moianès.net, el portal del Moianès i rodalies

Sobta força que en aquest país nostre on el pedigree democràtic en el millor dels casos, és comparable al borrissol dels recent nascuts, qualsevol discrepància, qualsevol comentari crític , qualsevol manifestació de disconformitat, sigui titllada de feixista. I ja es fa molt difícil d’empassar , que determinades persones del món polític, amb una trajectòria dubtosa, quan no notòriament amoral, siguin els llançadors d’aquesta mena de qualificatius.

En el fons de la qüestió però, hi ha el tema del desconeixement generalitzat sobre que va ser el feixisme; el fenomen lluny de cenyir-se únicament al regim del General Franco, va tenir una enorme difusió, amb més o menys èxit, per tota Europa, Portugal, Polònia, Hongria, Grècia, Letònia ,tampoc els països de més tradició democràtica van restar lliures de grups d’aquesta ideologia, camises negres de Mosley a la Gran Bretanya, francesos de la Croix de Feu, els Heimwenren austríacs, els rexistes belgues, la NSB holandesa, i per descomptat les gran estrelles del feixisme, la Itàlia de Mussolini, i l’Alemanya d’Adolf Hitler ; malgrat la derrota militar a la Segona Guerra mundial, el fenomen [ per dir-ho d’alguna manera ] tindrà continuïtat en els governs de l’Amèrica Llatina, i s’incorporarà subreptíciament en el pòsit ideològic de molts Partits considerats democràtics d’arreu del món. El President G. Bush practica polítiques clarament feixistes, tot i considerar-se un campió de la democràcia i la llibertat.

El feixisme Itàlia apel·lant al paper rellevant de les élites com havia teoritzat Vilfredo Pareto , acaba amb un sistema de Partit Únic, eliminant als opositors amb mètodes violents, i desfent els moviments obrers, en el denominat sindicalisme vertical , en el que empresaris i treballadors s’han d’associar obligatòriament, vindran desprès les invasions d’Etiòpia, d’Albània, i la gloriosa intervenció a la Guerra Espanyola i finalment a la Segona Guerra Mundial. En el terreny econòmic el feixisme intentarà fer realitat l’anomenat sistema de “Juan Palomo,” l’autarquia , que volia acabar amb qualsevol dependència exterior.

Amb una tant minsa base intel·lectual, posat en pràctica en països essencialment deshonestos i corruptes, el feixisme va ser la sublimació dels pitjors malsons de la humanitat.

Certament a Itàlia, a l’Alemanya Nazi , al Portugal d’Oliveira Salazar, a la Grècia de Metaxas, a la Polònia de Pilsudski, a la Hongria de Gömbös, Imredy, la Letònia de Ulmanis i a l’Espanya franquista, el sistema es va veure desbordat per l’allau d’aprofitats, lladres, estafadors i corruptes en general, que indefectiblement han fet - en el imaginari popular – associar aquestes conductes als governs feixistes.

Avui també l’allau d’aprofitats, lladres, estafadors i corruptes en general , nodreix les files de tots els Partits Polítics; està clar que NO TOTS els militants pertanyen a aquesta espècie, però abans de qualificar alegrement algú del que sigui, entenc que cal fer una mínima distinció, feixistes son els qui tenen i pretenen implantar aquesta ideologia, i d’aprofitats, lladres, estafadors i corruptes en general, dissortadament n’hi ha en totes les formacions polítiques, com de maleducats, estúpids, bocamolls,.....

Avui dissortadament es dediquen a la política – en tots els partits – massa persones que lluny de perseguir el benestar de la comunitat, pretenen únicament aconseguir el seu, o en el millor dels casos, el dels seus germans, parents i/o amics.

En qüestions d’etiquetar cal anar amb peus de plom, sovint succeeix que qui senyala, queda senyalat.