|
Segueix-nos també a facebook
|
|
|  | | Meteo Moià |  | | Meteo l'Estany |  | | Meteo Collsuspina |  | | Meteo Monistrol |
 | | Meteosat | |
|
| |
|
Vallès Oriental: El turó de Tagamanent
|
|
A nava a Tagamanent, etimològicament del preromà ‘taga’ penya i/o muntanya, i quan al sufix, dubtes entre fer-lo derivar de ‘magne’, gran, o del llatí ‘manente’ que roman.
Pujava amb el vehicle fins a la base del planell que corona el turó de Tagamanent, no volia forçar – encara – el genoll infiltrat; la pujada de no més de mitja hora em resulta fàcil i plaent, les vistes – per tots els costats son colpidores- ; expliquen que en aquest indret gairebé circular, amb només un apèndix al NW, hi hagué un antic castell que marcava la frontera de migjorn del comtat d’Osona i del seu bisbat (als quals sempre va pertànyer) i també l’església de Santa Maria, matriu del terme.
El castell de Tagamanent, visible a la major part de la Plana de Vic i del Vallès Oriental, era el sentinella principal de la vall del Congost, per on passava la via que comunicava el Vallès i Osona. Les seves notícies històriques arrenquen de l’any 947 i des del principi del segle XI surt en domini o feu dels vescomtes d’Osona, els futurs vescomtes de Cardona, que feren per ell sovintejats actes de vassallatge als comtes de Barcelona.
El 1009 consta que a dalt del castell, prop de la seva porta, hi havia una sala o residència dels comtes de Barcelona, en la qual el comte tenia dret d’estatge.
|
|
Vallès Oriental: Sant Sebastià de Montmajor
|
|
 Es troba entre els termes municipals de Sant Feliu de Codines i Caldes de Montbui, sembla ser que pertany a aquest darrer. S’hi accedeix amb vehicle des del trencall que trobareu un cop superat el Santuari del Remei.
La carretera fins a les parets de l’ermita de Sant Sebastià, te el ferm en bon estat, i si us agrada fer corbes de ben segur que us semblarà una delícia; en cas contrari, la trobareu llarga, pesada i del tot desaconsellable per fer-la amb canalla menuda o persones que pateixen mareig.
L’accés a peu es possible des de Caldes de Montbui,. Gallifa, Sant Feliu de Codines, Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès i Sentmenat.
Del poble n’hi ha constància des de 1.065, i formava part de la llarga llista de llocs que depenien del Monestir de Sant Cugat; justament fou una decisió de l’Abadia aixecar l’església romànica on s’honorava i s’honora a Sant Sebastià.
En ocasió de la exposició Universal de 1828-1929, i formant part de l’anomenat Poble Espanyol, es reproduí aquest singular temple.
El nucli de població principal i més antic, es troba en una fondalada tot baixant del Farell, anomenat primerament Montmajor; des d’aquí se’ns obre una vall que amb l’única excepció del Castell de Gallifa que sobresurt dins d’un mar de verd arriba fins als cingles; escassament deu cases distribuïdes en un parell de minúsculs carrers, que coincideixen formant un angle recte; la plaça que dona accés a l’església, ho fa també en la seva part inferior, al restaurant anomenat La Rectoria, que obre les seves portes els divendres, dissabtes i diumenges, la part més elevada del poble es justament el petit cementiri on acaronats pel sol, descansen eternament els habitants de Sant Sebastià cridats ja a la casa del Pare Celestial.
|
|
Vallès Oriental: Sant Climent del Flequer a Sant Feliu de Codines
|
|
P ensem el Tomàs Irigary Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, que l’advocació d’aquesta ermita, es Sant Climent I, papa i màrtir; aquesta hipòtesi entenem la corrobora i/o reforça l’aplec que el Centre Excursionista Sant Feliu hi celebra cada any, al mes de novembre.
Alguna dada de la vida d’aquest sant: se’l considera deixeble directe dels apòstols. Fou el tercer successor de sant Pere en la seu romana, Tot i que consta com a màrtir, no hi ha testimoni del seu martiri. Va escriure una carta als cristians de Corint, que és el primer document papal que tenim. Són seves les paraules: “Per Jesucrist se’ns han obert els ulls del nostre cor”.
Els marquesos de Dou, propietaris l’ any 1776 del mas del Flequer feren reedificar la capella de Sant Climent, que estava i està avui encara en terres del mas. La trobem situada a la punta d’una serra, i ens expliquen que s’aixecà l’edifici actual al costat d’una anterior capella, de la que hom presumeix antiga construcció, però que trobem documentada únicament des del segle XV.
