moianès.net, el portal del Moianès i rodalies - Els gegants de la Grevolosa de Sant Pere de Torelló

Havíem sortit del Vallès, la passada tardor, a les 7,00h amb una temperatura de 3 graus positius, creàvem la Plana de Vic sota una intensa boira, i amb una temperatura ambient de -2 graus, i quan assolíem el punt de trobada, a la sortida de Torelló de l’autovia C-37, al voltat de les 8,00, el termòmetre marcava tres graus positius. Ens esperaven el Sergi i la Ester, que ens faran de sherpa, per les terres altes , sota les collades de Bracons.

Deixem l’autovia per agafar l’antiga carretera BV-5224, superem el petit nucli de Sant Andreu de la Vola, i continuem l’ascensió fins el quilòmetre 23'5 on deixem els cotxes aparcats al costat de la carretera. Des d`aquest punt surt el camí que ens portarà a la fageda de la Grevolosa al cap d'uns trenta minuts de caminada (seguim les marques grogues).

Avui la frase ‘el nom no fa la cosa’ recupera tot els sentit, la fama merescuda d’aquesta fageda, s’ha construït mitjançant la colonització de l’indret pels faigs, facilitada possiblement per la sobreexplotació del grèvol. A dia d’avui existeixen poques grevoledes, a causa de l'acció de l'home que ha utilitzat la seva fusta per a diferents finalitats.

En el mon rural les qualitats del grèvol, una fusta que resisteix molt la humitat i que aguanta la podridura , va fer que majoritàriament s’utilitzessin per construir cledes pel bestiar, o per fer estaques de tanques o particions de finques.

Pels usos tradicionals abans, i per l’excessiva demanda nadalenca, l'espècie ha disminuït tant que avui es troba sota protecció.

Les grevoledes pures es caracteritzaven per formar un bosc molt dens que deixa passar poc la llum, això feia que en seu l'interior, poguessin créixer poques plantes; l'ombra que regnava en el seu interior, les convertia en refugi habitual del bestiar a l'estiu, això justament va provocar primer la seva transformació, i posteriorment la seva quasi desaparició, ja que perquè pogués entrar el bestiar, s'anaven tallant els arbres més grans.

Amb el temps - com en el cas de la fageda de la Grevolosa- s'han format grevoledes secundàries, constituïdes per molts exemplars de rebrot, més prims i menys vigorosos.

Havíem sentit parlar de faigs de mides extraordinàries, i pensàvem – honestament ho confesso - que potser no n’hi hauria per tant, les explicacions es quedaven curtes! El lloc és poblat per centenars : n'hi ha que arriben al metre de diàmetre i depassen els trenta metres d'alçada. Sens dubte teníem al davant els exemplars de faigs més alts de Catalunya, aquí i allà observem el cartell que indica que han estat catalogats com a arbres monumentals de Catalunya.

Que podem dir la fageda de la Grevolosa? Per descomptat deixar constància de trobar-nos en un lloc natural encisador, màgic, poblat per amables gegants, que estenen una bonica catifa sobre els de senders que ens permeten recórrer la fageda i gaudir del silenci i la penombra. Les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya, no s’han complert i mentre desfem els nostres passos, penso que certament el bon Déu ajuda als matiners.

Pel Sergi i l’Ester, el nostre infinit agraïment per la seva eficient tasca de sherpa. Esperem gaudir-ne en més ocasions.

Quan al quan al topònim Torelló, consultarem l’Onomasticon del mestre Joan Coromines i Vigneaux.

Antonio Mora Vergés