Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

economia
[ economia ]

·Cerca de mentors al Moianès per a joves en vulnerabilitat socioeconòmica
·Uns 20 joves del Moianès sol·liciten la Beca Impulsa
·Neix el Projecte Vitamina
·Es presenta el Projecte Vitamina
·La Bassola, 50 anys de tradició ramadera
·La Fundació Impulsa engega el curs becant gairebé 250 alumnes
·El 93% de joves de la Fundació Impulsa es graduen
·La Fundació Impulsa busca també mentors i mentores pel Moianès
·Inici del programa Impulsa Oportunitats

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
Meteo Moià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Collsuspina
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
Bages: El Basilisc del cementiri de la Santa Creu de Palou a les Valls del Montcau
Enviat el Dimecres, 10 de novembre a les 20:08:52 per Redaccio

cultura
BasiliscPer endavant la descripció d’un basilisc; pertany a la família del iguànids, gènere dels rèptils saure, acostumem a tenir una mida d’uns 80 centímetres de llargada, de colors variables bruns o verdosos. El mascles tenen una cresta erèctil damunt el cap, i una altra al llarg de l’esquena i de la cua.

N’hi ha diverses espècies que viuen als marges dels rius i rierols de l’Amèrica tropical; es mouen ràpidament, i poden córrer per damunt l’aigua.

Ara la descripció mitològica; rèptil fabulós al que s’atribueix la facultat de matar amb la mirada, s’acostuma a representar-lo amb ulls i boca ardent, cos de serp, potes de gall, ales espinoses, cua en forma de llança. S’especula que alguns galls poden pondre ous com les gallines, son però de mida més petita i de colors vius, verds, vermell o blau. Si els ous cauen al foc – o algú els hi llença – en neix un basilisc.

A Catalunya tenim encara més versions d’aquest ésser fantàstic, neix del baf de l’or, que segons la creença popular, és un metall que ja porta els gens d’aquest animaló.



Tomba de la Santa Creu de PalouAlguns el descriuen com una mena de serpent, curta i molsuda, similar al llimac; altres els descriuen com una salamandra o una sargantana amb quatre potes i la boca allargada, finalment encara hi ha qui el pensa prim i no més llarg d’un pam.

Quan a la seva funció és la de guardar els tresors de les tombes, i impedir que ningú els robi, la seva arma és la mirada mortal, que el lladre de tombes troba fitxa en els seus ulls, quan destapa el taüt per dur a terme la seva vil comesa.

Hi ha únicament una forma de matar un basilisc, i és la de portar un mirall molt gran que haurà de ser la primera cosa que sigui visible quan s’obre la tomba, i en reflectir la mirada del mateix basilisc es mata a si mateix.

El fet que s’explica del cementiri que hi ha a tocar de l’església romànica de la Santa Creu de Palou, S. XI , dita també del Farell, que fou sufragània de la Parròquia de Mura, a les Valls de Montcau, i que s’ocupava de l’auxili espiritual d’un grup de masies, avui deshabitades i enrunades en la seva major part, cal situar-lo en el període en que per aquestes terres avui boscoses, el conreu del blat [far] era habitual.

La contrada situada en el límits de Mura, Rocafort i el Pont de Vilomara, era extremament feraç i això havia comportat l’enriquiment de la majoria de les famílies que vivien a les masies, particularment a la Masia del Farell, que malgrat l’estat actual d’abandó, espoli i ruïna a que ha estat sotmesa, meravella per la seva majestat.

Corria l’any 1322 quan per matrimoni entre els seus fills, Rocafort i Farell, confirmàvem el seu ple domini de les terres baixes de les Valls del Montcau, just fins a la riba del Llobregat. L’any 1333, anomenat – mal any primer - , començaria a endur-se els més grans de cada casa, que eren enterrats al cementiri que hi ha a tocar de l’església de la Santa Creu de Palou, finalment l’any 1347 l’epidèmia de la pesta negra, deixaria en una quarta part la total població d’aquestes terres, vindrien anys, decennis i fins segles de fam!

El petit cementiri arribaria quasi a estar curull en aquells dies!

Santa Creu de PalouS’explica que la fam va portar a que una nit, un veí del Pont de Vilomara, fes en la penombra, el camí des del poble a la Casa Nova, passes per davant de cal Padre, i quasi a la mitja nit, saltes la tanca del cementiri; la lluna donava claror a les tombes, i en un primer moment va facilitar la feina del profanador i sacríleg, ben aviat el taüt d’una de les nobles famílies va estar damunt la terra, i de genolls amb una escarpa per fer pressió, el lladre va aconseguir aixecar la tapa; sembla que això va ser la darrera cosa que va fer en la seva existència, perquè de genolls i damunt la tapa del taüt, el va trobar el mossèn al mati següent.

Ningú va veure cap basilisc, però la noticia va córrer per les Valls del Montcau, i tornat al seu lloc el taüt profanat, mai més es va tenir noticia d’un semblant intent en cap de les petites esglésies romàniques, que com la Santa Creu de Palou, S. XI, dita també del Farell, o Sant Pere de Vallhonesta,...donaven el darrer aixopluc als fidels que vivien a la seva demarcació.

Testimoni d’aquests fet, o potser conseqüència, n’és l’alzina dita dels Penitents, que encara avui trobem al començament del camí que mena fins a la casa del Farell.

 

© Antonio Mora Vergés


 
Enllaços relacionats
· Més sobre cultura
· Notícies de Redaccio


Notícia més llegida sobre cultura:
El Secret de Marfà


Vots de l'article
Puntuació promig: 0
vots: 0

Si us plau espera un segon i vota per aquest article:

Excel·lent
Molt Bo
Bo
Regular
Dolent


Opcions

 Versió per a imprimir Versió per a imprimir


Temes associats

culturaopinió

"Usuaris registrats" | Entrar/crear compte | 0 Comentaris
Els autors dels comentaris són els únics responsables del seu contingut.
La Redacció es reserva el dret d'eliminar un comentari si ho creu oportú.

No són permesos els comentaris anònims, Regístra't si us plau


Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.41 Segons