Niàgara, el tro d’aigua
Data Dimecres, 13 de desembre a les 18:30:00
Tema cultura



Niàgara, el tro d'aiguaEl proper divendres dia 15 de desembre a les 8 del vespre, a la biblioteca de Moià es presentarà el llibre d’Albert Parareda, “Niàgara, el tro d’aigua”.


Albert Parareda va neixer a Moià l’any 1947 i viu a Sant Martí de Llémena (Gironès).
Periodista i escriptor, ha publicat a l’Editorial Barcanova les obres següents: Aprendre a morir, aprendre a viure (2002), un assaig per prendre consciència de tot allò que fa referència a la mort, i que fou finalista del premi Joan Maragall d’assaig; Via fora, lladres! (2003), un estudi històric sobre la revolta dels pagesos de remença contra la servitud feudal; i Buda, el lotus blau (2004), una biografia de Buda i una explicació elemental de les essències del budisme.

Albert Parareda diu que “
m'agradaria fer constar que tinc la immensa sort de poder-me dedicar a fer el que més m'agrada: escriure. També vull dir que visc amb la meva dona en un mas a Sant Martí de Llémena, un lloc encantador a disset quilòmetres de Girona. Tenim un gat i una gossa que estan molt ben avinguts, mai no es barallen per res. També tenim un marrà i unes quantes ovelles que són l'equip de jardineria: ens mantenen la finca neta d'herba. El marrà es diu Melo, és molt tossut i cregut. Ara comprenc perquè, quan jo era petit, la meva mare sovint em deia que era més tossut que un marrà.
Estic content de viure, de tenir salut i de tenir gent al meu voltant que m'estima. No puc demanar res més. L'única cosa que puc dir és "gràcies!".”


Ressenya del llibre.
Quan en Marc Bordeneuve arribà a Quebec l'estiu de 1626, la colònia francesa era ben poca cosa. Només una seixantena de persones, la majoria homes, s'arriscaven a passar l'hivern en aquell petit assentament, l'únic nucli habitat pels blancs en les immenses solituds del Canadà d'aleshores.
Samuel Champlain, el fundador de Quebec i governador de la colònia, deia que França havia de construir forts i portar urgentment nous colons a la vall del Sant Llorenç. Si aconseguien controlar el riu, tindrien a les mans la clau que obria la porta dels Grans Llacs i controlarien el cor de l'Amèrica del Nord. El conflicte amb els anglesos, que també havien iniciat una cursa frenètica per possessionar-se d'aquell territori verge, era inevitable. I, enmig d'aquell ball d'interessos colonials, hi havia els pobles autòctons, que els blancs feien servir, sense mirament, com a peons de la seva política i com a carn de canó en les seves guerres.

En Marc, que havia d'prendre la llengua dels attawandarons i preparar el terreny perquè arribessin els missioners jesuïtes i, més tard, els colons, era la punta de llança de la colonització francesa. La feina que se li havia encomanat era la mateixa que havia fet l'Étienne Brulé amb els indis hurons. El que en Marc no podia preveure era que es tornaria a enamorar, que tindria un fill, que els anglesos ocuparien Quebec i que, com a conseqüència de tot plegat, hauria de passar vuit anys vivint amb els attawandarons. Quan sabrà que els francesos han tornat al Canadà, intentarà de totes totes arribar a Quebec per embarcar-se de nou cap a França. Uns esdeveniments imprevistos, però, el faran canvir d'idea.






Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
https://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=464