Avui la capella es coneix com Sant Climent del Flequer.
|
|
Vallès Oriental: La Torre Roja de Caldes de Montbui
|
|
 Etimològicament, Alhambra en àrab es "Al Hamra" (la Roja, الحمراء), procedent del nom complert o "Qal'at al-hamra" (Fortaleza Roja).
Els àrabs, més enllà de les llegendes del “ Rei Moro de Caldes de Montbui” , tingueren una activa presència en la zona, com és recull en aquesta cita històrica:
…..els va ésser forçós recular i fugir com ho feia en Borrell i els altres que pogueren seguir-lo, perseguits per l’enemic fins al Castell de Guanta [ que també pertanyia a Caldes ] on posaren setge els sarraïns. Es defensaren valerosament els assetjats uns quants dies causant-los moltes baixes, però a la fi, no poden resistir més, els Alarbs [ àrab, però també sinònim de salvatge, inculte, ferest ] entraren al Castell per la força, i encara que el Comte i els altres lluitaren aferrissadament, quasi tots foren morts lluitant per la Pàtria. Havent entrat els àrabs per assalt al Castell, tallaren el cap del Comte Borrell i alguns dels més principals [ Aveli Xalabert Serra, Caldes antic i modern, - Caldes de Montbui 1935 – pàgina 11 - ]
Hi ha algunes fonts que atribueixin als àrabs l’autoria d’aquesta torre, que comparteix l’espai dalt del turó amb les restes d’un poblat iber. L'assentament, poblat des del segle VI a.C. es va mantenir fins a finals del segle I a.C., mig segle més que la majoria de poblats ibers de Catalunya. Al jaciment s'observen clarament dues fases: l'ibera, compresa entre els segles VI i III a.C., i l'ibero-romana (segles II i I a.C.).
S’explica de la torre, en clau de llegenda, que el temps de Guifré el Pilós, darreries del segle IX, sis mals cavallers del noble Guillem de Zaportella, van segrestar sis donzelles d’aquesta contrada, i se les endugueren a una torre de guaita encimbellada dalt d’un turó proper. Enlloc s’esmenta la religió i/o la pertinença cultural de les noies.
|
|
Vallès Oriental: 2ª Fira de la Mel Ecològica de Sant Pere de Vilamajor
|
|
 Dissabte,
4 de juny de 2022 durant tot el dia tindrà lloc la 2ª Fira de la Mel Ecològica de Sant Pere de Vilamajor.
L'Ajuntament
de Sant Pere de Vilamajor amb la col·laboració de Mel dels Erms i les
associacions Apicultors Ecològics Associats i Amics de les Abelles organitzen
la segona edició de la Fira de la mel ecològica pel dissabte dia 4 de juny
durant tot el dia, a la plaça del Montseny. El visitant hi trobarà parades de
mel ecològica, d'aliments ecològics i de proximitat. També artesanies no
alimentàries i el mercat setmanal de cada dissabte al matí de fruita,
verdura i premsa.
El programa
no es redueix només a un mercat ja que també tindrà una part tècnica i de
divulgació del món de l'apicultura, amb la presentació del projecte Redicat, la
xerrada sobre les abelles i la mel ecològica i el maneig d'un rusc d'abelles
amb l'exhibició d'una extracció de mel o també dita, tall de mel.
Recordem que aquesta fira juntament amb la d'El
Brull son les dues úniques de la temàtica de la mel ecològica que es celebren a
Catalunya.
Programa: 10.00h:
Obertura de la Fira a la plaça Montseny. Parades de mel ecològica, d'aliments
ecològics i de proximitat. També artesanies no alimentàries. 10.30h:
Presentació del projecte Redicat, dels Amics de les Abelles, als municipis del
Montseny i del Vallès. A càrrec de Joan Maria Llorens,
president de l'Associació Amics de les Abelles. Lloc: Plaça del Montseny
|
|
Vallès Oriental: Gallecs, una ciutat que no va construir-se
|
|
 Ens havíem trobat al lloc de sempre a la hora
de sempre, a les 8:05 posava el motor en marxa, el Feliu Añaños Masllovet i l’Antonio Mora Vergés, seriem en aquesta
ocasió els dos únics excursionistes. De la nostra destinació d’avui en diu
l’Enciclopèdia:
Santa
Maria de Gallecs és el nom d'una ciutat projectada (1970), anomenada
inicialment també Riera de Caldes, que s'havia d'estendre per un ampli sector
que abasta set municipis del Vallès Oriental (Lliçà d'Avall, Mollet, Parets,
Montcada i Reixac, Palau de Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà del
Vallès). El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l'oposició
popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou
substituït pel d'una àrea recreativa. El nom prové de l'església romànica del
poble de Gallecs.
