Anàvem a la terra dels
Tarbelli, la Maria Jesús Lorente, la Carmen Toledo, el Feliu Añaños, el Tomàs
Irigaray i l’Antonio Mora; ens havien convidat el Sergi i l’Ester.
Haurem de tornar
perquè Torelló necessita i demana més d’una visita; ens posaven un caramel a la
boca al creuar els jardins que ens portaran a la Plaça Vella, on - paradoxes de la vida – un autèntic
‘tarbelli’, Guillem Parrella, cap al 1560, deixava enrere la pobresa i les
guerres de religió de la seva Alvèrnia natal per establir-se a Torelló on va
treballar com a paraire.
Al tombant de segle,
quan ja havia fet fortuna, es va
instal·lar a la Plaça Vella o del Mercadal, en una magnifica casa que
porta el seu cognom, i que avui pertany a l’Ajuntament.
En dues generacions, els Parrella van passar
de simples immigrats francesos a ciutadans honrats de Barcelona. Gràcies a la
seva empenta, els Parrella foren alguns dels grans protagonistes que van
dinamitzar l’economia del país als segles XVI i XVII, i entraren ràpidament en
els cercles més selectes de la societat.
El Tomàs; qui sinó?, me’n ensenya un escut situat
damunt d’una gran portalada, que possiblement pertanyia a les germanes de la
congregació dels Sagrats Cors, que l’any 1941 vivien a l’últim pis de la casa de Can Parrella
que es va habilitar com a residència i convent.
Havíem de veure l'església
parroquial de Sant Feliu de Torelló, que existia el 881, reedificada en més
d'una ocasió, l’any 1672 prengué la forma actual, precedida de dues torretes a
cada banda de la façana i amb un esvelt campanar.
El 1688 en fou beneïda
la nau central, però la façana i el campanar es construïren entre el 1704 i el
1713, si bé posteriorment encara s'hi edificà, sobretot a la façana.
Ens ho expliquen - l’església al bell mig de Torelló,
roman tancada un dissabte al migdia amb pany i forrellat - que l’any 1936 fou
destruït l'antic retaule barroc de Pau Costa, obrat entre el 1706 i el
1710, i altres retaules i imatges. Ens
perdíem també la visió d’un altar lateral on es venera el cos del màrtir sant
Fortià, un dels sants innocents que hauria estat sacrificat per Herodes i
transportat a Torelló el 1298, segons una tradició local. És un sant de devoció
molt arrelada en el Torelló històric i molt viu en l'onomàstica antiga i
actual.
Com a turistes, més
que com a catòlics – que també – volem fer arribar a qui pertoqui, que aquesta
‘moda’ de tancar les esglésies, que són alhora que llocs d’oració i pregaria,
monuments de gran interès, és un total i absolut despropòsit. Màxim en un país
on l’índex d’atur supera escandalosament el 20% de la població.
Entenem - malgrat
combatreu - que el Govern del Regne d’Espanya faci la punyeta a Catalunya i als
catalans; ara, que ens la fem nosaltres mateixos, ja passa de mida, oi?
Antonio Mora Vergés
Portada 
