Pujava fins al cim del petit turó on hi ha
les restes de la torre campanar de Santa Maria d’Artés, i de l'antic castell
que probablement protegia el camí de Manresa al Lluçanès. El lloc és la ‘cara’
d’aquesta població del Bages per als que van i venen per la C-25, l’eix
tranversal.
El
castell d'Artés, transformat en masia particular, formava part del recinte
emmurallat que protegia durant l'edat mitjana el poblet nascut dalt del puig.
D'aquest
recinte es conserven dos dels quatre antics portals i restes de murs. El
castell manté encara molta part romànica i són perceptibles les dues torres que
hi va construir vers el 1195 el bisbe de Vic, Guillem de Tavertet. Els bisbes
de Vic hi construïren una residència en la que residien en els seus
desplaçaments al Bages. Al segle XV s'amplià la residència episcopal i es
modificaren les torres, que avui només s'endevinen en el conjunt heterogeni que
formava el castell.
La primitiva església de Santa Maria d'Artés fou renovada
al segle XII i el 1684 se li va erigir un campanar quadrat. Sota el paviment de
l'antiga església parroquial es troba una necròpolis. Es tracta d'un fossar que
fa d’enllaç entre el món paleocristià i el medieval.
Es va
abandonar el 1912 en ocasió de la inauguració de la nova església parroquial
d’Artés, dedicada també a Santa Maria. Situada a l’actual centre de la vila,
se’n col·locà la primera pedra el 4 de setembre de l’any 1892. Un any més tard,
fou el rector de la parròquia, el Dr. Josep Noguera Llobet, qui presentà el
projecte a l’ajuntament i el febrer del 1902 les obres ja estaven molt
avançades; s’acabarien l’any 1912; el 15 de setembre d’aquell any es celebrà la
festa de consagració, en l’altar barroc que hi havia a l’església vella,
construït l’any 1626, que fou traslladat a la nova, i que malauradament, fou
cremat durant la Guerra Civil. Els actes es feren coincidir amb la festa major
del poble; participaren personalitats il·lustres com el bisbe Torras i Bages,
el president de la Diputació Enric Prat de la Riba, l’ex-diputat de les Corts
Lluís Ferrer Vidal, el diputat Francesc Cambó,.... La festa va incloure oficis
solemnes amb destacats predicadors, una processó amb trasllat del Santíssim de
l’església vella a la nova, ..., l’església del turo fou demolida poc temps
després.
Resta
dempeus el campanar i la part de l'absis que es va respectar per fer de paret
mitgera amb una casa que anys a venir seria la seu de l’Arxiu d’Història
d’Artés. Es va aprofitar l'alçada del campanar per a col·locar-hi els aparells
de telegrafia òptica on encara si poden veure restes dels ancoratges.
L’església
del turó, la ‘vella’ Santa Maria d’Artés, si atenem als pocs elements esculpits
– visibles encara - que ornen l'exterior, era una obra sumptuosa.
Antonio Mora Vergés
Portada 
