Moianès: Baumes i molins
Enviat el Diumenge, 08 de juliol a les 06:00:00 per Redaccio |
|
Els solcs fondos que per les terres del Moianès han deixat les mal dites rieres, palesen clarament que l’aigua havia estat l’actiu més important d’aquest altiplà, fins a tres rius neixen en aquestes alçades, el Congost, el Tenes i el Calders. La realitat avui dissortadament és una altra, i això hem fa plantejar algunes preguntes:
Perquè es perd un riu?, i perquè concretament s’han perdut aquests rius interiors?, de ben segur que els experts ens donaran tota mena d’explicacions tècniques, però per a mi que entenc el circuit de l’aigua a la terra, com un exemple palès de la teoria dels vasos comunicants, quan hi ha una demanda desmesurada d’aigua a nivells inferiors, - pensem que la major part de l’activitat humana, en aquest país nostre es fa per sota dels 700 metres d’alçada sobre el nivell del mar - , l’aigua que corria pels nivells superiors senzillament desapareix. Amb l’aigua però també marxa tota l’activitat que hi estava relacionada, adéu molins, adéu agricultura intensiva, i sense solució, adéu població. Avui l’esplèndid – encara – Altiplà del Moianès , no te més que història, i sinó si posa remei, no passarà gaire temps, en que fins i tot això, la història, també es perdrà.
Les baumes s’han format pel pas constant de l’aigua que amb segles de treballs a desgastat la roca, en alguna ocasió baumes i molins es donen alhora, com en el cas del Molí d’en Brotons , dit per alguns també com de la Tosca, prop de Marfà que constitueix sens dubte un dels llocs cabdals en aquest apartat; quan a baumes, citar l’anomenada de l’Espluga a Sant Quirze de Safaja, El Puig de la Bauma a Mura, les Baumes Roges i les seves tines en els límits imprecisos de les Valls del Montcau, la Bauma freda, frontera entre Granera i Monistrol de Calders, i Esplugues en el terme de Castellcir, on avui us explicaran com vivien en aquests edificis construïts a l’abric de la roca els nostres avantpassats, ....... quan a molins, cal seguir els llits avui secs en la major part dels rius esmentats, el Congost, el Tenes i el Calders.
El tram final del Tenes fins a la resclosa on s’emmagatzema l’aigua que els turistes veuran caure els caps de setmana, quan visitin Sant Miquel del Fai, és d’una extrema bellesa, i ens ha deixat les restes d’un molí entre dos saltants d’aigua, que fins a l’inici de la primavera acostumen en major o menor quantitat a portar alguna quantitat del líquid element. La conca del Calders, en la seva vessant de la riera Golarda, ens ofereix la visió del molí de la Datzira, i la terrible història d’aquesta propietat, en la vessant de la riera de Sant Joan el Moli d’en Sala, la seva font i les basses us gratificaran del petit esforç d’arribar-hi, més enllà el naixement de la riera, amb el bullidors del Rubió, donen per un mati. El Congost marxa de l’altiplà per donar ràpidament les seves aigües [ i amb elles els beneficis que això comporta ] a la comarca veïna. Altres rieres de menor importància, permetien també l’explotació de l’activitat dels molins, molí d’en Pujol, i molí Nou de Passerell, prop de Moià, el molí Vell, molí Nou i molí Xic, entre Castellterçol i Castellcir, prop d'Esplugues, el molí de Rocafort i el molí del pla a Santa Maria d’Oló, el molí del Castell a l’Estany,... entre molts altres.
© Antonio Mora Vergés
|
| |
Puntuació promig: 2.5 vots: 2
|
|