Josep M. Blanch, en el seu excel·lent treball
sobre Santa Maria de Gallecs ens diu:
L'indret de Gallecs s'esmenta per primer cop
l'any 904, en l'acta de consagració de L’església de Parets, on consta entre
les viles que pertanyen a aquesta
parròquia. El temple, en canvi, no apareix documentat fins l'any 1007. Ja en el
segle XI apareix com a parroquial, tot i que en el segle XV no tenia capellà
fix i havien d'oferir el culte els capellans de les parròquies veïnes. En 1499
es converteix en sufragània de Sant Genís de Plegamans. Posteriorment va tornar
a tenir rector propi degut a diverses disputes entre els fidels, els habitants
de Plegamans i el rector. A finals del segle XIX es va annexionar a Sant Vicenç
de Mollet.
|
|
Vallès Oriental: La Torre Nova o el mas de les serps
|
|
 Aquesta
torre està situada a la defensa de la vall de la riera de Caldes de Montbui.
Esta dalt d’un turonet entre la riera i
la muntanya del Farell.
La torre és de planta regular i l’edifici principal té
tres pisos d’alçada i el que sembla una petita torre central, que en
realitat és una claraboia per donar llum
a l’interior de la casa.
Des de la casa tenim una magnifica vista sobre les planes
del Vallès, i en dies clars es divisa el mar.
El lloc - de tot encisador - es un autèntic paradís.
Durant la
Guerra Civil, va ser confiscada per L’ajuntament de Caldes de
Montbui.
L’actual denominació de Torre Nova, sorgiria possiblement a partir de l’ampliació en que es
feu l'esmentada torre central.
Al llarg dels segles la casa ha tingut més propietaris i
sens dubte altres denominacions. Fora molt interessant conèixer aquesta dada.
Va ser propietat de Vidal de Vallgornera i Branciforte quart duc de
l'Aranella.
|
|
Vallès Oriental: El castell de Montbui de Bigues i Riells
|
|
 Tinc
quan al topònim, Montbui, mont-bui o
bohi, molts dubtes; en Manuel Bofarull i Terrades, en el seu llibre “Orígens
dels noms geogràfics a Catalunya”, recull com a possibles accepcions, la
derivació boí de boví [ del bestiar boví
], un sentit de fita o molló.
Aquest castell de
llarga història és un dels millors observatoris del Vallès Oriental, podem l’Antoni
Ibáñez Olivares i l’Antonio Mora Vergés, donar-ne fe; a banda de les planes
d’ambdós Vallès, la vista arriba fins a les terres del Barcelonès i la mediterrània.
Alguna
dada històrica:
El
castell de Montbui es dreça al cim d'una muntanya que ateny els 541 metres d'altitud i que es troba entre les poblacions
de Sant Feliu de Codines, de Bigues i de Caldes de Montbui. Avui dia és
envoltat per les carreteres de la urbanització dita del Castell de Montbui.
Resten alhora que notables llenços de
murs d'estructura poligonal, fets amb filades de pedra inclinada que recorden
l'opus spicatum; una zona coberta, construïda amb la tècnica de la volta de canó,
que resisteix encara les bretolades per acció d’alguns, i les d’omissió dels
tots els qui haurien de vetllar per la conservació del patrimoni històric del
poble català. L’actual
terme de Bigues i Riells, amb les parròquies de Sant Pere de Bigues, Sant Mateu
de Montbui, Sant Vicenç de Riells del Fai i Sant Bartomeu de Mont-ras,
pertanyia a la baronia de Montbui, que tenia el seu centre en el castell de
Montbui, que - paradoxes de la vida - es
troba dintre el seu terme. També formaren part de la baronia de Montbui, Sant
Sebastià de Montmajor i l'antic monestir
de Sant Miquel del Fai.
|
|
Vallès Oriental: XXIII Fira del Rellotge de Catalunya a Sant Feliu de Codines
|
|
 XXIII
FIRA DEL RELLOTGE: DIUMENGE 20 DE MAIG DE 2018, MATÍ.
