Més del 80% dels habitants de Collsuspina estan indignats amb l'equip de govern del poble que vol permetre la construcció d'una pedrera que ocuparia 17 hectàrees del municipi. Els veïns hi estan en contra per l'impacte ambiental que podria tenir la pedrera, mentre que l'equip de govern la defensa ja que suposaria duplicar l'entrada d'ingressos a l'Ajuntament.
Davant l'important nombre d'habitants de Collsuspina que s'oposen a la construcció de la futura pedrera, l'alcalde del poble, Lluís Mas, va fer arribar aquest dilluns passat una carta als veïns a on se'ls convocava ahir dimecres a la tarda en una reunió informativa a càrrec del tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Esteve Serra, i del cap de servei de seguretat i mines del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat, Pere de la Coba, per parlar sobre les activitats extractives i les seves repercussions en el medi.
Més d'un centenar de veïns es van desplaçar al local social per escoltar la xerrada que ha acabat amb la sala dividia en dos bàndols encapçalats per l'equip de govern, que defensen la construcció de la pedrera, i la gran majoria dels assistents que s'hi han posicionat en contra.
Els dos tècnics de la Generalitat de Catalunya han explicat les avantatges i desavantatges de tenir a prop una pedrera. Però, en tot moment, els veïns han mostrat el seu desacord. No obstant això, l'alcalde de Collsuspina, Lluís Mas, de Convergència i Unió (CiU), ha assegurat que 'de moment no hi ha projecte de pedrera, no hi ha res concretat perquè s'han de modificar les normes subsidiàries les quals encara contemplen la prohibició d'extracció d'àrids a tot el municipi'.
Un primer expedient presentat el 1998 proposava que la pedrera ocupés més de 47 hectàrees. Tanmateix, Mas ha subratllat que 'des del primer dia que parlo de la pedrera he dit que com a màxim ocuparà unes 17 hectàrees i la profunditat màxima serà de 20 metres, i es faran constar el màxim de tonelades que es poden extreure' i ha afegit que 'a la zona a on es vol fer és un terreny pla a on no hi ha cap arbre, i podem assegurar que a mesura que s'extregui la pedra s'anirà restaurant'.
L'alcalde sosté que la posada en marxa de la pedrera 'significaria una important entrada d'ingressos pel poble, ja que el pressupost que tenim és molt ridícul, en canvi, amb la pedrera el pressupost es duplicaria'.
El grup ecologista el Fanal recull més de 400 signatures que s'oposen a la pedrera
El grup ecologista el Fanal del Moianès va recollir, recentment, més de 200 signatures dels 320 habitants que hi ha empadronats a Collsuspina i unes 200 més de persones que viuen als de Centelles i de Balenyà, els quals també es poden veure afectats per la posada en marxa de la pedrera.
La presidenta del grup ecologista El Fanal, Montse Clapés, assegura que 'vam presentar les signatures a l'Ajuntament pensant que quan les lliuréssim, donat el resultat, es farien enrere i desestimarien la proposta, però sembla que no ha estat així' i afegeix que 'l'equip de govern ha portat als dos tècnics enganyats, ja que no sabien que tot el poble està en contra la pedrera'.
Clapés explica que en el ple 'es van aprovar el canvi de les normes subsidiàries per tal que es pogués fer la pedrera, i a més per majoria absoluta de l'equip de govern ja que està format per sis regidors de CiU, i un d'ERC a l'oposició'. Per la seva banda, el regidor a l'oposició, Joan Vendrell, no ha volgut fer declaracions argumentant que 'no m'agradaria donar cap pista del què penso, perquè no volem fer públics els tràmits que estem gestionant que ens ajudaran aconseguir que finalment no es faci la pedrera'.
L'expedient actual que proposa l'equip de govern respecte la futura pedrera va ser tramitat al Departaments de Política Territorial i Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, 'dels quals van rebre una resposta negativa, l'únic favorable va ser l'informe enviat pel servei de seguretat i mines del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat' puntualitza l'ecologista. En aquests sentit, Montse Clapés explica que 'qualsevol activitat minera ha de tenir un estudi dels impactes que pot provocar i sinó és acceptat no es pot fer la pedrera'.
La membre del col·lectiu ecologista El Fanal del Moianès, Montse Clapés, assegura que 'el 2004 l'ajuntament ja tenia previst modificar les normes subsidiàries per poder fer la pedrera per aquest motiu van decidir des del Fanal recollir signatures en contra de la construcció de la pedrera'.
Clapés insisteix en què 'no entenem com és que l'Ajuntament continua insistint en fer-la ja que tenint a la majoria del poble en contra ho tindrà molt difícil per guanyar les properes eleccions municipals'.
La finca l'Espinoi és la que es troba més aprop dels terrenys que ocuparia la pedrera.
Una de les veïnes que viu més aprop dels terrenys a on es vol fer la pedrera, Anna Santiago, defensa amb contundència el seu posicionament en contra la futura pedrera argumentant que 'el paisatge que tenim ara desapareixerà i si el Moianès acaba sent comarca això es convertirà en l'abocador'.
Anna Santiago viu a la finca Espinoi que és la més propera a la finca l'Espina que és propietat d'un veí de Vic i és a la zona a on es vol fer la pedrera. La veïna afirma que Collsuspina 'és un poble molt petit per tenir aquestes necessitats de fer una pedrera, i si no tenim tants diners ja farem altres coses' i afegeix 'no necessitem més comoditats ja que a 50 quilòmetres tenim Barcelona i a menys de 25 quilòmetres tenim Vic'.
El 2004 els veïns ja van mostrar el seu desacord a l'equip de govern respecte la pedrera
El primer expedient que proposava l'obertura d'una pedrera al terme municipal de Collsuspina es va presentar l'any 1998, el qual observava l'extracció en més de 40 hectàrees.
L'equip de govern va presentar per primer cop a exposició pública la modificació de les normes subsidiàries, l'any 2004, per tal que a qualsevol lloc del terme municipal es poguessin extreure pedres en una àrea no superior a les 17 hectàrees.
Anna Molas. ACN
Portada 
