Aquesta
torre està situada a la defensa de la vall de la riera de Caldes de Montbui.
Esta dalt d’un turonet entre la riera i
la muntanya del Farell.
La torre és de planta regular i l’edifici principal té
tres pisos d’alçada i el que sembla una petita torre central, que en
realitat és una claraboia per donar llum
a l’interior de la casa.
Des de la casa tenim una magnifica vista sobre les planes
del Vallès, i en dies clars es divisa el mar.
El lloc - de tot encisador - es un autèntic paradís.
Durant la
Guerra Civil, va ser confiscada per L’ajuntament de Caldes de
Montbui.
L’actual denominació de Torre Nova, sorgiria possiblement a partir de l’ampliació en que es
feu l'esmentada torre central.
Al llarg dels segles la casa ha tingut més propietaris i
sens dubte altres denominacions. Fora molt interessant conèixer aquesta dada.
Va ser propietat de Vidal de Vallgornera i Branciforte quart duc de
l'Aranella.
Llegenda
del mas de les serps:
Aquesta casa es coneix amb el nom de mas de les serps. La
tradició popular diu que va pertànyer a un poderós cavaller que hi va construir
una casa senyorial. Entronca clarament amb la tradició que assigna fabulosos
tresors que inevitablement son custodiats per serps mitològiques.
Bàsicament l’objectiu d’aquestes llegendes - que
s’aconsegueix força - es fer que tothom fugi d’aquestes cases, masos
i/o palaus, i això perquè estan habitades per serps; especialment s’explica en
ocasions que es tracta d’una serp molt gran que ha travessat dues vegades el
mar.
Alguna dada comú en les llegendes en que intervenen
serps.
La Serpent de Cabellera és originària dels deserts del
nord d'Àfrica, des on, presumiblement, els sarraïns n’importaren un munt
d’exemplars en la seva conquesta de la península, que van deixar per arreu per protegir-se la retirada ; d’aquí que
també han estat vistes als Pirineus, aniuades de manera estratègica a l’entrada
de caus que amaguen fabulosos tresors.
Les persones que les han vistes -un pagès primer, i un
pastor- expliquen que es tracta d’una
enorme serp verda, de dos metres de llarg, gruixuda com un tub de rec, i que es
mou amb molt d’encarcarament. A la part posterior del cap té una crinera blanca
i llarga, i davant la presència -que ella creu, potser amb raó, agressiva- dels
humans, s’aixeca en vertical sobre la cua i ensenya les afilades dents de què
està dotada la seva enorme boca.
Les serpents de cabellera han estat vistes, també, pels
voltants de les ruïnes de l'hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, i de les ruïnes del mas de Puigdoure, al
terme municipal de Mura.
Amic lector, ajuda’ns a conèixer la història que
s’endevina apassionant de la torre Nova de Caldes de Montbui.
Antonio Mora Vergés
Portada 
