Anàvem el Feliu Añaños Masllovet, el Tomàs
Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, a les terres del Bages properes a la
serralada Montserratina; en aquest indret, accessibles i propers, es possible
gaudir de la contemplació de llocs tant meravellosos com la capella rural
coneguda com Sant Jaume de Marganell, tot i trobar-se actualment dins el terme
municipal de Castellbell i El Vilar.
L’ermita
limita amb un ampli camp en el que pasturen lliurament cavalls i poltres que
tots plegats, però d’una manera especial el Tomàs, convertirem en objectiu de
les nostres màquines de retratar, sens dubte n’hauria gaudit molt l’Antoni
Ibáñez Olivares, ‘l’home que enraona amb els cavalls’ al que obligacions de
caire familiar han privat d’acompanyar-nos aquest mati; a l’acostar-me a la
tanca uns poltres venien ràpidament al meu encontre, i em xiuxiuejaven quina
era la millor de les perspectives possibles per recollir imatges d’aquest joia
del romànic català.
Ens expliquen que fou edificada en la primera meitat
del segle XII, i va romandre sota domini del Monestir de Santa Cecília de
Montserrat, fins a la desamortització eclesiàstica, i d’aleshores ençà depèn de
Sant Cristòfol de Castellbell.
Consta
d’una nau rectangular rematada vers llevant per un absis semicircular on s’obre
una finestra de doble esqueixada .
L’absis
és cobert amb un quart d’esfera i una teulada de lloses de pedra, mentre que la
nau de volta de canó, és coberta amb una teulada clàssica de teula àrab.
En el
mur posterior s’alça una petita creu de pedra, i a la façana trobem el campanar
de paret.
L’existència
de dues petites obertures a la porta de fusta ens permet recollit imatges de
l’interior d’aquesta ermita. Serà en aquesta ocasió el Feliu Añaños Masllovet
que s’encarregarà d’aquesta tasca.
Sembla
que Sant Jaume fou sempre una capella rural.
Castellbell
te molts atractius; el Castell, el pont Gòtic, l’edifici de l’església de Sant
Cristòfol, la fàbrica i l’església modernista de la Bauma,.... i per això
sembla assenyat fer-vos el suggeriment de dedicar a la visita d’aquest població
del Bages, com a mínim un parell de caps de setmana.
Dit
queda amics lectors.
© Antonio Mora Vergés
Portada 
