El Tomàs
Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas m’enviaven algunes imatges del seu
darrer tomb pel Moianès.
En
aquesta ocasió de la que fou església parroquial de Santa Coloma Sasserra, en
terme de Castellcir; m’agraden els topònims que conserven l’article català
salat, que es prohibia pels conqueridors espanyols, que obligaven a sang i
fetge, a fer ús dels ‘habituals’ en la llengua castellana, EL, LA, LOS, LAS,
se’n salvaven alguns – lligat sobretot a la toponímia – per la seva
estultícia, comparable únicament a la seva injustificada supèrbia.
De la
descripció llegim: Església d’una sola nau amb torre-campanar adossada al mur
nord. La façana és encarada a ponent i presenta un parament de canteria molt
ben treballat. La coberta és a dues vessants i l’accés es fa través d’un arc
adovellat, a sobre seu es troba un ull de bou que proporciona llum a l’interior
del temple. El campanar és de planta quadrada amb coberta a quatre vessants. Al
mur sud s’obre una petita capella.
Els
dominis de la Parròquia de Santa Coloma Sasserra arribaven fins a l‘actual
terme de Collsuspina, se’n han trobat notícies els anys 956, 1109 i
especialment entre els anys 1149 i 1160.
Des d’un
punt de vista tècnic, indubtablement l’estat actual del conjunt és poc, o gens
fidel, al estat original; estèticament però, l’indret és absolutament
encisador, amb l'església, el mas, la rectoria, la creu, el roure...
La
datació romànica és vàlida pel que fa al campanar, del segle XI. L’absis,
original del segle XII, va ésser desfigurat al segle XVII.
Antono Mora Vergés