El camí del Moliner per les Valls del Montcau
Data Dijous, 09 novembre a les 07:44:55
Tema cultura



Sínia de Can VallsLa riera de Talamanca, té quan a restes de l’enginy humà, aplicat a l’aprofitament hidràulic dels cabals d’aigua habitualment escassos, que es recullen en aquesta vessant del Montcau tributaria del riu Llobregat, una gran importància. El Joan Moliner i Manau, al qui nomenem amb tota justícia, sherpa de les Valls del Montcau, ens portaria per aquella contrada en una sortida matinal més que deliciosa.
L’acompanyàvem en aquesta ocasió: el Feliu Añaños Masllovet, el Tomàs Irigaray López, i l’Antonio Mora Vergés.

El primer lloc que visitàvem era la sínia de Can Valls; la sínia era una màquina per elevar aigua des d’un curs fluvial o un pou. Consisteix en dues rodes: l’una horitzontal, a la qual es comunica un moviment de rotació mitjançant un pal horitzontal mogut per un animal, i l’altra vertical, que engrana amb la primera i mou una sèrie de calaixos disposats al llarg d’una cadena sense fi, la part inferior de la qual va submergida en l’aigua del curs o del pou. En aquest cas, l’aigua s’obtenia d’una surgència natural que s’elevava fins a un safareig connectat a un sistema de canals que, per gravetat, la repartia pels horts del marge de la riera. La palanca de ferro, situada prop de la roda exterior, permetia escollir un dels diversos sistemes de canals existents per fer arribar l’aigua a l’hort que es volia regar.



Seguiríem pel costat dret de la riera de Talamanca, fins a la Bauma dels Gobians, el lloc força feréstec, presenta senyals evidents d’una ocupació regular. Advertim unes petites basses quina tasca consistia en servir com a dipòsit d’aigua.

Continuarem fins a la resclosa del Molí del Menut, citat també com mas del Molí del Menut, on podreu gaudir de la contemplació del rellotge de sol, quina llegenda diu:

Dic les hores d’esperança

Quan la mola fa farina. També

Les tinc d’anyorança quan

El sol no m’il·lumina.

Hem volgut respectar la grafia original.

Més avall – quasi un quilòmetre – trobem la sínia del Camí Ral, on aprofitant la lamina d’aigua de la resclosa, fem una fotografia amb l’efecte mirall.

Des d’aquell punt, i fins arribar a Talamanca per la zona coneguda com la obaga del Castell, - on podem gaudir de la contemplació de vàries cabanes de pedra curosament restaurades - tot el recorregut el tenim en pendent.

El tradicional “pas d’home” del Joan Moliner i Manau, ens fa entrar en calor, malgrat la intensa fredor d’aquest matí boirós.

 

(c) Antonio Mora Vergés







Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
http://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
http://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=1652