|
Segueix-nos també a facebook
|
|
|  | | Meteo Moià |  | | Meteo l'Estany |  | | Meteo Collsuspina |  | | Meteo Monistrol |
 | | Meteosat | |
|
| |
|
Berguedà: Basílica romànica de Sant Andreu de Sagàs
|
|
S ortíem del que semblava un atzucac viari, derivat de l’eixamplament de la carretera C-154 de Berga a Vic, el Joan Escoda Prats - que ens deixava l’any passat -, i l’Antonio Mora Vergés; la visió de la romànica excepcional de Sant Andreu, en terres de Sagàs, alhora que ens reconforta, ens fa oblidar ràpidament el caos que acabem de superar.
L'any 839, en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, ja es fa esment de la existència de la parròquia de Sagàs , El 903, el bisbe Nantigi d'Urgell consagrà l'església de Sant Andreu.
Al seu recer es va formar un petit nucli, que va ser l'origen del poble de Sagàs.
Al segle XII es va substituir la coberta de fusta per una estructura en volta de canó de pedra a la nau central i per estructura en quart de volta a les naus laterals.
Entre els segles XVII i XIX s'hi va fer la sagristia a l'absis central darrera el nou retaule barroc, així com les capelles laterals i modificacions a la porta d'accés.
A finals del segle XIX s'hi va afegir l'actual campanar que es va construir a l'angle entre la nau lateral sud i la façana nord.
Després dels notables desperfectes realitzats durant la Guerra Civil, l'immoble va ser objecte de diferents actuacions com la construcció de la nova sagristia i casa rectoral i la recuperació de l'absis central.
|
|
Berguedà: Sant Pere de la Portella, l'abandó imperdonable
|
|
 Anàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés per l’estreta pista asfaltada que des de Sant Maurici de la Quar mena fins al runam del que fou Monestir de Sant Pere de la Portella.
La visió posterior de l’absis, la torre i les restes de l’edifici monacal, no ens permeten fer-nos – encara – una idea cabal de l’infinit abandó en que es troba aquest ‘Bé Cultural d'Interès Nacional’, segons pomposa declaració de la Generalitat de Barcelona feta l’any 2010
No podem accedir a l’interior de l’església, ni a les restes de l’edifici annex; ens expliquen un parell de ciclistes que les obres fa molt temps que es van aturar. Ho fem al petit fossar que malgrat l’actual degradació va exercir la seva funció llargament superada la segona meitat del segle XX.
Més enllà del ‘halo romàntic ‘ que el trasllat per raons derivades de les guerres carlines , de la Universitat de Cervera, fins aquest l’indret des de 1838 a 1840, quan en virtut de les lleis de desamortització de 1.835 – de tant tristíssima memòria - tècnicament no podem parlar ja de Monestir, la història d’aquestes pedres sempre ha estat lligada a la precarietat i la tragèdia.
Hom vincula la fundació del Monestir de Sant Pere, amb el llinatge dels Portella o Saportella, cosa que vindria a confirmar l’escut d’armes d’aquesta nissaga, en el sepulcre de Bernat de Portella. A l’època era costum mantenir i/o fundar un monestir que esdevindria Panteó Funerari de la família. Consta també l’alta protecció de l'abat Oliba, que comportarà moltes donacions de terres, vinyes, horts i boscos, tant dels termes propers com del Vallespir i la Cerdanya.
|
|
Berguedà: Santa Maria de la Quar. El Berguedà oblidat
|
|
E ls ulls encara ens feien pampallugues al Joan Escoda Prats i a l’Antonio Mora Vergés, quan divisàvem encinglerat a 1069 m, dalt d'una mola rocosa, en un pla envoltat per un cingle vertical que ateny més de 100 metres, damunt el coll de Jovell, des d'on domina una magnífica panoràmica sobre la vall de Merlès, el Berguedà i els cims pirinencs, el Santuari de la Mare de Déu de la Quar.
Pujàvem per un accés consolidat amb formigó, el lloc correspon a l'antiga parròquia de Santa Maria de la Quar, esmentada ja el 839 en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell amb el nom d'Illa Corre (probable llatinització de Lakorr, variant sufixal del basc lakarr “munt de grava”, que deu referir-se al penyal on s'alça).