Més de
trenta parades de Fira dedicades als rellotges i al seu món, amb Firaires
vinguts de tot Catalunya, Península i Estranger. De 8h a 14h, Plaça de
l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines (Barcelona). Entrada lliure.
A les
12h Inauguració a la Biblioteca Municipal "Joan Petit i Aguilar" de
l'apartat de llibres dedicats als rellotges i a la mesura del temps. La
biblioteca es troba a la mateixa plaça on es farà la fira, als baixos de
l'edifici de l'Ajuntament.
A les
12.30h recepció del Consistori a l'Ajuntament i lliurament d'una distinció
especial a títol pòstum al Sr. Joan Fernàndez i Curtichs, fundador de la Fira
del Rellotge.
A les
13h personalitats i organitzadors recorregut per la Fira i a l'exposició
temàtica "La Didàctica del Rellotge", al "Museu del Rellotge de
Catalunya", al Casal Cultural Codinenc.
Els punts
imprescindibles de la Fira del Rellotge: La Plaça de l'Ajuntament de Sant Feliu
on hi ha les parades de la Fira amb molts visitants i animació. Al Casal
Cultural Codinenc on hi ha el Museu del Rellotge, a 100 metres de la Plaça
direcció al Centre Cívic. Hi ha grans zones d'aparcament gratuïtes a escassos
metres de la Fira. Al costat de l'Ajuntament hi ha un aparcament gratuït de més
de 200 places. S'arriba també en transport públic, en autobús hi ha la línia de
Empresa Sagales amb la línia Sant Feliu Barcelona i Sant Feliu Granollers amb
molts serveis durant el dia (www.sagales.com). Altres llocs d'interès
propers: Museu Can Xifreda (500mts.), Cim d'Àligues (1,5 km), Parc Usart (1,5
km), Sant Miquel del Fai (7 km – Tancat per Obres), Gallifa (8km), Caldes de
Montbui (6 km).
|
|
Vallès Oriental: El Villar i Santa Maria del Villar
|
|
 Deixava la rotonda de Sant Feliu de Codines i
començava a fer camí per la carretera de Bigues i Riells, el meu objectiu està
justament al límit entre ambdós termes.
El mas o antiga fortalesa del Villar, del municipi de Sant Feliu de Codines
(Vallès Oriental), al Sud de la vila, prop del límit amb el terme de Bigues.
Destaca des de molt lluny la torre rodona medieval, que alguns estimen del
segle XII, i altres ,- l’enciclopèdia catalana - probablement del s XIV;
l’actual edifici és un gran casal amb finestrals gòtics, ampliat l’any 1648 i
en època modernista. Està en un fondal, a la capçalera de la riera del Villar,
afluent, per la dreta, del riu Tenes, l’indret és frondós i ric d'aigua al
límit amb Bigues. El lloc existia el 1007; la casa ha estat sempre en mans de
la mateixa família, malgrat el canvi de cognoms propiciat per la successió en
algun moment per pubilles, fet que comportarà l’entrada del cognom Montagut, en
detriment dels Villar o Desvillar, fins arribar a l’actual propietària de la
nissaga Nualart. M’atenia amb extrema cordialitat primer una de les filles, i
posteriorment tenia ocasió de fer una llarga xerrada amb el pare D. José Sopena
Gusi, que m’explicava alguns fets de la història particular de la família; la
unió matrimonial entre una donzella d’aquesta família, i l’hereu del castlà [*]
del Castell de Montbui. L’entrada dels Montagut originaris de les terres
Gironines, vindrà a potenciar més encara la importància del Mas i les seves
pertinences.
|
|
Vallès Oriental: ''Pels cingles de Bertí i de Gallifa'': una guia, un estudi del relleu i el medi
|
|
 Els cingles de Bertí presenten unes característiques geològiques que els atorga un relleu encinglerat molt singular. Juntament amb altres muntanyes del seu entorn, encara guarden molts indrets poc trepitjats. Els seus autors ens els descobreixen a través d’aquesta guia, que aplega una trentena d’excursions pels voltants de Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines, Castellterçol, Gallifa, Castellcir…
Ramon Tell i Esqué. Nascut a Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell) l’any 1947. De jove es traslladà a Sabadell, on durant el dia treballava al tèxtil i de nits estudiava Magisteri. Graduat en Educació Infantil, exercí de mestre durant bona part de la seva vida professional a la ciutat vallesana. Paral·lelament, amplià la seva formació tot estudiant Filologia Catalana. Vinculat al món senderista i excursionista de la Unió Excursionista de Sabadell durant uns anys. En l’actualitat, ja jubilat, combina les sortides al món natural amb la lectura i l’escriptura. Lliurepensador i cinèfil, li agrada autodefinir-se com un humil treballador de la llum.
