Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

cultura
[ cultura ]

·Basílica romànica de Sant Andreu de Sagàs
·Biblioteca de Moià - Agenda abril 2024
·El pont del Rossinyol i el pas de la Foradada de Sant Miquel del Fai
·Biblioteca de Moià - Agenda març 2024
·Sant Vicenç de Torelló, o Lloriana de Ter
·Biblioteca de Moià - Agenda febrer 2024
·Santa Margarida de Vilaltella i el Santuari dels Munts
·Biblioteca de Moià - Agenda gener 2024
·Una volta per la riera de Fonts Calents

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
Meteo Moià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Collsuspina
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
Castellterçol: La Ginebreda i la capella de Sant Gaietà
Enviat el Dimarts, 10 d'octubre a les 07:16:53 per Redaccio

cultura

La GinebredaQuan al topònim Ginebreda, sembla lògic fer-lo derivar del ginebró, un arbust freqüent a molts pinars. Fa unes fulles punxents amb forma d'agulla, verticil·lades en grups de tres i que tenen dues línies blanques al anvers. Les branques joves normalment pengen donant a la planta un aspecte "despentinat". Si pelem els gàlbuls amb l'ungla podrem sentir l'aroma característica del ginebró.

Aquesta casa durant segles va donar nom a la parroquial de Sant Fruitós, és un gran edifici del segle XVII, restaurat el 1818 per Gaietà de Planella i Fivaller, comte de Llar i baró de Granera. Els anys no s’han compadit dels Mas que presenta un estat de degradació sever.

Sota seu i prop de la carretera hi ha la capella de Sant Gaietà, restaurada el 1883, en costat del matí té encastada la llinda d'un antic pou de gel, amb una invocació piadosa [BENEDICITE GELU ET FRIGUS, DOMINO. BENEDICITE GLACES ET NIVES, DOMINO], referent a l'antic i lucratiu comerç del gel, (gel i fred, beneïu el Senyor, glaços i neu, beneïu el Senyor). L’interior buit – tot i que net – de l’edifici, ens envia un testimoni d’abandó i oblit.



JCapella de Sant Gaietàoan Capdevila, en el seu excel·lent treball “Les poues, Una industria desapareguda “ ens explica, en relació tant a la capella, com a l’advocació del seu titular:

“La indústria del gel estava acollida al seu patró Sant Gaietà, el qual té dedicada una ermita a escassa distància de la Ginebreda i a uns dos-cents metres de la carretera de Castellterçol a Moià, en el terme municipal de Castellterçol. Per la festa patronal del gremi, Sant Gaietà, s’hi feien lluïdes trobades (aplecs), on tots els del gremi i els amics i jovent, hi celebraven l’aplec. Es feia una missa solemne que solia cantar el Cor Parroquial; després en eixint de missa, es jugava a la virolla i s’hi rifaven llonganisses, coques i ous. Tenim fotografies de primers del segle XX de Josep Gallés on s’hi veuen a moltes persones davant l’ermita, i moltes dones duen un pa rodó sota l’aixella. Els rifaven? Els donaven els del Gremi als més pobres? Aneu a saber... Cap al tard s’acabava la festa amb el cant dels goigs. Precisament en una de les llindes de pedra laterals de la capella, esmentada avui encara hi ha una inscripció gravada, la qual es conserva perfectament i diu, escrita en llatí: «BENEDICITE GELU ET FRIGUS, DOMINO. BENEDICITE GLACES ET NIVES, DOMINO.» Es a dir, gel i fred, beneïu el Senyor, glaços i neu, beneïu el Senyor”.

La llinda, avui està força malmesa, i quan al peculiar escut de la façana, representa les armes de diferents famílies nobles de Castellterçol. Porta la data del 1883, que com s’ha comentat abans, any de la seva darrera restauració.

 

Antonio Mora Vergés


 
Enllaços relacionats
· Més sobre cultura
· Notícies de Redaccio


Notícia més llegida sobre cultura:
El Secret de Marfà


Vots de l'article
Puntuació promig: 0
vots: 0

Si us plau espera un segon i vota per aquest article:

Excel·lent
Molt Bo
Bo
Regular
Dolent


Opcions

 Versió per a imprimir Versió per a imprimir


Temes associats

cultura

"Usuaris registrats" | Entrar/crear compte | 0 Comentaris
Els autors dels comentaris són els únics responsables del seu contingut.
La Redacció es reserva el dret d'eliminar un comentari si ho creu oportú.

No són permesos els comentaris anònims, Regístra't si us plau


Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.35 Segons