Sant Feliu Sasserra reforçarà el potencial turístic de la Fira de les Bruixes amb la construcció d'un centre d'interpretació de la bruixeria, que funcionarà tot l'any. La intenció és que el centre d'interpretació sigui el punt central d'una xarxa turística que inclourà altres indrets del Lluçanès relacionats amb la bruixeria.
Aquest mes de novembre començaran les obres d'adequació de la segona planta del Centre Cultural Ca Les Monges de Sant Feliu Sasserra. Segons ha explicat l'alcalde, Andreu Riba, es tracta de l'espai on s'instal·larà el centre d'interpretació.
L'Ajuntament compta amb una partida de 60.000 euros per tirar endavant les obres. D'aquests, 30.000 han estat aportats pel Departament de Cultura de la Generalitat i, els 30.000 restants, per la Diputació.
Quedarà pendent la museïtzació de l'espai, el projecte de la qual s'encarregarà properament. La intenció del Consistori és poder inaugurar el centre d'interpretació en el marc de la Fira de les Bruixes de l'any que ve, que com és habitual se celebrarà l'1 de novembre.
Segons Riba, es tracta d'ampliar l'atractiu turístic de la Fira de les Bruixes 'durant tot l'any' i que 'tothom que estigui interessat en el tema de la bruixeria pugui trobar informació'. En aquest sentit, l'alcalde ha recordat que la població compta amb un fons documental 'potent' sobre els processos de bruixeria que van tenir lloc al poble en els segles XVII i XVIII i que van acabar amb nombroses dones penjades al Serrat de les Forques.
L'objectiu és que el centre d'interpretació atragui un ampli ventall de públic, 'des d'una família que el visiti per curiositat fins a una persona que vulgui anar més a fons en el tema i trobar informació'.
La construcció del centre d'interpretació de Sant Feliu forma part d'un projecte global que pretén crear una xarxa turística al Lluçanès amb el patrimoni existent a la zona relacionat amb el món de la bruixeria.
En aquest sentit, el Consorci del Lluçanès ha impulsat l'elaboració de l'estudi 'Bruixes, bandolers i transhumància, elements d'interpretació per a creació de producte turísticocultural'. Gemma Rubí, membre del grup de recerca d'Història Moderna de la UAB, 'Manuscrits', dirigit pel professor Antoni Simón, va presentar l'estudi la setmana passada als membres de l'àrea de Turisme del Consorci.
L'estudi posa èmfasi en el moment històric en què es dóna el fenomen de la bruixeria al Lluçanès, i també recull la importància d'altres aspectes del moment com és el bandolerisme, la transhumància i la indústria de la llana.
A partir d'aquests grans eixos s'estructuraria una xarxa de punts d'interès per tot el Lluçanès que facilitarien al visitant la interpretació del territori i descobrir alguns dels aspectes més rellevants de la història del Lluçanès a través d'un fil conductor.
Rocadepena d'Alpens,les Goles de les Heures de Santa Maria de Merlès, el Roc Foradat de Prats de Lluçanès i el Gorg Negre de Sant Bartomeu del Grau, són alguns dels punts que podrien estar inclosos a la xarxa, i que tindrien el centre d'interpretació de Sant Feliu com a eix central.
Portada 
