N’havíem parlat amb la Geni de Santa Mònica.
M’agrada la seva tesi que situa aquest espai natural dins del món Càtal, com un
fenomen més que s’explica únicament des de l’animisme.
Posem-nos en situació:
Tenim un perill greu i manifest per als
Càtals que corren en direcció al gran riu [aleshores era efectivament Gran l’actual Llobregat], heu de fer l’esforç d’imaginar-vos la orografia
primigènia, ni Manresa, ni l’autopista més cara del món, ni el Pont Gòtic de
Vilomara, ni.... en sou capaços? ; en
la seva carrera vers el gran riu s’interposa l’esvoranc paorós que segles a
venir, s’anomenarà Arnaules, el xaman “el que coneix“, es descalça i
amb els peus nus damunt la terra, com formant-ne part, prega als deus de la
natura per trobar una sortida a aquell atzucac terrible; poseu-hi soroll,
polseguera, espant d’aquells caçadors, tant i tant innocents, malgrat la seva
aparença, i la resposta en forma de pont la podreu contemplar avui encara.
L’empleat bolivià de la darrera granja, des d’on ja es fa visible el
pont, al temps que ens indicava l’accés més habitual, assentia quan al
caràcter màgic, del que qualifiquem avui
con un fenomen natural.
Com sempre reproduïm alguna dada tècnica, que
sens dubte us ajudarà a fer-vos una més complerta idea del que estem enraonant:
El pont de les Arnaules o pont Foradat és un pont natural de roca que es troba
a la costa de la dreta de la vall del Llobregat damunt del Pont de Vilomara
però en terme de Manresa, a la zona coneguda com les Arnaules. Es tracta d'una
llarga llenca de roca calcària nummulítica que ha quedat separada del vessant
per on discorre un petit i esporàdic torrent, formant un pont natural de roca
que uneix els dos costats. La calcària nummulítica és una roca especialment
dura, resistent a l'erosió. Si l'observem de prop, millor allà on tingui
fractures recents, veurem que està feta de fòssils com llenties, els nummulits,
cimentats per una matriu calcària. La capa de calcària nummulítica que forma el
pont natural queda ja ressaltada al perfil del vessant de les Arnaules, perquè
l'erosió n'ha anat buidant els materials de sobre i de sota. Al punt del pont,
la capa de calcària deuria tenir dues esquerdes o diàclasis prèvies,
paral·leles. L'acció erosiva del torrent, petit però amb molt pendent, ha
esfondrat el terreny a partir de l'esquerda interior, aïllant l'esvelt pont de
roca que, per ara, resisteix. El pont de les Arnaules mesura 27 m de longitud
total, dels quals 13,2 m corresponen al tram buit per ambdós costats, l'amplada
oscil·la entre els 2,7 m de la secció més ampla als només 85 cm de la més
estreta i queda suspès a 10,7 m, damunt del torrent. L'autopista C-16 Terrassa -
Sant Fruitós passa només a unes desenes escasses de metres per damunt d'aquest
vessant. El seu talús s'acosta perillosament al pont, que podia haver quedat
sepultat. Per poc, però afortunadament el pont de les Arnaules va quedar fora
de l'àmbit del moviment de terres de l'autopista.
En el nostre l’imaginari col·lectiu, existeixen molts Ponts del Diable, fets sempre
en una sola nit, o de forma molt ràpida, i amb la condició que el Diable es
quedaria l’ànima del primer ésser que creus per damunt.
Del món Càtal, tenim referències que reforcen
contràriament la visió positiva de Déu; la Porta del Cel, El Vell Guerrer, El Codro Bressol, i ara
també aquest magnífic pont natural, que tothom coneix com Arnaules o de les
Arnaules.
En qualsevol país civilitzat i fins
possiblement en una Catalunya sobirana, el lloc seria accessible des de
l’autopista, on amb els rètols habituals, càmera fotogràfica i/o altres
símbols, s’indicaria al viatger que té la ocasió de gaudir d’una meravella
“natural”.
Se’ns fa cada cop més feixuga aquesta forçada
relació amb Espanya.
© Antonio Mora Vergés
Portada 
