Ens havíem trobat al lloc de sempre a la hora
de sempre, a les 8:05 posava el motor en marxa, el Feliu Añaños Masllovet i l’Antonio Mora Vergés, seriem en aquesta
ocasió els dos únics excursionistes. De la nostra destinació d’avui en diu
l’Enciclopèdia:
Santa
Maria de Gallecs és el nom d'una ciutat projectada (1970), anomenada
inicialment també Riera de Caldes, que s'havia d'estendre per un ampli sector
que abasta set municipis del Vallès Oriental (Lliçà d'Avall, Mollet, Parets,
Montcada i Reixac, Palau de Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà del
Vallès). El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l'oposició
popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou
substituït pel d'una àrea recreativa. El nom prové de l'església romànica del
poble de Gallecs.
Josep M. Blanch, en el seu excel·lent treball
sobre Santa Maria de Gallecs ens diu:
L'indret de Gallecs s'esmenta per primer cop
l'any 904, en l'acta de consagració de L’església de Parets, on consta entre
les viles que pertanyen a aquesta
parròquia. El temple, en canvi, no apareix documentat fins l'any 1007. Ja en el
segle XI apareix com a parroquial, tot i que en el segle XV no tenia capellà
fix i havien d'oferir el culte els capellans de les parròquies veïnes. En 1499
es converteix en sufragània de Sant Genís de Plegamans. Posteriorment va tornar
a tenir rector propi degut a diverses disputes entre els fidels, els habitants
de Plegamans i el rector. A finals del segle XIX es va annexionar a Sant Vicenç
de Mollet.
El temple es va
començar a construir en el segle XII. Té planta de creu llatina amb una sola
nau acabada en un curt transsepte. L'absis és quadrat i té una finestra de mig
punt i de doble esqueixada. També hi ha una finestra de similars
característiques en els braços del transsepte. La nau i l'absis estan coberts
amb una volta de canó apuntada.
Durant les obres de
restauració que es van realitzar entre 1965 i 1969 es van trobar fragments dels
diferents paviments que ha tingut el temple al llarg dels segles. En el
presbiteri es van trobar restes de paviment paleocristià, dels segles V o VI.
Al costat dret de la porta trobem fragments datats entre els segles VI i VII.
Finalment, en el presbiteri i en alguns punts propers al mur nord es poden
contemplar fragments d'època medieval, dels segles XIII i XIV. També es van
trobar alguns fragments de ceràmica i de vidre.
Dels murs exteriors
destaca la pedra, d’un color vermellós, molt regular i ben disposada. La
coberta és de dos vessants, feta amb teules aràbigues, i es pot veure que fou
aixecada uns 70 centímetres. Sobre l’arc triomfal s’alça una espadanya amb dos buits, que fou restaurada entre els
anys 1967 i 1968.
L’església de Santa
Maria de Gallecs és pròpia de l’arquitectura d’estil romànic tarda.
El Consorci de
Gallecs explica:
Gallecs conserva la
mateixa imatge que devia tenir en altres temps, amb masies disperses pel camp
de cultiu i boscos. La primera referència històrica apareix en l'acta de
consagració de l'església de Santa Maria de Gallecs a Parets del
Vallès, l'any 904. Més endavant, es troben moltes referències de Gallecs
en documents històrics, especialment en donacions fetes al monestir de Sant
Cugat, gràcies a les quals podem fer-nos una idea de com era la vida a
Gallecs en el segle X. Era una comunitat no molt gran, agrupada en famílies que
treballaven la terra i vivien prop dels camps en habitatges modests. Les terres
conreades es dividien en extensions normalment menors a una hectàrea. Havia camps
destinats a la producció de cereal o en guaret, al cultiu de la vinya, i prop
de la ribera es conreaven productes d'horta i arbres fruiters. El petit poble
tenia com a centre una església, és la mateixa que podem apreciar avui en el
mateix lloc, l’església de Santa Maria de Gallecs, la qual és romànica del
segle XII. S'han trobat restes de mosaics molt més antics (paleocristians, del
segle IV) en el subsòl de l'edifici romànic. El primer esment escrit de
l'església és de l'any 1008, però l'esment de Gallecs com a parròquia és
posterior, de l'any 1089. Durant l'Edat Mitjana, Gallecs devia tenir unes
dimensions semblants a les d'altres pobles veïns, però més endavant va perdre
pes demogràfic i per tant, autonomia parroquial, i a partir del segle XV va
passar de dependre de la parròquia de Plegamans a la de Mollet, de la qual
depèn actualment. Des de 1385, els pobles de Gallecs, Mollet i Parets formaven
part d'un mateix municipi. El seu Consell feia les reunions sota els roures que
havia prop de la masia de "Cal Ros". Durant 450 anys, van compartir un
únic govern municipal, fins que en el segle XIX, van crear els seus propis
Ajuntaments.