A partir del 840 hi hagué un retrocés en el poblament de tota la comarca que motivà una forta desorganització política i religiosa, i la parròquia possiblement fou abandonada.
Amb la represa de Guifre el Pelós, a partir del 879, s'establiren al territori un sèrie de pagesos que passaren a estar sota la jurisdicció del representant del comte, el vicari del veí castell de la Portella. Fou llavors que l'església va ser reedificada i consagrada pel bisbe Nantigís el dia 1 de desembre del 899. Una mala lectura de l'acta de consagració (“ut veniret ad ecclesias idolorum consecrandas” per “ut veniret ad ecclesias illorum consecrandas”, error rectificat per Cebrià Baraut) havia donat peu a una sèrie d'interpretacions sobre suposats altars d'ídols pagans o sobre una possible profanació de l'església per part dels musulmans, avui dia sense cap fonament. El territori assignat a la parròquia anava des de la riera de Merlès, al riu de Borredà, fins a la serra del Mascaró, al Montsent, i els Quadres (topònim no identificable), i segurament comprenia els territoris actuals de la Portella i de Sant Maurici.
|
|
Berguedà: Mas Trullàs de Calders entre els guanyadors dels concurs d’hamburgueses
|
|
 El passat cap de setmana, Olvan va celebrar amb molt d'èxit la primera edició del festival gastronòmic la Muussegada dedicat a la divulgació i a la promoció del consum de carn de vedella de les 3 races autòctones com la vaca de l'Albera, la Bruna dels Pirineus i la Pallaresa.
La vessant més professional del festival era el primer Concurs Nacional d'Hamburgueses de Vedella, en el que hi varen participar 13 ramaderies i les seves hamburgueses van estar valorades per un jurat tècnic format per 5 persones on hi havia 3 mestresses de casa, el president de la Federació de la Bruna dels Pirineus i el reconegut i premiat xef Oriol Rovira del restaurant Els Casals de Sagàs.
Els guanyadors per categories varen ser:
Categoria hamburguesa carn de vedella bruna eco: Mas Trullàs de Calders (Moianès)
Categoria hamburguesa carn vaca bruna eco: Casa Mestrepere de Pobellà (Pallars Jussà)
Categoria hamburguesa carn de vedella bruna: Cal Font de Sagàs (Berguedà)
Categoria hamburguesa carn d'anoll bruna: Cal Font de Sagàs (Berguedà)
Categoria hamburguesa carn de vedella albera: Mas l'Arbreda de Sant Martí de Llémena (Gironès)
Categoria hamburguesa carn d'anoll albera eco: Baussitges de l'Espolla (Alt Empordà)
Al capvespre del dissabte unes 200 persones varen poder tastar i berenar amb les hamburgueses de carn de vedella autòctona presentades per les ramaderies concursants i el seu maridatge amb vins de la D.O. Pla de Bages
|
Enviat per Redaccio el Dimecres, 30 de novembre a les 09:33:40 (340 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Berguedà: Festival gastronòmic de l'hamburguesa de carn de vedella autòctona
|
|
 Les 3 associacions de ramaders i criadors de les 3 races de vedella autòctona de Catalunya com són la vaca de l'Albera, la Bruna dels Pirineus i la Pallaresa s'han ajuntat amb l'Ajuntament d'Olvan, cuiners i la Diputació de Barcelona per engegar la primera edició de la Muussegada que es defineix com la primera fira de degustació de la carn de la vedella autòctona en forma d'hamburguesa.
Aquest festival gastronòmic se celebrarà el cap de setmana dels dies 26 i 27 de novembre durant tot el dia, al centre de la població d'Olvan i amb tot tipus d'activitats lúdiques relacionades amb la ramaderia i el món de pagès.
El programa és extens i pensat per a totes les edats i tipus de paladars però en destaca la primera edició del Concurs Nacional d'Hamburgueses de Vedella, el dissabte dia 26 entre les 6 i 8 del vespre. També a les mateixes hores hi haurà l'actuació musical del saxofonista Pep Poblet.
