Mal d'altura. Excursió per Granera
Data Dilluns, 18 setembre a les 07:23:46
Tema cultura



Hi ha una accepció en el diccionari on s’explica que es tracta d’un estat morbós provocat per la disminució de la pressió atmosfèrica; en el nostre cas però, el mal és manifesta justament en el sentit contrari, quan fa temps que romanem en alçades inferiors als 300 metres, patim tots els símptomes que s’associen al mal d’altura; a conseqüència possiblement de l’augment de la pressió  atmosfèrica, de la contaminació ambiental, i de la reiteració obsessiva d’accions contraries al manteniment del nostre equilibri físic i mental.


Per combatre - una vegada més -  les manifestacions d’aquest estat morbós, ens proposàvem arribar fins a la masia del Salamó, al terme de Granera. Començàvem a caminar abans de les 9,00 del mati, la primera casa que ens trobàvem, la Riera està justament al costat d’una depressió del terreny, on l’aigua havia corregut fa molts i molts anys, avui el torrent està eixut, i l’aspecte de la casa evidencia que ha tingut millors moments; la següent, l'Òssul, ha sofert una profunda rehabilitació, i malgrat l’aparença de l’edifici, diries que de fa temps, no hi ha cap activitat agrícola dins els límits de la propietat, a la dreta la casa dita el Coronell, situada just sota el serrat del mateix nom, sembla desenvolupar encara activitats relacionades amb el món natural.

Ens aturem a retratar les runes de la Païssa, amb aquesta denominació que pensem procedeix de la toponímia possiblement àrab, trobes masos i cases quasi per arreu a Catalunya; la casa d’àmplies dimensions estenia la seva activitat des del llit de la riera, fins a les alçaries dels singles del Salamó des d’on tenim una panoràmica excepcional, que quasi en un angle de 360 graus ens permet albirar totes les muntanyes de Catalunya. 

El darrer tram fins a la masia del Salamó, presenta alguna dificultat a conseqüència sobretot del pas constant de quads, motos i tots terrenys; l’obertura de noves pistes per tal de treure la fusta cremada ha facilitat de manera extraordinària l’accés de vehicles en aquestes altituds que superen els 853 metres. Al llarg de la nostra caminada, en tot moment hem tingut visible la imatge omnipresent de Granera i el seu Castell. 

Ens aturem a esmorzar al Salamó on recollim les queixes d’un dels seus ocupants respecte al trànsit constant de vehicles, i del perill que això representa per la quitxalla; és curiós que aquí també sigui l’abús de la motorització un motiu de malestar.  La nostra menja és senzilla però gaudim d’unes excepcionals vistes que ens fan pensar que son molts afortunats, i que això com quasi totes les coses realment bones o boniques de la vida dels éssers humans, no es paga amb diners. Ens arribem fins al límit de la finca, per recollir imatges de la casa anomenada Sauvatges que senyoreja una fondalada en la que només parcialment el foc va ser-hi present. 

Retornem per Tantinyà on pasturen cavalls; des d’aquesta casa veiem una grua d’obres prop de la que identifiquem com Puigdomènech, i ens alegrem de l’evident retorn, sinó de l’activitat econòmica - que esperem que si - de la presència humana en aquest indret. 

El rellotge ens fa saber que ens apropem a les 13,00, el mati ens ha passat en una revolada, estem certament alleugerits de la nostra particular síndrome del mal d’alçada, i pensem que hem recollit suficient energia per resistir- una setmana més - l’augment de la pressió atmosfèrica, la contaminació ambiental, i l’execució reiterada i obsessiva d’accions contraries al manteniment del nostre equilibri físic i mental. 

 

© Antonio Mora Vergé





Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
http://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
http://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=1645