moianès.net, el portal del Moianès i rodalies - El canvi climàtic ja és una realitat a Osona

El Grup de Defensa del Ter (GDT) ha presentat un ambiciós treball sobre els efectes del canvi climàtic a Osona. Una quinzena de persones han treballat en aquest projecte que ha estat presentat en una primera jornada a la Universitat de Vic, aquest dimarts a la tarda. Els ponents han coincidit assegurant que 'Osona comença a tenir les primeres conseqüències del canvi climàtic i, per tant, ja és una realitat'.

Les xerrades parteixen d'una conclusió que 'els efectes de la mà de l'home sobre el medi són molt més importants que els del canvi climàtic'. Una afirmació que els ponents han reiterat al llarg de la jornada que s'ha portat a terme a l'aula magna de la Universitat de Vic i ha tingut una durada de més de tres hores.

El meteoròleg, Marc Candela, ha assegurat que 'en els propers cent anys la temperatura màxima augmentarà entre 3 i 4 graus, i les temperatures mínimes podran incrementar entre 5 i 6 graus'. Un increment de durada de les intensitat de les onades de calor és una altre de les conseqüències tèrmiques que afectaran al clima de la comarca. Pel que fa les precipitacions es preveu una lleugera reducció de les pluges, i augmentaran els períodes de sequera, la qual cosa farà que hi hagi més episodis de pluges intenses.

La boira, un dels fenòmens meterològics més abundant i característic de la comarca, disminuirà sobretot durant la primavera i la tardor. El meteoròleg ha subratllat que 'aquest canvi climàtic ja està començant a tenir els seus efectes a la comarca' i ha afegit que 'bona part del canvi climàtic és atribuïble a les activitats humanes'. Marc Candela ha puntualitzat que 'la magnitud del fenomen es pot mitigar i els humans ens podem adaptar al canvi'.

La biòloga especialista en botànica i professora de la Universitat de Vic, Carme Casas, ha parlat de com es pot veure sotmesa pel canvi la vegetació i la flora de la comarca. 'El fet que Osona es trobi situada geogràficament en una zona de transició entre l'àrea mediterrània i l'àrea eurosibariana, és un dels motius pels quals noti més aquest canvi climàtic progressiu del planeta, ja que es caracteritza per tenir una àmplia diversitat biogràfica, altitudinal i climàtica' ha explicat Casas.

L'especialista en botànica ha destacat els impactes directes i indirectes en què es pot veure afectat el tipus de flora i de vegetació, assegurant que 'es produirà, i de fet ja s'està produint en alguns espècies determinades, un allargament de l'activitat i la productivitat de les plantes que recaurà en un avançament del període de creixement de les fulles i el retard de la caiguda d'aquestes'.

Les comunitats vegetals també es veuran afectades progressivament per una simplificació estructural i reducció del recobriment i els límits climàtics de la vegetació de la mediterrània occidental variaran. En aquest sentit, la biòloga ha explicat que 'es preveu un desplaçament progressiu del tipus de boscos osonencs'. Les fagedes i els boscos caducifolis humits són els que es veuran més afectats ja que 'reduiran l'àrea ocupada i seran reemplaçats per altres tipus de zones boscoses'. En el cas de les rouredes de roure martinenc s'expandiran cap al nord i reemplaçaran les pinedes de pi roig. Aquest canvi ve donat per la desaparició de boires abundants que 'reduiran la humitat i, per contra, augmentarà la sequera'.

Les comunitats arbustives com matollars i brolles, amb menys exigències hídriques, s'expansionaran per la superfície de la comarca. Els prats i les pastures també es veuran afectats per un canvi important en la seva composició florística amb més espècies típiques de les comunitats mediterrànies.

Els ecosistemes terrestres són un altre dels camps que s'han tractat en aquesta primera jornada. L'enginyer tècnic, Carles Martorell, ha subratllat que 'la fauna invertebrada i vertebrada de la comarca ja es comença veure afectada per aquest canvi climàtic' i ha posat com a exemples 'la possible desaparició a nivell local de la papallona Apollo, el Tritó Pinenc o la granota Roja'. Per contra, el canvi també pot facilitar l'expansió d'espècies com la formiga argentina 'provocant competència a moltes altres espècies autòctones' afegeix Carles Martorell. Segons ha explicat el tècnic 'el Cucut i la Guatlla comencen ja a tenir un endarreriment significatiu pel que fa el seu període migratori' i ha afegit que 'el Falciot negre i el Rossinyol ja registren un avançament de l'ordre d'una setmana'.

La biòloga Ester Vinyet ha parlat de les alteracions antròpiques en què es veurà afectat el sòl, la qual cosa provocarà un degradació d'aquest i com a conseqüència una degradació de la producció d'aliment. Ester Vinyet ha assegurat que 'per prevenir aquest impacte en el sòl el que cal és aplicar menys fertilitzants' i ha destacat la necessitat de 'realitzar mapes de sòls de la comarca, que no se n'ha fet mai cap, desenvolupar normatives de protecció del sòl, i incidí en el codi de bones pràctiques agràries i actualitzar-lo ja que des del 1998 que no s'ha retocat'.

El veterinari Ferran Garcia ha subratllat 'la insostenibilitat del sector ramader a la comarca, en concret el sector porcí' argumentant que 'el 90% de les granges són integrades'. Ferran Garcia ha assegurat que 'tot i que hi ha hagut una reducció del nombre d'explotacions, la quantitat d'animals ha incrementat, concentrant el nombre granges'. En aquests sentit ha remarcat que 'el 1982 a cada granja hi havia de mitjana 95 caps de bestiar, i actualment n'hi ha més de 600'. El veterinari ha subratllat que 's'ha d'actuar en aquest sector ja que pot tenir repercussions molts més importants de les que ja està tenint en el medi'.

La segona jornada es portarà a terme el proper 31 de març al Museu Industrial del Ter de Manlleu (Osona) a on els ponents parlaran de com es veuen i es veuran afectats els recursos hídrics, els residus, la indústria, l'energia i el territori, de la comarca amb el canvi climàtic que segons els ponents 'ja és una realitat'.