Osona: Els gegants de la Grevolosa de Sant Pere de Torelló
Enviat el Dijous, 18 de febrer a les 09:46:13 per Redaccio |
|
 Havíem sortit del Vallès,
la passada tardor, a les 7,00h amb una temperatura de 3 graus
positius, creàvem la Plana de Vic sota una intensa boira, i amb una temperatura
ambient de -2 graus, i quan assolíem el punt de trobada, a la sortida de
Torelló de l’autovia C-37, al voltat de les 8,00, el termòmetre marcava tres
graus positius. Ens esperaven el Sergi i la Ester, que ens faran de sherpa, per
les terres altes , sota les collades de Bracons.
Deixem l’autovia per agafar l’antiga carretera BV-5224, superem el petit nucli
de Sant Andreu de la Vola, i continuem l’ascensió fins el quilòmetre 23'5 on
deixem els cotxes aparcats al costat de la carretera. Des d`aquest punt surt el
camí que ens portarà a la fageda de la Grevolosa al cap d'uns trenta minuts de
caminada (seguim les marques grogues).
Avui la frase ‘el nom no fa la cosa’ recupera tot els sentit, la
fama merescuda d’aquesta fageda, s’ha construït mitjançant la colonització de
l’indret pels faigs, facilitada possiblement per la sobreexplotació del grèvol.
A dia d’avui existeixen poques grevoledes, a causa de l'acció de l'home que ha
utilitzat la seva fusta per a diferents finalitats.
En el mon rural les qualitats del grèvol, una fusta que resisteix molt la
humitat i que aguanta la podridura , va fer que majoritàriament s’utilitzessin
per construir cledes pel bestiar, o per fer estaques de tanques o particions de
finques.
Pels usos tradicionals abans, i per l’excessiva demanda nadalenca, l'espècie ha
disminuït tant que avui es troba sota protecció.
Les grevoledes pures es caracteritzaven per formar un bosc molt dens que deixa
passar poc la llum, això feia que en seu l'interior, poguessin créixer poques
plantes; l'ombra que regnava en el seu interior, les convertia en refugi
habitual del bestiar a l'estiu, això justament va provocar primer la seva
transformació, i posteriorment la seva quasi desaparició, ja que perquè pogués
entrar el bestiar, s'anaven tallant els arbres més grans.
Amb el
temps - com en el cas de la fageda de la Grevolosa- s'han format grevoledes
secundàries, constituïdes per molts exemplars de rebrot, més prims i menys
vigorosos.
Havíem
sentit parlar de faigs de mides extraordinàries, i pensàvem – honestament ho
confesso - que potser no n’hi hauria per tant, les explicacions es quedaven
curtes! El lloc és poblat per centenars
: n'hi ha que arriben al metre de diàmetre i depassen els trenta metres
d'alçada. Sens dubte teníem al davant els exemplars de faigs més alts de
Catalunya, aquí i allà observem el cartell que indica que han estat catalogats
com a arbres monumentals de Catalunya.
Que
podem dir la fageda de la Grevolosa? Per
descomptat deixar constància de trobar-nos en un lloc natural encisador, màgic,
poblat per amables gegants, que estenen una bonica catifa sobre els de senders
que ens permeten recórrer la fageda i gaudir del silenci i la penombra. Les
previsions del Servei Meteorològic de Catalunya, no s’han complert i mentre
desfem els nostres passos, penso que certament el bon Déu ajuda als matiners.
Pel
Sergi i l’Ester, el nostre infinit agraïment per la seva eficient tasca de
sherpa. Esperem gaudir-ne en més ocasions.
Quan al
quan al topònim Torelló, consultarem l’Onomasticon del mestre Joan Coromines i
Vigneaux.
Antonio Mora Vergés
|
| |
Puntuació promig: 0
vots: 0
|
|
Portada 
