moianès.net, el portal del Moianès i rodalies

Des de l’antiguitat més remota, quan encara desconeixíem l’agricultura, i possiblement també la depressió, encara que no certament l’estrès, en aquest paratge era habitual la presència humana. La balma o bauma que avui us pot acollir com residència casa de pagès, o senzillament per gaudir de la contemplació de l’esplèndida casa, que al llarg del segles [ i així ho pregonen les diferent obertures a la façana ] s’ha anat transformant, de la balma inicial oberta als vents, a un primer habitacle senzill, darrera un mur de pedra, per seguir amb una primera façana amb una única obertura a l’exterior, continuar amb les primeres finestretes en alçaria de petites dimensions, tocar el cel amb els mans amb el finestral medieval, per concloure – de moment – en els balcons i finestres més propers ja als nostres dies.

Seguim des de Mura l’itinerari marcat, comencem al costat de la riera, davant per davant del Centre d’Interpretació i anirem guanyant alçaria fins assolir la Creu de la Vila, darrer punt des del que és visible encara la població i primer lloc des d’on divisem ja el Puig de la Balma; des d’allà en suau descens ens arribarem a la casa, coincidint en el darrer tram amb la pista forestal que permet l’accés amb vehicle des de la carretera de Mura a Rocafort.

Abans d’esmorzar pugem fins al lloc on feien el vi i el guardaven, sota la paret de pedra ennegrida pel fum dels segles, hi ha una exposició d’alguns dels estris que es feien servir en aquesta tasca, visitem també la capella de Santa Margarida, els baixos de la balma i acabàvem entaulats gaudint del pa torrat, d’una excel·lent amanida, d’unes botifarres a la brasa, regades amb un vi negre que passa com l’aigua, per concloure amb un talladet ; tot plegat ens retorna amb escreix les energies esmerçades en el camí des de Mura. En la tornada baixem fins al torrent dels codolosos, el resseguim fins al Molí i des d’aquell punt fins al Centre d’Interpretació de Mura anem fent via per la carretera.

No hem tingut ocasió de fer recerca, el lloc sens dubte te molta història, i una bona part des dels darrers 1000 anys la podreu seguir sense dificultat en l’exposició i àdhuc en la visita a la casa museu; esperem una propera ocasió per refer el camí, ara en sentit contrari, per buscar puntes de fletxa, destrals de ma, i qualsevol altre rastre [ que hi son ] de la presència en aquelles contrades dels nostres avantpassats caçadors.

A peu, o en cotxe si d’altra manera no us es possible, feu-vos un espai a l’agenda per gaudir d’aquesta meravella, regaleu-vos si més no un bon esmorzar, o si encara teniu el cor [i d’altres parts del cos joves ], un cap de setmana en aquest autèntic paradís.

Us penarà per sempre més, si no seguiu aquesta recomanació amical. Queda dit.

© Antonio Mora Vergés