Posteriorment la popular cuinera Ada Parellada presentarà l'Hamburguesa d'Olvan i el dia s'acabarà amb un sopar de carn rostida a l'estil "asado" argentí, combinat amb un tast de vins de la D.O.Bages.
El diumenge hi haurà des d'un esmorzar popular amb hamburguesa i guisat de vedella fins a un Mercat de Productes del Berguedà passant per la divulgació dels coneixements dietètics, alimentaris i gastronòmics de la Fundació Alícia i l'actuació de Lo Pau de Pons que presentarà la cançó la Muussegada d'Olvan.
|
|
Berguedà: Sant Salvador de la Vedella. El Berguedà inundat
|
|
 Dir que
qualsevol excés està permès – fins quasi és d’obligada pràctica en el terres
del Berguedà - , és un lloc comú; el Tomàs i la Carmen, em feien arribar unes
imatges – magnifiques com sempre - del monestir de Sant Salvador de la Vedella,
i dels seus entorns; l’antic cenobi s’aixeca tossudament sota la central
tèrmica de Cercs, damunt d’un penyal que sobresurt de les aigües del pantà de
la Baells i que forma una illa.
És
possible accedir-hi amb molta sort, per la carretera de Berga a Puigcerdà, poc
després de Cercs; cal prendre el trencall a la dreta que porta a la Nou. El
monestir és proper a aquesta carretera i s'hi pot arribar per un accés gens
fàcil, si el nivell de les aigües ho permeten. Just a la cruïlla de Fígols surt
una pista que baixa fins el riu i porta al davant del monestir.
Sant
Salvador de la Vedella fou seu d'una petita comunitat monacal depenent de Sant
Sadurní de Tavèrnoles. Els seus orígens cal emmarcar-los en la repoblació de la
comarca del Berguedà.
Els
monjos de Tavèrnoles funden (830) la casa monacal de Sant Salvador, sota la
regla de sant Benet. El nom de Vedella procedeix d'albadella (petita
abadia). Els seus orígens devien ser eremítics, sota el roc on
posteriorment es bastiria l'església romànica s'hi veuen unes coves que devien
ser els primers refugis de la comunitat d'Avadella.
|
|
Berguedà: Fira Berga Bolet 2014
|
|
 Els dies 3, 4 i 5 d’octubre tindrà lloc la Fira Berga Bolet
La Fira Berga Bolet 2014 deixa de ser una fira expositiva i estàtica per passar a ser un espai demostratiu i dinàmic amb voluntat d’oferir una proposta integral del món del bolet en la que s’inclourà la Berga Bolet, el 58è Concurs boletaire, els Mercats i Festes del Bolet al Berguedà i la Cuina del Bolet del Berguedà. Tot plegat, comptant amb la implicació de diferents actors i agents com l’Ajuntament de Berga, el Consell Comarcal del Berguedà, el Departament d’Agricultura, de Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, la Penya Boletaire de Berga, la Unió de Botiguers i Comerciants de Berga – Carrer Major, Hostaleria i Turisme del Berguedà, i l’Agrupació Micològica Berguedana.
Així, a la Berga Bolet d’enguany s’hi podrà trobar també una oferta variada que comptarà amb una jornada tècnica sota el lema ‘Els bolets. Convivència entre la preservació del medi i el rendiment econòmic’, cuina del bolet Berguedà; exposicions i concursos, i activitats organitzades per la Penya Boletaire de Berga. Com a novetat referent al Concurs de Boletaires, enguany es posaran a disposició de qui els vulgui utilitzar dos autocars que faran viatges de Berga al Pla de Puigventós, a un preu que oscil·larà entre 1 i 2c€. Una de les altres novetats importants d’aquesta Berga Bolet és l’obertura dels comerços del nucli antic de Berga, que organitzaran diferents activitats com un concurs de tapes, una arrossada popular, o un concurs de ‘selfies’, entre d’altres, tot ambientat amb la temàtica boletaire. Dissabte les botigues estaran obertes fins a quarts de 12 de la nit i diumenge durant el dia. Les activitats estan organitzades pel comerç del nucli antic de Berga.
|
Enviat per Redaccio el Dimarts, 30 de setembre a les 09:01:25 (912 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Berguedà: Sant Miquel de Lillet a la Pobla de Lillet
|
|
 L’església de Sant Miquel de Lillet es troba en una carena molt propera al monestir de Santa Maria de Lillet.