Ferran Zurdo (1939). Als tretze anys, els pares no el deixaven anar a la muntanya, perquè era perillós. Aleshores, tenia la motxilla a casa d’un amic, i sortia d’excursió d’amagat. Durant tota la vida, la muntanya ha estat casa seva.
|
Enviat per Redaccio el Dijous, 14 de juliol a les 09:27:28 (1230 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Vallès Oriental: Palaudàries, un oasi entre urbanitzacions
|
|
 Ens trobàvem a Sabadell, l’Antoni Ibáñez, el Feliu Añaños, l’Antonio Mora, el Santiago Moya i l’Antoni Uriz. El nostre pla d’excursió era visitar algunes esglésies i ermites que hi ha disperses dins el terme municipal de Lliçà d’Amunt, al Vallès Oriental. El dia de moment es presentava clar i amb temperatura fresca però agradable.
Tots cinc pujàvem al cotxe de l’Antoni Mora (cal estalviar tot el possible despeses de viatge i alhora energia: bo per les nostres butxaques i pel medi ambient); agafàvem la carretera C-155 de Sabadell a Granollers, desviant-nos abans d’aquesta població per una altra carretera veïnal fins arribar a l’església parroquial de Sant Julià de Lliçà d’Amunt.
Aquesta ja s’esmenta com a tal l’any 1014 i fou integrada a la Baronia de Montbui l’any 1059. Inicialment, depenia del vescomte de Barcelona, després va passar a dependre del bisbe de Barcelona i fou aquest qui, a mitjan segle XII, la cedí al monestir de Sant Miquel del Fai, que va exercir el dret de presentació fins al segle XVIII. Pel que fa a la seva construcció i estil, podem dir que és d’origen romànic, amb elements pre-romànics: finestres de l’absis decorades exteriorment amb elements de corda i de característiques pròpies del segle X. Segurament era més petita que ara: una sola nau de dos trams i l’absis. Entre els segles XV i XVI s’hi van fer reformes i ampliacions clarament renaixentistes, sobretot visibles en la porta; finalment el 1946 es va allargar notablement, desplaçant l’absis a llevant, tot aprofitant els elements antics, i construint al costat sud la sagristia.
|
|
Vallès Oriental: XXI Fira del Rellotge de Catalunya a Sant Feliu de Codines
|
|
 Tot a punt per la XXI edició de la Fira del Rellotge de Catalunya!
Aquest proper diumenge 22 de maig al matí us esperem!
Sant Feliu de Codines està bolcat i preparat per aquesta XXI edició de la Fira del Rellotge, que enguany es dedica a "El Rellotge de Polsera d'ahir, d'avui i de demà".
Els punts destacats de la Fira seran la Plaça de Sant Feliu de Codines amb totes les parades de la Fira i al Museu del Rellotge, al Casal Cultural Codinenc, on hi haurà l'exposició dedicada a "El Rellotge de Polsera".
Si veniu a la Fira us recomanem dinar a un dels restaurants de Sant Feliu o voltants i fer visita al poble i entorn, aquests dies Gallifa i Sant Miquel del Fai estan espectacular i les cascades tenen aigua i cabal en abundància.
Fira del Rellotge de Catalunya
|
Enviat per Redaccio el Dimarts, 17 de maig a les 18:30:55 (841 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Vallès Oriental: XX Fira del Rellotge de Catalunya a Sant Feliu de Codines
|
|
 La Fira del Rellotge de Catalunya celebra enguany la seva vintena edició. Es farà a Sant Feliu de Codines (Barcelona) el proper diumenge 17 de maig de 2015 al matí. Des de un ja llunyà 1996 en que es va celebrar la 1a edició per commemorar el bicentenari del campanar del poble, en aquestes vint edicions s’ha dedicat cada any la Fira i les activitats a temes relacionats amb el Rellotge i el seu món. Aquesta especial 20a edició es dedicarà a “El Rellotge i el Mar” pel que es faran les activitats centrades en aquesta temàtica. Al Museu del Rellotge de Catalunya el dia de la Fira i els diumenges següents es podrà visitar a més de la impressionant col·lecció permanent una gran exposició especial temàtica dedicada a “El Rellotge i el Mar”.
