanca, i en altres poblacions del Bages; les tines arreu tenen característiques similars.

La seva planta exterior pot ser quadrangular o circular. La part inferior està realitzada amb pedra i morter. L'interior acostuma a ser circular, i està recobert amb peces de ceràmica envernissada. La coberta està formada normalment per una volta cònica de pedra seca recoberta de terra per impermeabilitzar-la. La tina té normalment un accés superior des d'on s'abocava el most un cop premsat, i a la part inferior hi havia els brocs per on es buidava. Moltes tenien una barraca adossada que tancava l'accés de la tina per la part inferior i a més podia servir per guardar les eines.

Les tines apareixen al Bages - i curiosament només en alguns indrets d’aquesta comarca - a finals dels segle XVIII, i la seva utilització es perllongarà al llarg del segle XIX; son la conseqüència de la gran demanda de vins i licors – preferentment de les colònies americanes -, que va comportar una gran expansió agrària, que va empènyer a bona part dels propietaris a rompré els boscos, i a plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores considerats marginals.

El raïm es premsava al peu de la vinya i posteriorment es transportava fins al celler. Amb aquest sistema s'aconseguia reduir notablement el volum que s'havia de transportar, i conseqüentment, les despeses que se'n derivaven.

Les tines que trobem al costat del mas, es destinaven per a dipositar el raïm dels rabassaires que conreaven terres del mas.

 

Antonio Mora Vergés


Enviat per Redaccio el Dijous, 17 de juny a les 09:28:38 (370 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)

Bages: L'oli triomfa a Cabrianes
economia
La parada de l'Olivar de CabrianesEn un matí fred i rúfol, Cabrianes ha celebrat la primera edició del mercat de l'Oli amb un bon nombre de visitants vinguts de totes les poblacions veïnes que han pogut conèixer, tastar i comprar les 6 marques diferents d'oli, de 5 tipus d'olives diferents. Els olis locals com l'Olivar de Cabrianes d'en Josep Guitart i Terra la Vita de l'Albert Finestres han acabat les existències.

La parada de l'Erm, oli d'oliva de muntanya, feia dubtar als visitants en presentar la seva cervesa Oliba Green, de la Vall pirinenca de la Bercedana, que utilitza en la seva producció olives de varietats autòctones del Pirineu. Diferents restauradors de la comarca s'han interessat en aquesta cervesa per incorporar-la a la seva carta.

El mercat, tal com estava previst s'ha completat amb d'altres parades d'alimentació gourmet, i en tot moment s'han complert totes les mesures de prevenció per al Covid19, així com l'aforament permès del 30% a la plaça de la Vinya.

 

Per a més informació: Albert Finestres 609 384 484

Enviat per Redaccio el Dilluns, 28 de desembre a les 13:54:55 (443 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)

Bages: Cabrianes estrena un mercat de l'Oli
economia
Albert Finestres, gerent del projecte d'olis i vins Terra la Vita i promotor del Mercat d'Oli de CabrianesEl Mercat de l'Oli de Cabrianes del proper diumenge, dia 27 de desembre al matí, comptarà amb 6 marques d'oli de 5 tipus d'olives diferents (arbequina, argudell, empeltre, morrut i vera) i amb la cervesa d'oli d'olives del Pirineu. 

Hi participaran l'Oli Terra la Vita i l'Olivar de Cabrianes - Sallent; Oli Canyal i de Pau, de l'Empordà: Oli ecològic Eco Setrill de l'Urgell i Olivetes de les Terres de l'Ebre, que presentaran entre altres els seus olis nous de la collita d'oliva d'aquest any. També hi haurà la presentació, tast i venda de la cervesa Oliba Green de la vall pirinenca de la Bercedana, que utilitza en la seva producció olives de varietats autòctones del Pirineu. No hi podien faltar les olives verdes acabades de collir i les grans adobades i farcides.

El mercat es complementarà amb d'altres parades d'alimentació gourmet i es complirà amb totes les mesures de prevenció del Covid-19 així com amb l'aforament permès del 30% en la plaça de la Vinya i l'aparcament de davant del poliesportiu de Cabrianes.

Us hi esperem!

 

Per a més informació: Albert Finestres 609 384 484

Enviat per Redaccio el Dimecres, 23 de desembre a les 09:00:40 (326 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)

Bages: El pont gòtic de Sant Antoni o Pont Vell d'Avinyó
cultura
El Bages per on discorren el Cardener i el Llobregat i un gran nombre de rieres, acumula un tresor històric patrimonial, poc o gens valorat, i dissortadament força desconegut; els ponts.

Ens arribaven en aquesta ocasió únicament el Tomàs irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés fins Avinyó; municipi del Bages, a la vall mitjana de la riera Gavarresa, a la zona de contacte amb el Lluçanès; el terme és drenat per la riera de Relat. Extensió: 63 km2; Població: 2122 habitants.

