Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993), aixecava l’any 1923 el Grup Escolar Ramon Albó a Castellterçol a on hi té una plaça que porta el seu nom, doncs va ser també l’arquitecta designat per aquest municipi per redissenyar el projecta urbanístic del poble. Mort el ‘seny ordenador de Catalunya’ podem afirmar que dissortadament aquest ‘tarannà’ no s’encomana, i l’edifici s’ha rebatejat amb l’original nom ‘Escoles Velles’. Aquestes van ser inaugurades l’any 1929.
L’edifici pertany encara a l’anomenat ‘Noucentisme’, que es fonamenta en la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat; certament revisa de forma critica el modernisme i la seva llibertat formal, i prepara el terreny a les tendències ‘historicistes’ predominants en l’arquitectura oficial, de la dictadura de Primo de Rivera, que tenien una directa relació amb l’arquitectura oficial italiana de Mussolini, i suposaven una clara tendència al monumentalisme com a manifestació directa d'una Espanya prospera i en desenvolupament, que va aparèixer per imposició de l’Estat. Aquesta concepció estètica i filosòfica, tindrà un gran predicament entre les elits polítiques, i es perllongarà fins a l’actualitat.
S
e la coneixia amb el nom de Ramón Albó. Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1872 - 1955), va ser escollit diputat a Corts per Castellterçol l’any 1923 i va cedir al municipi el terreny que ocupa l’escola. Hi té també una avinguda al poble amb el seu nom.
El règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, conegut com ‘la dictadura de Primo de Rivera’, que va comptar però amb l'acceptació per part del rei Alfons XIII, va col·locar en la il·legalitat als partits Polítics i les Organitzacions sindicals.
Ramon Albó i Martí, fou nomenat Director General de Presons, càrrec des d'on intentà reformar el sistema penitenciari i rehabilitar els joves delinqüents; amb aquesta finalitat va fundar l'Obra Tutelar Agrària el 1928, que va crear colònies agràries a Santa Maria del Vallès i a Santa Maria de Gimenells.
La segona república , l’any 1931, el va cessar de tots els seus càrrecs.
Durant la Guerra Civil Espanyola – m’agrada més genocidi contra Catalunya - va anar a viure a Burgos i a Donostia. Va col·laborar de forma activa amb la Dictadura franquista.
Castellterçol tenia 1633 habitants l’any 1930, i en tenia 2376 l’any 2011, un creixement que podem considerar ‘vegetatiu’.
Ens comentava la Imma Guiteras que l’any 1974 ja van anar a escoles noves quan l’alcalde era Lluís Rius Parera, que ho va ser en el període 08-01-1969 - 19-04-1979. L’any 1994 l’Ajuntament va cedir a l’Agrupació de Pessebristes de Castellterçol un espai fix en aquest equipament.
Antonio Mora Vergés
Portada 
