Osona: Castell de Sant Martí de Centelles
Enviat el Dijous, 22 de juliol a les 08:00:00 per Redaccio |
|
 En el cim d’una muntanya, a una alçada considerable, es veu, des del poble de Sant Martí de Centelles, un gran roc que amaga en una gran part les runes del magnífic castell que dona nom al poble.
Es puja per un camí amb una forta pendent. Un cop s’arriba apareix, davant de la nostra mirada el sorprenent edifici ruïnós. Una petita escala tallada a la roca dóna accés a La porta de ferro amb barrots rodons. Sembla tancada però al posar la meva mà, suaument va anar cedint. L’arc de la portalada és perfecte, fet amb pedres perfectament tallades. Quan hom passa la porta la imaginació es desborda. Em sembla que entro a un pati ple de soldats, cavalls, dones que caminen a munt i avall amb galledes, paquets de roba, criatures que juguen, ovelles, cabres, soldats d’uniforme. Tot això adobat amb un gran xivarri. A sobre de la gran muralla que dóna la volta al castell, els arquers amb les fletxes penjades a l’esquena, vigilen l’horitzó en calma.
 Tot això he vist i he escoltat en un petit fragment de segon, i després la realitat s’imposa. Res d’això hi ha davant els meus ulls, que ara miren el terra incrèduls. Rocs amagats sota l’exuberant vegetació em donen la benvinguda, darrere d’aquest rocs, una estança il·luminada per una gran quantitat de torxes i moltes cadires al voltant ocupades por homes i dones vestits amb una gran sobrietat i elegància parlen i riuen i dos soldats, amb les llances creuades em barren l’entrada.
Un altra vegada la meva imaginació s’ha desbordat. No hi ha soldats ni homes ni dones. Jo, sola en aquell indret, on només hi ha runes i desolació.
El passat d’aquelles pedres m’absorbeix, no em puc desvincular d’aquella esplendor que, amb tota seguretat, van viure les persones que molts anys abans van trepitjar aquelles pedres…
Irene Tironi
|
| |
Puntuació promig: 5
vots: 1
|
|
Portada 