L’objectiu que perseguim en aquest mati boirós i rúfol es el pont gòtic sobre la riera de Relat.

Avinyó és un municipi situat al nord del Bages, a la vall de la Gavarresa, a prop ja de les terres del Lluçanès. El terme és gran i hi ha abundància d'alzinars i pinedes. Els conreus són de secà, principalment cereals. En la ramaderia destaca el sector porcí. És notable la importància de la vinya, anys enrere encara molt més estesa, però que s'ha anat transformant profundament amb la introducció de ceps de qualitat i mètodes de conreu avançats. La denominació d'origen Pla de Bages potenciarà encara més aquesta activitat.

El municipi tal com es va constituir definitivament a la fi del primer terç del segle XIX, és format per tres antigues entitats d'història i característiques geogràfiques diferenciades: el nucli central, que ha donat el nom del municipi, inclou l'antic terme del castell d'Avinyó i és un sector relativament homogeni, centrat per la població; la part N del terme és composta per l'antiga quadra i jurisdicció de Relat, formada per la vall d'aquest riu i els seus vessants, que és la porta o canal de comunicació entre el Bages i el Lluçanès; finalment, la part S, des de la unió de la riera d'Oló amb la Gavarresa, i el sector SE, que s'allarga fins a l'Hostal de la Grossa, al límit amb Moià, ja dalt de l'altiplà del Moianès, és formada per la parròquia de Santa Maria d'Horta, integrada en la vall històrica d'Artés, de la qual es va separar definitivament al principi del segle XIX.

Enviat per Redaccio el Dijous, 17 de desembre a les 10:13:59 (349 Lectures)
(Llegir més... | 58609 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: Tornada a la riera de Mal Rubí en els límits del Moianès
cultura
Sant Esteve del SolàHo he vist escrit també com Malrubí, en un i altre cas, el nom i les altes parets que en alguns indrets marquen els límits, ens fa pensar en que lluny de l’acció benèfica que històricament exercien les aigües del Nil a Egipte; les riuades, dites també  en la catalana llengua rubinades que baixaven pel llit d’aquest corrent d’aigua, comportàvem sempre resultats calamitosos per a les finques colindants i els seus moradors i/o propietaris.

Havíem vingut al setembre, el Feliu Añaños i Masllovet, l’Antoni Ibáñez Olivares, l’Antonio Mora Vergés, i el Santiago Moya i Romero. Donàvem per desaparegut el molí dels Clapers, i finalment no aconseguíem accedir al molí, ni a les runes de la Sala del Solà de Sant Esteve, ni a l’ermita que vèiem però des de la riba contraria. (*) 

Ens trobàvem a les 9,00 a l’aparcament de l’Urbisol, amb el Joan i el Jesús Escoda i Prats, en aquesta ocasió ho intentaríem, els esmentats Joan i Jesús, el Tomàs Irigaray López, i l’Antonio Mora Vergés. Veníem de quatre poblacions diferents que pertanyen a tres comarques.

El Mal Rubí ens espera curull de colors, grocs, daurats, vermells, verds, el creuem per sota de la finca de Vilagonella, i comencem a pujar fins veure les runes immenses de la Sala del Solà de Sant Esteve, que deixem a la nostra esquerra per arribar-nos fins l’ermita de Sant Esteve de la que diem en la crònica d’aquella sortida [*] “ que des de la distància sembla mantenir un bon estat de conservació. Els binocles ens confirmaran que dissortadament això és únicament un miratge “. La realitat és molt pitjor del que ens podíem imaginar ; la porta està oberta, les tombes trencades i plenes de runa diversa, les bigues al límit de la seva resistència denuncien un abandó infinit, la teulada ha cedit ja en algun punt, i podria cedir en ocasió d’un temporal de pluges i/o d’una nevada. Deixem la porta ajustada alcem a l cel un prec. A qui pertoqui que hi posi remei urgent!!!


Enviat per Redaccio el Dilluns, 14 d'octubre a les 09:32:48 (533 Lectures)
(Llegir més... | 40418 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: La barraca de Santa Cecília. Joia de Talamanca
cultura
Ens trobàvem a Talamanca: El Joan Escoda Prats que ens farà de guia, el Feliu Añaños Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés; travessàvem la població fins la part posterior de Castell, on iniciàvem el descens fins a la llit de la Riera de Talamanca, superàvem la Sínia coneguda per uns com del Molí Menut, i per altres del Camí Ral; creuàvem el llit eixut de la riera  per enfilar-nos fins la zona, que en  el mapa del Centre Excursionista de Terrassa, anomenen com Soleis del Molí Menut, a mesura que anem ascendint constatem com a conseqüència dels incendis de l’any 2003, que el paisatge que veiem a la nostra esquerra és d’una elevada desolació; arribem al punt indicat i al costat dret del camí trobem un pla boscós, extremadament brut i descuidat, com únicament és possible trobar-los a Catalunya, i ens hi endinsem a la recerca de la barraca de Santa Cecília, l’anomenem així per la seva proximitat amb les restes de l’antiga ermita dedicada a aquesta Santa.

