Anàvem en un dia rúfol i fred fins a Castellterçol la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mota Vergés, m’aturava prop de la capella del Castell, advocada a la Marededéu del Remei i a Sant Miquel Arcàngel.
L’any 1060 són documentats els Mir com a senyors. Tedmar Mir de Castellterçol, conegut també com a Miró, l’any 1093 va posar el castell sota el domini del monestir de Santa Maria de l’Estany, assegurant-se el domini útil i aixecant la capella romànica de Sant Miquel.
En les llistes de parròquies de la diòcesi de Vic dels segles XI i XII consta un “prevere de Castellterçol” diferent del rector de Sant Fruitós de la Ginebreda o de la parroquial.
Al segle XIII els Tedmar havien canviat el seu cognom per Xetmar.
Els Xetmar hi feren molts llegats i la dotaren de terres, per tal de poder fer cremar perpètuament una llàntia a la capella i per a celebrar-hi alguns aniversaris.
Tenia cementiri propi.
Fou ampliada amb una sagristia al segle XVIII. Durant el còlera de 1894 s’enterraren al voltant més de 30 persones i abans s’hi enterrà el paborde De Vila (1829), de qui es conserva la làpida sepulcral.
Al segle XIX se li afegí l’advocació de la Mare de Déu del Remei i es feren obres de reforma del temple.
Té encara culte i s’hi celebra un aplec el dia del Remei.
L’edifici és d’una nau rectangular coberta amb volta de canó seguit. L’absis és semicircular, amb volta de quadrant d’esfera, una finestra absidal tapiada i un arc en gradació. Hi ha un cos afegit al costat de migdia. La portalada i el campanar de cadireta de la façana de ponent són refets en època més tardana. La major part dels murs exteriors estan arrebossats, però l’aparell és parcialment vist a l’absis, que és llis amb la finestra de doble esqueixada. La coberta és de teula corba de ceràmica amb un petit ràfec de llosa. A l’interior, els paraments i les voltes estan enguixats i pintats. Els carreus que es veuen són regulars i disposats en filades contínues. Tot l’edifici és en bon estat de conservació. La clau la guarden els masovers que viuen al mas del Castell.
Dinàvem, una excel·lent sopa de galets, al Imperial, al número 6 de la Carretera de Barcelona.
Abans de les 14,00 iniciàvem el retorn al Vallès Occidental, la pluja ens faria companyia, amb intensitat diversa, fins a les envistes de Sentmenat.
El passat 8 de setembre. els catalans i les esglésies Ortodoxes cristianes, celebràvem la festivitat de les Marededéu “ trobades”, al REINO, continuen celebrant – cada dia - les “ perdudes” LA VIRGEN DEL LAWFARE, NUESTRA SEYORA DEL NARCOTRÁFICO, NUESTRA SENYORA DE LA CORRUPCIÓN, i creixen per moments els membres de la COFRADIA DE ESPOLIADORES DE CATALUNYA.
Que la Marededéu tingui pietat de la nostra Nació, i li traslladi al bon Déu la petició de que ens protegeixi de tot mal, Amén!
Antonio Mora Vergés
Portada 
