M’aturava davant d’aquest conjunt de quatre
tines de planta circular, el talús que s’aprecia al fons de les imatges, em
confirma que en algun moment es va dur a terme un ‘buidatge del terreny’ que si
bé els hi dona una major visibilitat, en compromet la seva estabilitat.
Llegia
que fins l’any 1962 hi havia fins a 10 tines (sis de planta quadrada i quatre
de planta circular ). En aquella data, i segons en expliquen, degut al seu mal
estat de conservació, les de planta quadrada, i les barraques van ser
enderrocades.
Hem
tingut ocasió de veure’n al Pont de Vilomara, a Talamanca, i en altres
poblacions del Bages; les tines arreu tenen característiques similars.
La seva
planta exterior pot ser quadrangular o circular. La part inferior està
realitzada amb pedra i morter. L'interior acostuma a ser circular, i està
recobert amb peces de ceràmica envernissada. La coberta està formada normalment
per una volta cònica de pedra seca recoberta de terra per impermeabilitzar-la.
La tina té normalment un accés superior des d'on s'abocava el most un cop
premsat, i a la part inferior hi havia els brocs per on es buidava. Moltes
tenien una barraca adossada que tancava l'accés de la tina per la part inferior
i a més podia servir per guardar les eines.
Les
tines apareixen al Bages - i curiosament només en alguns indrets d’aquesta
comarca - a finals dels segle XVIII, i la seva utilització es perllongarà al
llarg del segle XIX; son la conseqüència de la gran demanda de vins i licors –
preferentment de les colònies americanes -, que va comportar una gran expansió
agrària, que va empènyer a bona part dels propietaris a rompré els boscos, i a
plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores
considerats marginals.
El raïm
es premsava al peu de la vinya i posteriorment es transportava fins al celler.
Amb aquest sistema s'aconseguia reduir notablement el volum que s'havia de
transportar, i conseqüentment, les despeses que se'n derivaven.
Les
tines que trobem al costat del mas, es destinaven per a dipositar el raïm dels
rabassaires que conreaven terres del mas.
Antonio Mora Vergés
Portada 