No triguem gaire a trobar el nostre objectiu; una cabana de pedra seca, de forma rectangular, i d’unes mides més que generoses; ens crida l’atenció  que disposa, d’unes petites obertures a la manera de finestres, d’un banc interior, d’un espai que podria haver fet funcions d’armari, i molt particularment que en l’ampit de la porta, gravat a la pedra hi diu: 6 juny i a sota 1789; les pedres de la façana principal, ens parlen per les seves magnifiques proporcions d’un possible ús en el període romànic.

Enviat per Redaccio el Dimarts, 18 de desembre a les 07:17:58 (578 Lectures)
(Llegir més... | 40294 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: Exposició a Manresa en motiu dels 10 anys de CACiS de Calders
cultura
CACiS Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat i el Museu Comarcal de Manresa us convida a la inauguració de l'exposició El Forn de la Calç de la indústria minera a la indústria cultural i a la presentació de la publicació commemorativa dels deu anys, editada pel CACiS i dissenyada per l'artista i dissenyadora austríaca Laura Sperl.

L'exposició "El Forn de la Calç de la indústria minera a la indústria cultural" mostra la recuperació i reutilització dels Forns de Calç de Calders després de deu anys. El Forn de la Calç de Calders és un clar exponent del patrimoni industrial i els nous models de gestió cultural. Aquesta relació provoca una aproximació a la intervenció en el patrimoni industrial diferent a l'habitual fins aquest moment. Aquesta exposició completa la trilogia del seu desè aniversari i ens endinsa en el procés de transformació de l'antiga explotació minera, dels seus edificis i dels seus actuals usos.

L'exposició aplega fotografies de la memòria dels forns i creacions contemporànies realitzades per artistes que han residit o exposat al Centre d'Art Contemporani El Forn de la Calç durant els darrers deu anys. Una selecció d'obres inspirades en el paisatge mineral i vegetal de l'entorn, amb tècniques tradicionals com la pedra seca, la cistelleria i moltes altres recuperades del món rural amb una mirada contemporània.


Enviat per Redaccio el Dissabte, 13 d'octubre a les 11:16:26 (662 Lectures)
(Llegir més... | 22255 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
Cliqueu aquí per a més informació

Enquestes
Quin és el patrimoni més rellevant del Moianès?

Arquitectònic
Artístic
Natural
Gastronòmic
Paisagístic
Rural
Industrial
Històric



Resultats
Enquestes

vots 10

Cercador
Google

Copieu. Enganxeu. Cerqueu.
Google web search
Search Text:

WWW
moianes.net

SafeSearch::


Advanced Search

Consultes rebudes
Hem rebut
8595206
impressions des de maig 2005

Articles antics
Dilluns, 18 de desembre
· Puigdoure i Mata-Rodona, l'orgull del nostre passat!
Dijous, 09 de novembre
· El camí del Moliner per les Valls del Montcau
Diumenge, 16 d'abril
· Arnaules, el pont de Déu
Divendres, 27 de gener
· La CUP porta la campanya per uns serveis funeraris públics a la DIBA
Dilluns, 09 de gener
· Visita a Coaner
Divendres, 21 d'octubre
· Artés demanarà un estudi per crear una empresa pública de serveis funeraris
Dijous, 22 de setembre
· La CUP vol que el CCB estudiï crear una empresa de serveis funeraris
Dimarts, 26 de gener
· La CUP organitza a Manresa un acte per explicar l'acord amb Junts pel Sí
Dijous, 10 de desembre
· El llorer de Casassaies
Dimecres, 21 d'octubre
· La Festa de la tapa i la cervesa de Sallent creix en superfície i en actuacions
Dimarts, 22 de setembre
· Excursió al Puig de la Balma, Puig Andreu i Turó del Mal Pas
Dimecres, 28 de maig
· Acte polític de la CUP de la Catalunya central a Navàs
Dissabte, 04 de gener
· Sant Jordi de Lloberes
Diumenge, 13 d'octubre
· El Puig de la Balma
Dilluns, 08 d'abril
· Abril, el mes del vi a Paradores
Dimarts, 05 de juny
· Les runes de Sant Jaume de Vallhonesta
Dilluns, 13 de febrer
· Cererols. Súria
Dilluns, 10 d'octubre
· Concert semiacústic de LA GRAN AVENTURA
Dimecres, 11 de maig
· I Caminada Nocturna de Vallhonesta
Dimecres, 06 d'abril
· MONTSERRAT

Articles Vells



Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.45 Segons