Quan al topònim Ginebreda, sembla lògic fer-lo derivar del ginebró, un arbust freqüent a molts pinars. Fa unes fulles punxents amb forma d'agulla, verticil·lades en grups de tres i que tenen dues línies blanques al anvers. Les branques joves normalment pengen donant a la planta un aspecte "despentinat". Si pelem els gàlbuls amb l'ungla podrem sentir l'aroma característica del ginebró.
Aquesta casa durant segles va donar nom a la parroquial de Sant Fruitós, és un gran edifici del segle XVII, restaurat el 1818 per Gaietà de Planella i Fivaller, comte de Llar i baró de Granera. Els anys no s’han compadit dels Mas que presenta un estat de degradació sever.
Sota seu i prop de la carretera hi ha la capella de Sant Gaietà, restaurada el 1883, en costat del matí té encastada la llinda d'un antic pou de gel, amb una invocació piadosa [BENEDICITE GELU ET FRIGUS, DOMINO. BENEDICITE GLACES ET NIVES, DOMINO], referent a l'antic i lucratiu comerç del gel, (gel i fred, beneïu el Senyor, glaços i neu, beneïu el Senyor). L’interior buit – tot i que net – de l’edifici, ens envia un testimoni d’abandó i oblit.
J
oan Capdevila, en el seu excel·lent treball “Les poues, Una industria desapareguda “ ens explica, en relació tant a la capella, com a l’advocació del seu titular:
“La indústria del gel estava acollida al seu patró Sant Gaietà, el qual té dedicada una ermita a escassa distància de la Ginebreda i a uns dos-cents metres de la carretera de Castellterçol a Moià, en el terme municipal de Castellterçol. Per la festa patronal del gremi, Sant Gaietà, s’hi feien lluïdes trobades (aplecs), on tots els del gremi i els amics i jovent, hi celebraven l’aplec. Es feia una missa solemne que solia cantar el Cor Parroquial; després en eixint de missa, es jugava a la virolla i s’hi rifaven llonganisses, coques i ous. Tenim fotografies de primers del segle XX de Josep Gallés on s’hi veuen a moltes persones davant l’ermita, i moltes dones duen un pa rodó sota l’aixella. Els rifaven? Els donaven els del Gremi als més pobres? Aneu a saber... Cap al tard s’acabava la festa amb el cant dels goigs. Precisament en una de les llindes de pedra laterals de la capella, esmentada avui encara hi ha una inscripció gravada, la qual es conserva perfectament i diu, escrita en llatí: «BENEDICITE GELU ET FRIGUS, DOMINO. BENEDICITE GLACES ET NIVES, DOMINO.» Es a dir, gel i fred, beneïu el Senyor, glaços i neu, beneïu el Senyor”.
La llinda, avui està força malmesa, i quan al peculiar escut de la façana, representa les armes de diferents famílies nobles de Castellterçol. Porta la data del 1883, que com s’ha comentat abans, any de la seva darrera restauració.
Antonio Mora Vergés
Portada 
