Un nou Museu per Moià
Data Dimarts, 19 de gener a les 20:27:32
Tema cultura



L’any 1935 s’iniciava l’aventura del Museu de Moià, una institució que començà a caminar agafada de la mà de Joan Estevanell i Riera en els difícils moments de la guerra civil i que va contribuir de manera decisiva al salvament de bona part del patrimoni històric, artístic i documental moianès.

Un altre moment transcendental per al Museu és quan, en la dècada dels anys cinquanta del segle passat, s’inicien les troballes arqueològiques a les coves del Toll. En aquells moments l’existència del Museu de Moià va permetre que la part més important dels materials extrets de les excavacions es quedessin a la vila i se n’evités la total dispersió, si bé una part significativa es troba, encara ara, en mans de diferents institucions o particulars.

Arribem ja al moment actual. Des de 1997 el Museu de Moià es troba dins de Can Casanova, en una situació jurídica complexa, ja que l’edifici, en ser propietat de la Generalitat de Catalunya i catalogat com a monument, presenta tota una sèrie de problemes que impossibiliten al Museu de Moià el compliment dels requisits que preveu la Llei de Museus de Catalunya per a l’obtenció del registre i la seva consideració com a museu de ple dret.


El fet que el Museu de Moià no pugui obtenir aquest registre comporta tota una sèrie de conseqüències negatives. En podem destacar dues: en primer lloc, impossibilita l’accés de la nostra institució a una bona part de les subvencions de la Generalitat per a aquests equipaments. En segon lloc, l’actual normativa disposa que tot el material arqueològic que s’extregui dels diferents jaciments, una vegada estudiat, ha de dipositar-se en un museu registrat o, en el seu defecte, en els magatzems que la Generalitat té habilitats.

Això ens afecta de manera important. Cal tenir en compte que, des de fa una colla d’anys, a Moià tenim dos equips d’excavació que fan campanyes anuals a la bauma del Gai i al complex Toll-Toixoneres, uns equips punters en dos jaciments que any rere any es consoliden com uns dels més importants a nivell internacional per a l’estudi de la prehistòria. Correm, doncs, el risc, si no podem tenir un museu en bones condicions, que tot el material que anualment s’extreu, una vegada estudiat, quedi dipositat en un magatzem a la Zona Franca de Barcelona o en qualsevol altre lloc del país, perdent així Moià una part important del seu patrimoni.

Des de l’IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dirigit per Eudald Carbonell, institució promotora de les excavacions al Toll- Toixoneres, s’ha proposat Moià com a seu d’un dels centres d’interpretació de la prehistòria d’una xarxa que s’està creant a nivell internacional. Utilitzant com a fi l conductor l’ós de les cavernes (recordem que el Toll és un dels punts a nivell europeu més rics en aquest tipus de fauna), el Museu de Moià hauria d’explicar l’evolució de la fauna del Quaternari i la seva relació amb l’espècie humana; tot això a l’aixopluc de les troballes a les excavacions moianeses.

En primera instància, el destí d’aquest centre d’interpretació seria part de l’antiga fàbrica de Cal Comadran. Això pot comportar tota una sèrie d’aspectes beneficiosos: en primer lloc, conservar un element emblemàtic del patrimoni industrial moianès; en segon lloc, eliminar totes les través per a l’obtenció del registre per al Museu de Moià; en tercer lloc, disposar d’una institució moderna i equipada que permeti el desenvolupament de totes les activitats que li són pròpies, el dipòsit dels materials procedents de les excavacions i les millors condicions per al seu estudi, i finalment disposar d’un museu amb una important capacitat d’atracció de públic que pugui generar riquesa a l’entorn.

No hi ha dubte que es tracta d’un projecte de gran interès i atractiu, alhora que molt ambiciós i, per tant, un projecte amb un cost econòmic elevat.
Així, per a conduir-lo a bon port, requereix un ampli consens polític i social en el territori. Per tant, es tracta d’un projecte amb un termini d’execució forçosament llarg i que necessita una planificació molt acurada, perquè cada pas que es faci sigui en la direcció correcta i els recursos que s’hi esmercin s’inverteixin de la millor manera possible.

Òbviament, la recerca de fonts de finançament del projecte serà complicada i requerirà una implicació important de les institucions públiques. Per desgràcia, la crítica conjuntura econòmica general i la delicada situació de les arques municipals representaran de ben segur un fre al projecte. De tota manera, això no ha d’aturar la recerca de fonts alternatives de finançament. Cal partir d’una base també molt clara: qualsevol equipament, i un museu de manera molt especial, no acaba el seu recorregut el dia de la seva inauguració. Cal preveure uns costos de funcionament, de personal, de manteniment, de promoció, de generació d’activitat... Per tant, caldrà una gestió acurada i una planificació encarada a obtenir i generar recursos suficients perquè quedi garantit el correcte funcionament de la institució sense que aquest cost representi un llast per a l’Ajuntament.


Marta Fàbrega i Gallaguet
Museu de Moià






Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
https://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=868