L’espai de Gallecs
va continuar molt semblant durant el segle XX fins la dècada dels anys setanta,
quan es va viure la mecanització del sector agrari, amb l’abandonament de les
tècniques culturals més tradicionals. Es va intensificar l’agricultura,
augmentant la densitat de bestiar a les granges i en conseqüència la quantitat
de residus orgànics. Aparegueren els fertilitzants químics i els plaguicides i
amb ells l’ús desmesurat en l’aplicació d’aquests productes. S’instauraren els
primers sistemes de reg per aspersió i es va començar la planificació i
construcció de basses per augmentar la superfície de regadiu.
Tot aquest desenvolupament fou frenat l’any 1970 quan el Ministerio de la
Vivienda, a l’empara del Decret llei 7/1970 d’actuacions urbanístiques
urgents (ACTUR), va expropiar una àmplia zona rural de 1.500 ha. repartida
entre set municipis del Vallès Occidental i Oriental (Mollet del Vallès, Parets
del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Lliçà de Vall,
Montcada i Reixac i Polinyà) per fer-hi una ciutat de 130.000 habitants
per donar resposta a la gran congestió de la ciutat de Barcelona.
L’objectiu principal del Decret llei era afrontar la forta demanda d’habitatges
a l’època de les grans concentracions urbanes, especialment a Madrid i
Barcelona, i per tant fer una reserva de sòl per a la construcció de nous
nuclis urbans. Els terrenys, actualment de 753 hectàrees (el 50,2% del total
inicial) es troben al mig de l’àrea expropiada original.
El Decret 3543/1970 desenvolupava el Decret llei esmentat anteriorment i creava
l’ACTUR i Riera de Caldes, que posteriorment va passar a anomenar-se Santa
Maria de Gallecs, amb l’objectiu de construir una nova ciutat.
La crisis del petroli de 1973, el canvi polític que va representar la transició
cap a la democràcia i la forta pressió popular en contra de l’ACTUR de Santa
Maria de Gallecs, van fer que aquest no s’arribés a executar.
Davant de la inestabilitat provocada per l’amenaça d’una imminent urbanització
de l’espai, a partir d’aquest moment l’evolució de Gallecs, va seguir una
dinàmica diferent a la resta de poblacions. Alguns propietaris abandonaren les explotacions
i els masovers buscaren un lloc de treball més segur a la indústria. Els
agricultors visqueren una situació de desordre en què part dels terrenys
restaren erms i algunes de les masies foren ocupades.
L’any 1980, mitjançant el reial Decret 1503/80, de 20 de juny, es van
transferir a la Generalitat de Catalunya les competències de l’antic Instituto
Nacional de Urbanización (INUR), així com tot el patrimoni immobiliari
adscrit a aquest organisme. El mateix any, per mitjà de la llei 4/1980, la Generalitat
creà l’ Institut Català del Sòl (INCASOL) al qual foren transferides les
antigues propietats de l’INUR.
L’any 1984, a partir del decret 475/82 del 2 de desembre, l’INCASOL- mitjançant
els Ajuntaments dels municipis afectats -, va concedir unes llicències
d’ús agrícola als pagesos del municipis de Mollet del Vallès i Santa Perpètua
de Mogoda que en aquell moment conreaven les terres a Gallecs. Aquestes
llicències permetrien als pagesos seguir cultivant les parcel·les que
treballaven.
L’any 2000 es va constituir L’Associació de Pagesos de Gallecs que està formada
per 29 pagesos que treballen en les 545,15 hectàrees de superfície agrària útil
(camps de conreu) de les 753 hectàrees del territori. Tot i la inestabilitat
existent a l’espai des de l’Associació de Pagesos de Gallecs han sorgit
iniciatives col·lectives per continuar desenvolupant una agricultura de
qualitat i amb un valor afegit amb una vocació de permanència per mantenir en
el futur l’activitat agrària en el territori.
El 17 d’octubre de 2000, els ajuntaments de Mollet i Parets del Vallès varen
promoure la creació del Consorci de l’Espai Rural de Gallecs i l’any 2006 es va
constituir l’actual Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs.
En conjunt, tots aquests esdeveniments han fet que Gallecs sigui actualment una
de les àrees agrícoles contínues més extenses del Vallès, amb un entorn
rural, que és avui testimoni del que en altre temps fou el paisatge de la plana
vallesana.
El paradís terrenal
-que no hem sabut localitzar encara- tenia de ben segur moltes semblances amb
Gallecs. Poseu-vos a l’agenda per aquest any
fer-hi una visita.
Antonio Mora Vergés
Portada 