És una de les poques esglésies circulars existents (rotonda, s’anomenà en certs escrits) i l’única del Berguedà.
L’origen és incert i es barregen diferents hipòtesi:
Per alguns recorda el lloc que ocupava la primitiva església -possiblement triabsidal- de Lillet consagrada l’any 833, essent bisbe d’Urgell Sisebut II dedicada a santa Maria, sant Pere i sant Joan Baptista i erigida pels homes que residien al terme del castell i que al ser construït el monestir fou dedicada a sant Miquel. Aquest suposició sembla ser és contradiu amb la història i l’arqueologia.
Hi ha qui per contra creu que es tracta de la capella edificada pels castlans o senyors del castell com església particular.
També algú suposa que és una església votiva o forària del monestir per ús del fidels.
Una inscripció moderna existent damunt la taula de l’altar diu que fou consagrada l’any 1000 segons ens afirma Antoni Barnola. Josep Gudiol i Cunill diu que la primera notícia precisa és del l’any 1166, si aquesta data és vàlida concorda en el tipus de construcció del segle XI o del començament del XII.
|
|
Berguedà: Dia del Voluntari
|
|
 L'acte s'emmarca dins de la segona edició del Dia del Voluntari a la ”la Caixa” en el qual participen empleats, familiars i jubilats de l'entitat.
Voluntaris de ”la Caixa” del Berguedà organitzen un torneig de futbol amb més 30 infants en situació de vulnerabilitat.
· L’Associació de Voluntaris de ”la Caixa” de la Catalunya Central ha organitzat un torneig de futbol al Camp d'esports del Col·legi Santa Eulàlia de Berga amb motiu del Dia del Voluntari de ”la Caixa”, en el qual els protagonistes han estat 30 nens i nenes en situació de vulnerabilitat.
· Es tracta d’una acció conjunta a tot l’estat espanyol en la qual, en total, han col·laborat 27 associacions i 1.000 voluntaris de ”la Caixa” i hi han participat 2.300 infants en risc d’exclusió social.
· L’objectiu de la trobada, en aquest període de difícil conjuntura econòmica, és sumar esforços entre tots els empleats voluntaris, els seus familiars i els jubilats de l’entitat, juntament amb les entitats socials, amb la voluntat de que es consolidi i perduri en el temps.
|
|
Berguedà: Conveni per al desenvolupament turístic del Berguedà
|
|
El Sotssecretari d’Indústria signa un conveni per al desenvolupament turístic del Berguedà per valor de 700.000 euros.
El Sotssecretari d'Indústria, Energia i Turisme, Enrique Hernández Bento, el Director General de l'Escola d'Organització Industrial, Fernando Bayón Mariné, i el president del Consell Comarcal del Berguedà, Sergi Roca, han signat un conveni per valor de 700.000 euros per potenciar el desenvolupament turístic de la comarca minera més important de Catalunya. El Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme aportarà el vuitanta per cent del finançament.
Després de la signatura, que ha tingut lloc a la Delegació del Govern a Catalunya amb l'assistència de la Delegada del Govern, Llanos de Luna, el Sotssecretari d'Indústria s'ha felicitat per la signatura d'aquest conveni que pretén ajudar a “els emprenedors i les petites i mitges empreses d'aquesta comarca de tradició minera”.
|
|
Berguedà: Santuari de la Mare de Déu de la Guàrdia de Sagàs
|
|
 Se’l coneix com Santuari de La Guàrdia, pertany actualment al terme de Sagàs [ Berguedà ], comparteix però ,una part de les seves terres, juntament amb les del terme de Santa Maria de Merlès amb la comarca del Lluçanès.