El dia de la Fira, com cada any, la Plaça de Sant Feliu s’omplirà de Firaires que portaran els seus rellotges, recanvis, peces, llibres, etc... tot tipus de materials, peces, eines... relacionades amb el rellotge per vendre, canviar i comprar. Cada any un gran nombre d’afeccionats a la rellotgeria i públic curiós omple la plaça del poble i volta totes i cada una de les parades per admirar les peces o per buscar el recanvi o peça o idea que busquen.
Per completar la jornada rellotger i en commemoració especial pel vintè aniversari, a la Plaça es podrà veure en directe, gratuït i per tots els públic l’espectacle “Carilló” de la Cia La Tal, que es representarà dues vegades, una a les 11:00 i una última i ja com a cloenda a les 13:30h. Aquest espectacle que barreja el mim, el teatre i el món rellotger s’ha representat per tot el món amb gran èxit i segur que farà gaudir a tothom.
|
|
Vallès Oriental: XIX Fira del Rellotge de Catalunya a Sant Feliu de Codines
|
|
 Aquest diumenge 18 de maig, de 8 a 14h, a la plaça de l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines tindrà lloc la XIX Fira del Rellotge de Catalunya.
Els actes de la Fira estaran acompanyats per el Sr. Alcalde i Sra. de FÜRTWANGEN i senyors directors i personalitats de la Fira i Museu de FÜRTWANGEN (Selva Negra) Alemanya.
Els actes previstos són:
SUBHASTA DE RELLOTGES: DIUMENGE 18 DE MAIG A LES 13:30
Tradicional subhasta de la Fira del Rellotge. A la carpa situada a la mateixa plaça on es fa la Fira. Uns lots seran a subhasta inversa. Les peces estaran exposades i seran visitables durant tot el matí. Lloc: a la Plaça de l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines.
EXPOSICIÓ El RELLOTGE DESPERTADOR, al Casal Cultural Codinenc, junt amb exposició permanent del Museu del Rellotge de Catalunya: Col·lecció Sr. MARTÍ AMIEL, Col·lecció TANDETEMPS i altres col·leccions. Dies i horaris: Dissabte 17 de maig de 11h a 14h. - Diumenge 18 de maig de 10:00h a 14h. Diumenge 25 de maig de 12h a 14h.
|
|  |
|
La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
|
|
Hem rebut
9271013
impressions des de maig 2005
|
| Dimecres, 25 d'abril | | · | XVII Fira del Rellotge a Sant Feliu de Codines |
| Dissabte, 29 d'octubre | | · | XIII edició 3 hores resistència sobre terra del Cingles |
| Dissabte, 17 de setembre | | · | Festa de Tardor del Parc de les Olors de Riells del Fai |
| Dilluns, 02 de maig | | · | XVI Fira del Rellotge a Sant Feliu de Codines |
| Dilluns, 22 de novembre | | · | Resultats XIIena edició 3 hores resistència del Cingles |
| Dimecres, 03 de novembre | | · | XIIena edició 3 hores resistència sobre terra del Cingles |
| Divendres, 28 de maig | | · | Èxit de participació a la XV Fira del Rellotge “El Rellotge i l'Automòbil” |
| Dimecres, 12 de maig | | · | Novetats XV Fira del Rellotge ''El Rellotge i l'Automòbil'' |
| Dijous, 29 d'abril | | · | XV Fira del Rellotge a Sant Feliu de Codines |
| Divendres, 13 de novembre | | · | 11ena edició 3 hores de resistència sobre terra |
| Dilluns, 03 de desembre | | · | L’atracció del fall |
| Dilluns, 19 de novembre | | · | Unes 3.000 persones es manifesten contra el Quart Cinturó |
| Dijous, 15 de novembre | | · | Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) |
| Dimecres, 07 de novembre | | · | Recuperem la Font del Cussonell |
| Dissabte, 27 de maig | | · | Nota de la Comissió No a l'autopista |
| Dijous, 25 de maig | | · | L'alcalde de Sant Feliu de Codines satisfet per l'inici de la variant |
| Dissabte, 13 de maig | | · | Nota sobre l’acte de l’11 de maig a Sant Feliu de Codines |
| Divendres, 12 de maig | | · | Sant Feliu de Codines denuncia el projecte d’autopista a la població |
| Dimecres, 01 de febrer | | · | Demanen més protecció pels Cingles de Bertí |
| Divendres, 16 de desembre | | · | La C-59 amb s'ampliarà a dos carrils per banda el 2006 |
Articles Vells
|
|
Portada 
