Des del mirador del meandre del Calders,
baixaven per un caminet direcció al Molí del Castell.
El camí
és estret i va fen ziga- zagues, al fons ja es divisa les diverses
construccions que conformen actualment el molí. Al cap d’uns 20 minuts a
l’esquerra del camí ens trobem el pou de
glaç de Calders, únic que es conserva en aquest terme.
L’indret s’ha netejat tot recentment i ve de
gust fer-hi una paradeta. Podem comprovar el que ens diu un plafó explicatiu al
costat del pou; ens diu entre altres coses que és de planta circular,
semisoterrat, ja que bona part del cilindre dipòsit, és de construcció
exterior, abocat al pendent del relleu i aprofitant de forma pericial el propi
terreny. La cobertura és en forma de cúpula semicircular, tancada per
aproximació de les diferents filades de pedra, i amb dues obertures
rectangulars asimètriques, a llevant i a ponent. Les basses per a l’obtenció
del gel, són molt properes al Molí del
Castell.
En una
de les obertures, la llinda porta gravada l’any de la seva construcció: 1723.
És per tant, un pou de construcció tardana, que funcionarà poc més de cent anys
i, conseqüentment, fora del grans nuclis de producció i comercialització que
s’inicien a començaments del segle XVII.
Un cop comprovat tot lo descrit continuem baixant i en
uns 20 minuts més arribem al molí que el trobem situat just sota del turó del
Castell.
Es
tracta d’un conjunt de construccions format per unes cases adossades a l’antic
molí i unes naus tipus granja. Ens fixem en el molí que es troba darrera les
cases. Es un antic molí fariner documentat des del segle XII encara que ha
sofert moltes modificacions al llarg del temps.
Del molí
en queden els murs de dues basses, el forat del carcabà per on sortia l’aigua
de nou cap el riu desprès de fer anar les moles per moldre el gra, i una d’aquestes
moles, que es troba just al costat de la porta de l’obrador.
Les
cases del molí actualment estan habitades i si fan feines agrícoles. Un dels
estadants ens ajuda a buscar la font que es troba a la paret de llevant del
molí. La desembrossem amb eines i bastons fins trobar-la. És una font de pedra
artificial amb un broc. Actualment no raja, ja que segons ens expliquen l’aigua
es canalitza cap amunt al poble. Se sap que hi havia una font original d’on
l’aigua brollava de sota una pedra però els aiguats del 1994 es va endur gran
part dels plataners i també el rastre de la font.
Darrera
el molí sentim la remor d’aigua en abundància. Fem camí fins una clariana on
podem veure un bonic salt d’aigua que ens recorda el de la Tosca de Marfà.
Desfem
el camí i tornem per la mateixa ruta d’anada, ara però en lleugera pujada.
Feliu Añaños Masllovet