El topònim Guàrdia, o La Guàrdia és força comú, tant en terres catalanes, com en les de la resta de la Península Ibèrica, i el seu significat esta clar per a tothom. Som sempre llocs que exerciren en algun moment aquesta funció entre defensiva i ofensiva, que suposa estar a l’aguait dels possibles moviments de persones potencialment hostils. En aquest cas concret el lloc era una avançada de les terres de l’altiplà, i vetllava els moviments que en un sentit o altre es produïen prop del curs del Llobregat.
Situat al nucli de la Guàrdia de Sagàs, es troba en un cim de la serra de Biure, a 630 metres d'alçada. Ofereix unes àmplies panoràmiques del Berguedà.
|
|
Berguedà: Viver i Serrateix es queda sense aigua
|
|
 Viver i Serrateix fa tres dies que està sense aigua. Fins ara, aquesta població s'abastia d'un pou de Montmajor, però la sequera ha fet que les reserves hagin baixat i que s'hagi hagut de suspendre aquest subministrament. Des de llavors, s'han de transportar diàriament uns 230.000 litres diaris en cubes.
L'alcalde de Viver i Serrateix, Lluís Torrentó, ha explicat que el problema és molt greu, ja que la principal activitat econòmica del poble és la ramaderia i això requereix unes quantitats d'aigua molt elevades per al bestiar. Torrentó adverteix que si continua la sequera i s'ha de continuar subministrant l'aigua amb cubes, els perjudicis seran molt greus per aquestes activitats, que no podran fer-se càrrec del cost que això té.
L'alcalde de Viver i Serrateix ha denunciat aquesta situació, ja que considera que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) 'no ha fet els deures' per garantir el subministrament d'aigua procedent de l'embassament solsoní de la Llosa del Cavall. Segons Torrentó, les inversions que ha fet l'Ajuntament en els darrers tres anys en matèria d'aigua anaven orientades a les infraestructures necessàries per quan s'executés l'obra de portada d'aigua des d'aquest embassament, però l'ACA no disposa del finançament per poder executar-la.
'Teníem la idea que aquest any es resoldria i que podríem captar l'aigua de la Llosa del Cavall', explica Torrentó, que diu que 'l'extrema sequera' ha provocat que hores d'ara ja s'hagi hagut de recórrer al subministrament amb cubes.
|
|
Berguedà: Bagà construirà 24 pisos de protecció a l'antiga caserna
|
|
L'Ajuntament de Bagà ha rebut la resposta oficial de la comissió d'Urbanisme que accepta el canvi d'ús del solar de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, per construir 24 pisos de protecció oficial. L'alcalde del municipi, Nicolau Viso, ha confirmat que es faran dos blocs, un de planta baixa més dos plantes, al carrer Pau Casals, i un segon bloc de planta baixa més tres plantes al carrer al carrer Pintor de Sota.
Un cop donat el vistiplau d'Urbanisme, l'Ajuntament haurà d'aprovar el projecte executiu i licitar les obres de construcció dels pisos. Viso ha assegurat que les previsions de l'equip de govern és que es puguin començar les obres durant aquest any, i que es puguin estrenar els pisos abans d'acabar la legislatura, si no sorgeix cap imprevist.
El projecte de protecció oficial contempla també l'arranjament d'una zona verda de 1.300 metres quadrats al voltant dels habitatges, que estarà oberta al públic. L'alcalde ha afirmat que l'equip de govern ha contemplat “el 80% de les al•legacions que es van presentar al projecte, que en un inici preveia fer 42 habitatges i fer una zona verda interior, i que finalment ha quedat en 24 habitatges i en una zona verda que serà exterior, perquè en pugui gaudir tot el poble”.
D'altra banda, en compensació al canvi d'ús que s'ha fet amb el terreny d'equipaments a urbà -en l'edifici de l'antiga caserna-, el consistori l'ha recuperat fent una operació directament inversa a la zona del barri de sant Sebastià. En aquesta zona, la de Sant Sebastià, l'Ajuntament ha canviat l'ús d'una parcel•la que estava qualificada com urbana i l'ha passat com a equipaments.
|
|  |
|
La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
|
|
Hem rebut
9270811
impressions des de maig 2005
|
|
En aquest moment no existeix contingut per a aquest bloc.
|
|
Portada 
