La barraca de Santa Cecília. Joia de Talamanca
Data Dimarts, 18 de desembre a les 07:17:58
Tema cultura



Ens trobàvem a Talamanca: El Joan Escoda Prats que ens farà de guia, el Feliu Añaños Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés; travessàvem la població fins la part posterior de Castell, on iniciàvem el descens fins a la llit de la Riera de Talamanca, superàvem la Sínia coneguda per uns com del Molí Menut, i per altres del Camí Ral; creuàvem el llit eixut de la riera  per enfilar-nos fins la zona, que en  el mapa del Centre Excursionista de Terrassa, anomenen com Soleis del Molí Menut, a mesura que anem ascendint constatem com a conseqüència dels incendis de l’any 2003, que el paisatge que veiem a la nostra esquerra és d’una elevada desolació; arribem al punt indicat i al costat dret del camí trobem un pla boscós, extremadament brut i descuidat, com únicament és possible trobar-los a Catalunya, i ens hi endinsem a la recerca de la barraca de Santa Cecília, l’anomenem així per la seva proximitat amb les restes de l’antiga ermita dedicada a aquesta Santa.

No triguem gaire a trobar el nostre objectiu; una cabana de pedra seca, de forma rectangular, i d’unes mides més que generoses; ens crida l’atenció  que disposa, d’unes petites obertures a la manera de finestres, d’un banc interior, d’un espai que podria haver fet funcions d’armari, i molt particularment que en l’ampit de la porta, gravat a la pedra hi diu: 6 juny i a sota 1789; les pedres de la façana principal, ens parlen per les seves magnifiques proporcions d’un possible ús en el període romànic.


No podem descartar tampoc, que en aquella zona, cara a cara, de l’actual Talamanca, en algun moment del passat, hi hagués un nucli habitat. Contemplaven la silueta inconfusible de la Talamanca medieval, que deuria mirar també aquest indret en senyal de súplica, pregaria i/o agraïment, fins que possiblement els terratrèmols del segle XV, completant l’acció nefasta per a Catalunya de la Gran Pesta, convertirien l’antiga església de Santa Cecília en la ruïna que avui contemplem.

Tornem amb la certesa amics lector d’haver localitzat una joia de la pedra seca; i ens oferim per a portar-vos-hi  si  no us en sortiu en la vostra recerca.

“Una bona anomenada és millor que un bon perfum“ Coh 7,1, aquest pensament el trobeu recollit en multitud de texts, i està també en l’essència dels qui anomeno sherpas  en els meus relats; no pertanyen certament al poble del Nepal que habita a les zones altes de l’Himàlaia, mundialment coneguts per llur participació en expedicions i estudis, i que son de fet els autèntics guardians del cim del món. El que els fa mereixedors d’aquesta qualificació és la suma dels seus coneixements del nostre país, i l’amor manifest que senten vers la nostra terra. De guies se’n troben per tot arreu, trobar un sherpa és una empresa quasi impossible.

I per descomptat felicitar-lo pel seu enginy que ens ha donat la ocasió i la possibilitat de tornar a Talamanca per a visitar aquesta esplèndida i singular barraca de pedra seca, que mereix amb escreix el títol de Joia de Talamanca.

 

© Antonio Mora Vergés





Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
https://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=1717