Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

opinió
[ opinió ]

·L'observador
·Trobarem a faltar el teu somriure
·No tot anirà bé!
·Estem condemnats al confinament perpetu?
·Banderes d'oració
·Això és una “guerra”
·L'Hostal del Llop
·La recuperació de la masia catalana
·Recollir-se davant l'infinit

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
Meteo Moià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Collsuspina
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
Aportacions: Despistats, però feliços
Enviat el Dimecres, 08 de maig a les 09:14:03 per Redaccio

opinió
El que ara explicaré és una experiència que ens va passar al meu home i a mi; sense dir noms, però segur que els que ho saben es faran un fart de riure.

El dia 5 teníem una excursió a Ivars d’Urgell, havíem de visitar el Castell del Remei, on uns franciscans tenen cura de canalla disminuïda, i un estany recuperat que en temps d’en Franco havien fet assecar.

Sabíem el lloc de trobada i l’hora.

Va passar que el senyor que es cuidava de l’excursió va emmalaltir i ell, molt cortesament, es va preocupar de nosaltres i ens va enviar un correu per dir-nos exactament on era el punt de trobada.

La mestressa, o sigui, jo, va llegir el correu per sobre i no es va adonar que el lloc de trobada no era a l’Institut tal com ens pensàvem, sinó que era en un altre lloc, a la parada d’autobusos de la ciutat.

Ens llevem a les set del matí, ens preparem i marxem cap al punt de trobada erroni. Arribem allà, on hi havia un autocar, i ens vam pensar que era aquell, el nostre.

Ens hi vam dirigir, i jo pujo les escales i pregunto a la conductora que a on es dirigeix i em contesta que a “Cervera”. El meu home ho sent, no diu res, em dóna una embranzida cap dins i seiem tan tranquils.

Estàvem tranquils tot i haver-nos dit que l’autocar anava on anava perquè era l’únic que hi havia al lloc i a l’hora que ens havien dit. Havia de ser aquell.

L’autocar arrenca. La poca gent que hi anava va començar a xerrar. Hi havia una senyora que també es creia que anava al Castell del Remei i, és clar, nosaltres ho sentíem i ens pensàvem que estaven fent broma.

El director de l’excursió ens explicava que hi havia un altre autocar que ja havia marxat i que estava esperant un matrimoni (nosaltres), i vàrem suposar que eren dos autocars que anaven allà mateix. Un de ple i el nostre, més buit.

En teoria, aquests autocars acostumen a parar a Ponts perquè la gent pugui  baixar a esmorzar i fer un pipí, i aquesta vegada, quina coincidència, ens vam aturar en un restaurant abans d’arribar a Ponts.

Nosaltres esperàvem atrapar l’altre autocar a Ponts i afegir-nos-hi.

Allà ja ens vàrem començar a estranyar. El senyor que portava l’excursió cap a Cervera ens va dir el preu que costava el viatge.

Evidentment no era la mateixa quantitat que havíem pagat per anar a Ivars d’Urgell, però vàrem pensar que tot plegat ja s’arreglaria.

Quan aquest senyor ens dóna l’acta del dia i veiem que, veritablement, van a Cervera, a la universitat –ben bé no sabia què hi anaven a fer–, a nosaltres ja ens va començar a pujar la mosca al nas. 

El meu home, encenent-se; primer jo estava calmada, m’adono que realment no volem anar a Cervera, tot i que hi podia haver fet moltes fotos, inclús de la Universitat, que segur que és ben bonica, però faig un cop de cap, m’aixeco i pregunto a la mestressa del restaurant –per cert, molt atenta– si sap alguna manera per tornar enrere, o sia, tornar a la Seu d’Urgell, i precisament em contesta que en uns tres quarts d’hora sortia un autocar de línia de Ponts cap a la Seu d’Urgell.

Ah, què em va haver dit!

M’atanso al meu home, li ho explico, està d’acord per tornar i tot seguit me’n vaig a parlar amb la conductora. Li dic que volem tornar enrere i que si és tan amable de parar a Ponts per poder baixar i agafar l’autocar cap a la Seu.

Vam parlar amb tota la gent, molt macos i amables tots –per cert, ells no tenien res a veure amb la decisió presa–, i agafàrem altra vegada l’autocar de Cervera per pocs minuts, ja que de seguida vam arribar a Ponts.

Baixem de l’autocar de Cervera i tot just l’autocar de la Seu obre les portes i la gent hi puja, que ja ens tens a nosaltres cap dins; i aquesta vegada, de tornada cap a la Seu d’Urgell. No direu que no va ser oportú…

Resultat: Vam marxar de la Seu a les vuit del matí cap a Ivars d’Urgell i a les onze ja tornàvem a ser a la Seu. Quina rapidesa, oi?

Què us sembla la petita odissea? És per riure o per prendre’ns per idiotes?

De totes maneres, jo em vaig quedar amb la pel·lícula que si no havíem anat a visitar el Castell per alguna cosa devia ser. Diuen: “No hi ha mal que per bé no vingui”, i em vaig quedar amb això.

Vaig passar una dia ben bo a la Seu; l’únic, el meu marit, que quan li vaig dir que hi havia el correu del senyor que portava el viatge a Ivars d’Urgell i ens deia el punt exacte de reunió, que no era el mateix que sabíem, gairebé m’ofega per atabalada, per no haver-lo llegit com Déu mana.

Per sort, ja veieu que he pogut fer l’escrit.


Rosa Ventura Cutrina

 
Enllaços relacionats
· Més sobre opinió
· Notícies de Redaccio


Notícia més llegida sobre opinió:
El fantasma del castell de ... Montjuich


Vots de l'article
Puntuació promig: 0
vots: 0

Si us plau espera un segon i vota per aquest article:

Excel·lent
Molt Bo
Bo
Regular
Dolent


Opcions

 Versió per a imprimir Versió per a imprimir


Temes associats

opinió

"Usuaris registrats" | Entrar/crear compte | 0 Comentaris
Els autors dels comentaris són els únics responsables del seu contingut.
La Redacció es reserva el dret d'eliminar un comentari si ho creu oportú.

No són permesos els comentaris anònims, Regístra't si us plau


Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.27 Segons